Sabadell és una ciutat viva. També des d'un punt de vista
topogràfic, a través d'una història que ha redefinit les
fronteres fins a fixar geogràficament el terme municipal en l'extensió de terreny que coneixem avui. Francesc Masdeu, responsable de Delimitació Territorial, i Noelia Ramos, cap d'Unitat de la Cartoteca de Catalunya, expliquen al Diari els orígens i el transcurs d'aquest estudi de la superfície dels pobles. Un conjunt de tècniques que tenen en
l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l'òrgan especialitzat en la configuració dels mapes a casa nostra.
"Els límits municipals no són una cosa nova. Porten establerts des de fa molt temps. I hi ha hagut molts intents de definir-los amb precisió", contextualitza Masdeu. Els experts detallen que a finals del segle XIX va créixer l'interès per indagar en aquest camp. A Catalunya, els treballs més importants van arribar
a principis del segle XX, entre 1910 i 1930, en coordinació amb l'Instituto Geográfico Nacional. "Hi havia topògrafs que anaven mirant els límits dels municipis. I es posaven les fites per traçar les línies, assignades per tots els consistoris involucrats en la limitació", detalla ell mateix.
El cas de Sabadell
La proliferació de la ciència per determinar dimensions i entorns coincideix amb un període frenètic a
Sabadell, que té una data marcada en vermell: el 1877, mitjançant un reial decret del rei Alfons XII,
la vila obté el títol de ciutat. "Va patir una sèrie de modificacions fins a la segregació de Sant Pere de Terrassa el 1904, que va annexionar una part a Sabadell", relaten des de l'ICGC. L'1 de juliol d'aquell any, el municipi va ser annexionat a Sabadell, Terrassa i Rubí, en un traspàs que ja s'havia viscut abans per crear Sant Quirze de Terrassa (1848) -més endavant, Sant Quirze del Vallès-; i Viladecavalls (1849), amb la segregació de les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell i la quadra de Clarà.
[caption id="attachment_333369" align="aligncenter" width="590"]
Mapa de l’extensió que tenia Sant Pere de Terrassa, municipi creat l’any 1800 / CEDIDA (Museu de Terrassa)[/caption]
"Sant Pere de Terrassa tenia molta importància per les seves parròquies. Les esglésies configuraven el municipi", repassa l'historiador Jaume Barberà. Durant moltes dècades, el municipi s'acabava a l'actual
carrer de les Valls. Els problemes per les fronteres fixades eren constants. "S'havien de pagar uns
burots -una espècie d'aranzels- per entrar menjar des de municipis veïns. Com que el carrer de les Valls era esbiaixat, hi havia qui feia trampa. En algunes cases, una part donava a Sant Pere de Terrassa i l'altra a Sabadell. També hi havia problemes per enterrar els morts".
El 1852, el límit es va traslladar a la ronda de Zamenhof, que aleshores era la Ronda Nord de Sabadell, considerada el final de Sabadell.
[caption id="attachment_333372" align="aligncenter" width="541"]
Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 | ICGC[/caption]
Després d'aquest temps convuls, el 1904, Alfons Sala i Argemí, diputat per Terrassa, i Francesc Pi i Arsuaga, diputat per Sabadell, es van reunir per acabar amb l'atzucac. "Van eliminar Sant Pere de Terrassa i tota la Creu Alta,
Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Julià d'Altura -avui barri de Ca n'Oriac- van passar a Sabadell. Va ser una qüestió política", sentencia Barberà. Sabadell, que aleshores comptava amb uns 23.000 habitants, va guanyar 3.050 veïns, dels quals més de 2.300 eren de la Creu Alta. Ràpidament, va assolir els 26.000 residents més les masies de Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Ca n’Oriac, Can Deu, Can Llonch, Can Borgunyó, Can Puiggener, a banda de les citades parròquies. Un nombre que es va incrementar amb els immigrants arribats de diferents llocs d'Espanya.
[caption id="attachment_333373" align="aligncenter" width="545"]
Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 | ICGC[/caption]
La tasca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Més d'un segle després d'aquells canvis, els avenços dels últims anys han servit per avançar en el projecte del mapa municipal de Catalunya, en el qual es continua treballant. Des de l'ICGC s'han recuperat actes històriques i els quaderns de camp on els topògrafs situaven les
fites. En l'empresa, s'analitzen angles, posicions i coordenades, traslladades a la cartografia actual. "Hem buscat les dades i hem cercat en el territori les fites a veure si existien o no. Si no, s'ha pogut calcular la seva posició. La primera fase ha sigut la recuperació d'aquests límits històrics", explica Masdeu. Reduir la proporcionalitat d'aquells primers documents ha millorat la precisió sobre el terreny,
passant d'una escala 1:25.000 a 1:5.000.
[caption id="attachment_333370" align="aligncenter" width="700"]
Una de les fites de Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
El projecte va començar l'any 2004, malgrat que ja s'havien fet alguns treballs de recuperació de les línies a demanda. Actualment, estan acabant la segona fase. Amb els límits ben definits, s'han de ratificar per part dels Ajuntaments, que tenen
la competència sobre la limitació del municipi. "Nosaltres traslladem en el paper el que s'ha acordat", sintetitza Noelia Ramos. Els dibuixos es consensuen per parelles de municipis implicats, presentant la documentació i aixecant les noves actes vigents on es reflecteix el límit històric amb una precisió major que fa un segle.
"Estem treballant a Sabadell i els nou municipis que delimiten. Quatre límits ja estan publicats al Diari Oficial de la Generalitat: amb
Sentmenat, Terrassa, Castellar i Badia. En la resta, està en marxa. Tot plegat, implica reunions amb tècnics municipals i regidors i és feixuc", admeten des de l'institut.
El procediment d'oficialitzar les fronteres, però, no preveu grans modificacions, sinó
ajustos únicament sobre la cartografia. En el terreny, són escassos metres. "Els límits estaven fixats en una escala molt més gran, per eixos o corrents que no són actuals o a partir d'un camí antic. Per això s'actualitza la cartografia", resumeixen. La revisió no provoca en cap cas canvis d'un terme municipal a un altre. Malgrat que les segregacions i annexions s'observen avui com a moviments administratius del passat, la tasca dels cartògrafs continua vigent, adaptant els mapes a la realitat del present.
