Cal saber valorar allò que tenim a casa. Investigant sobre les descobertes fetes per l’Agrupació Astronòmica de Sabadell en una de les webs oficials de la NASA (la institució d’exploració espacial més important del món), destaca el qualificatiu amb què es refereixen a l’AAS. La descriuen com “the most important amateur astronomical society in Spain” (en català, “la societat astronòmica amateur més destacada d’Espanya”), recordant-nos la importància de l’Observatori de la ciutat i la tasca de tots els seus socis i sòcies. Una iniciativa que cal celebrar i destacar.
Amb aquest objectiu, hem parlat amb Montse Ribell, sòcia des de fa més de vint-i-set anys i treballadora de l’Observatori des de fa tretze. És divulgadora científica i responsable administrativa de l’entitat, a més de col·laborar en la comissió econòmica, la comissió web i les xarxes socials. “A l’Agrupació tots som multitasking”, comenta entre rialles.
[caption id="attachment_335009" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
“Hi ha vida en altres planetes?”
Però la seva tasca abasta camps i mons diferents. “Cada matí ens visiten escoles d’arreu de Catalunya i, en funció del nivell dels alumnes, els oferim diferents explicacions i els mostrem alguns astres”, comenta Ribell. També s’encarrega de bona part d’aquestes visites i recalca que els nens són veritables apassionats de l’astronomia. Tot i que no tenen els conceptes bàsics ben clars, ho supleixen amb molt d’interès i amb preguntes transcendents sobre les òrbites dels cossos celestials. Això sí, el dubte més repetit és: “Hi ha vida en altres planetes?”
[caption id="attachment_335010" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Sensacionalisme i asteroides
Últimament, tant els petits com els no tan petits tenen una qüestió rondant-los pel cap: el possible impacte d’un asteroide amb la Terra. Ribell, en un nivell bàsic, ha volgut explicar el fenomen: “Hi ha molt de sensacionalisme al voltant del possible impacte d’un asteroide. Però la conclusió més objectiva és que les probabilitats de xoc han disminuït i que necessitem més dades i mesures. D’aquí a quatre anys en coneixerem més informació”.
L’Agrupació té 800 socis. “Un dels reptes que tenim és la diversitat, ja que una gran part dels membres són homes”, ressalta Ribell. Quan se li pregunta com es poden permetre nous materials i pagar personal, vol deixar clar que: “Som una entitat d’aficionats, no de professionals. Tot el material l’adquirim nosaltres, excepte l’edifici, que ens el cedeix l’Ajuntament”.
[caption id="attachment_335012" align="alignnone" width="537"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Les principals despeses es destinen a les reparacions i al manteniment del telescopi principal de l’Observatori, que és robotitzat i motoritzat. La seva gran atracció. També compten amb un altre telescopi i un solar. El finançament prové de les seves iniciatives i activitats organitzades, les visites escolars i la quota dels socis. Ribell és una de les tres persones que formen part del personal de l’Observatori. “Fem de tot: tasques administratives, formació escolar, conferències, campus, casals, entre d’altres”.
Col·laboradors de la NASA
En contacte constant amb la NASA i l’ESA (Agència Espacial Europea), les investigacions dels seus astrònoms tracten temes variats, però destaquen els estudis sobre exoplanetes, asteroides i estrelles variables en lluminositat. “Utilitzem càmeres CCD, especialment sensibles a la llum, per captar imatges d’aquests astres”, aclareix Ribell.
Més tard, comparteixen les dades recollides amb els departaments corresponents de les agències espacials. “Entre els nostres descobriments més destacats hi ha els asteroides Sabadell i Olivercabassa. Els descobridors van ser Ferran Casarramona, Antoni Vidal i Ester Vigil”, detalla.
[caption id="attachment_335008" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Tot i això, l’objectiu fonamental de l’Agrupació el tenen ben clar: “El nostre repte sempre ha estat divulgar l’astronomia”. Ribell ens recorda que durant les nits de febrer i març, si fixem l’atenció en la posta de sol, just després podrem veure Venus brillant a l’horitzó.
