A la Creu Alta, es calcula que uns 150 infants començaran I3 el setembre. Però, hi entraran tots? “Hi ha 66 places entre les tres escoles públiques del barri: no surten els números, tres de cada cinc quedaran fora”, exposa la Gemma, mare d’una de les famílies afectades. Aquí, cal advertir que els germans d’alumnes tenen passi directe a l’escola i que sempre es reserven entre dues i tres places per a infants amb necessitats educatives o econòmiques especials. En el cas de la Creu Alta, per exemple, hi ha 37 infants que automàticament opten a la plaça per puntuació de germà. “Pressuposem, per les portes obertes que hem anat, que serem més d’una seixantena de famílies lluitant per omplir les poques places que quedaran lliures”, exposa la Gemma. “És com una mena de jocs de la fam”, afegeix.
Com a primera mesura per absorbir la demanda, les tres escoles de la Creu Alta –Ribatallada, Samuntada i Creu Alta– sortiran amb una ràtio de 22 alumnes, en comptes de 20. El Dídac, pare d’un infant que també començarà I3 el curs vinent, igualment ho considera “insuficient”. “Són només sis places més i tensa més l'aula”, exposa. “Un dels problemes és que les tres escoles del barri surten només amb una línia”, afegeix.
La qüestió és que per al curs vinent es preveu tancar quatre grups d’I3; un a l’escola Samuntada, el que automàticament suposa una vintena de places menys al barri. Tanmateix, el Departament d’Educació remarca que aquestes variacions corresponen a l’oferta inicial i que poden canviar respecte a l’oferta final.
Queixes, també al Centre
També al Centre han alçat la veu algunes famílies per la mateixa situació. “Veiem molt complicat accedir a les escoles que tenim com a primeres opcions”, admet la Lara. Una de les escoles que es planteja per a la seva filla és l’Enric Casassas, però després de descomptar les dotze places de germans i una plaça de NEE, només hi ha set vacants. “He vist moltíssimes famílies a les portes obertes i és molt improbable que les que tenim només punts per zona hi entrem”, afegeix. Com a afegit, l’escola La Trama, també al Centre, és un dels centres que perdrà una línia d’I3 el curs vinent; i l’escola Joanot Alisanda té una línia sencera ‘guardada’ per a germans.
Sí que hi ha alternatives si queden fora de les primeres opcions, però no acaben de ser solucions satisfactòries per a algunes de les famílies. “Ens proposen l’escola Joaquim Blume, que té tres línies perquè obriran un bolet, però ens queda a més de vint minuts caminant des de casa”, lamenta la Lara.
"Sortir del barri o a la concertada?"
Per a les famílies que volen anar a l’escola pública, la por de quedar-se sense plaça les empeny a una intersecció: posar una escola concertada a la llista o conformar-se amb un centre allunyat de casa. “Se’ns diu que si no volem anar a la concertada, que no la posem com a opció; però, aleshores, ens poden enviar a una pública a més de dos quilòmetres de casa”, diu el Dídac. “Es genera una angoixa i acabem apostant per escoles que no volem, però hem de jugar a fer números i estratègia”, afegeix la Gemma. Actualment, el còmput global de places necessàries es compta entre les que s’oferten a la pública i a la concertada.
Els darrers cursos s’han donat situacions similars, també en barris com Can Llong o Covadonga. Fins i tot, casos de famílies que fins a finals d’agost no han tingut clar el centre on portaran el seu fill o filla. Tanmateix, Educació recorda que el 96% de les sol·licituds van ser adjudicades a alguna de les opcions escollides des del principi. Això significa que un 4% no van obtenir cap de les seves opcions, inicialment. Així i tot, finalment, la meitat van aconseguir matricular-se en alguna de les seves primeres prioritats.
