“L’alumnat vulnerable en escoles segregades acumula un retard equivalent a dos anys i mig en l’aprenentatge que la resta dels seus companys als 15 anys”, alerta María Segurola, cap de projectes a la Fundació Bofill i experta en polítiques contra la segregació escolar. Sabadell suspèn en segregació, així com la mitjana a tot Catalunya i la gran majoria de ciutats de més de 200.000 habitants. Igualment, l’evolució de les xifres augura un futur menys segregat.
Des del curs 2013-2014 fins al curs 2023-2024, la ciutat ha reduït més d’un 20% la segregació escolar, tant a primària com a secundària. Això ha permès que Sabadell passi de ser la tercera ciutat catalana amb més segregació escolar a la vintena. Malgrat aquesta millora, els informes de la Fundació Bofill i del Síndic de Greuges de Catalunya constaten que la distribució de l’alumnat socioeconòmicament vulnerable en els centres educatius encara és desigual al municipi. Concretament, un 35% de l’alumnat vulnerable a primària hauria de ser reubicat per aconseguir una distribució homogènia, i a secundària, aquest percentatge és del 31%.
Programes que estan donant fruits
La millora a Sabadell és notable, però les dades encara són de color vermell. “Des de l’assignatura del Pacte Contra la Segregació, i especialment amb l’aprovació del decret d’admissió el curs 2021, la majoria dels municipis van començar a desplegar mesures”, explica Segurola. Fins aleshores, moltes ciutats –Sabadell, inclosa– no tenien cap mena de projecte per pal·liar aquest greuge.
La mesura estrella que ha començat a donar els primers resultats positius és identificar l’alumnat vulnerable abans de fer la preinscripció escolar. Aquesta detecció primerenca permet fer una redistribució de les matrícules perquè l’alumnat vulnerable no acabi agrupant-se en un mateix centre educatiu. “A Catalunya, es calcula que l’alumnat amb risc de pobresa està al voltant del 30%, per tant, la xifra d’estudiants detectats hauria de rondar aquesta xifra”, sosté l’experta. “A Sabadell, s’ha fet molt bé aquesta feina i això comporta que tots els centres que fins ara no tenien cap alumne vulnerable, en comencen a tenir”, afegeix.
La lluita per revertir les dades, però, tot just comença. La següent fita serà fer extensiva la detecció de l’alumnat a la resta de cursos, ja que ara només recull dades d’I3 i 1r d’ESO.
[caption id="attachment_333423" align="aligncenter" width="710"]
La matrícula viva i l'excés de places també segreguen
Una problemàtica encara pendent és la distribució equilibrada d’alumnat que arriba a mig curs, ja que sovint es concentra en centres ja vulnerables, agreujant la seva complexitat. Una situació que es dona a diverses escoles de Sabadell. Aquest mitjà es feia ressò fa uns mesos del cas de l’escola Can Rull, per exemple. Un mes després de començar el curs es van incorporar una trentena d’estudiants nous a l’escola. “No podem fer cap planificació”, reblava el director. Com una de les eines per a combatre la segregació, Segurola apunta que “és molt important que l’alumnat que arriba amb la matrícula viva s’assigni principalment als centres que encara no tenen cap tipus de dificultat”.
Com a dany col·lateral d’agrupar els nous alumnes en un únic centre, les aules d’acollida queden completament saturades, ja que gran part d’aquests estudiants que s’incorporen a mig curs no entenen el català.
https://www.diaridesabadell.com/2024/10/14/gambia-marroc-aules-acollida-sabadell-des-de-dins/A banda, l’experta recorda que “tenim un volum de places que s’ofereixen que és semblant a la que teníem fa uns anys quan encara estàvem vivint els efectes del boom demogràfic”. El que genera que alguns centres omplin totes les places, però d’altres es vagin afeblint. Lligat a la segregació a les escoles, Segurola destaca que “això genera el white flight, és a dir, la fugida blanca de famílies que marxen dels seus barris per escolaritzar perquè tenen temps i recursos econòmics per deixar enrere l’escola del barri”.