Què fan a les 'altres' Torres d’en Feu de Catalunya?

La protecció del patrimoni té diferents graus i, a Sabadell, hi ha cinc espais que tenen la màxima catalogació que atorga la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: ser bé cultural d’interès nacional (BCIN), un rang superior al de bé cultural d’interès local (BCIL). BCIN ho són la Casa Duran –ara Oficina de Turisme–; la torre Berardo -esdeveniments–; el casal Antoni Casanovas –Museu d’Història–: el molí d’en Mornau –en desús– i la Torre d’en Feu –en desús–.

Són edificis de titularitat pública i privada que, en alguns casos tenen activitat i, en altres, no, com és el cas del molí d’en Mornau i la Torre d’en Feu. A tot Catalunya hi havia 2.160 béns culturals d’interès nacional registrats el 2022 en l’àmbit del patrimoni arquitectònic, tal com recull l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en les últimes dades publicades. Però que aquests edificis –castells, palaus, torres i grans construccions, en definitiva– puguin obrir al públic requereix diversos elements que no són senzills.

L’Ateneu Barcelonès, per exemple, és una associació barcelonina instal·lada al Palau Savassona del carrer de la Canuda (Gòtic) que ofereix una intensa agenda cultural. En l’àmbit privat, a prop de Sabadell també hi ha el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola del Vallès, escollit per a celebrar bodes i esdeveniments.  En canvi, en el camp de la titularitat pública, per citar només dos exemples, la masia de Can Canyadó és un Centre de Cultura Tradicional de Badalona on es fan tallers, actes, exposicions i diferents activitats. I la Torre Balldovina és el museu de Santa Coloma de Gramenet encarregat de conservar, investigar i difondre el patrimoni del municipi.

Els reptes de tenir un BCIN

La presidenta de l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya (Monumenta), Victòria Bassa, subratlla que “tenir un BCIN és una responsabilitat molt gran perquè aquest bé té la màxima catalogació”. Per això, afegeix que “qualsevol actuació que hi vulguis fer ha de passar per Patrimoni i les coses s’han de fer amb molta cura per mantenir aquest patrimoni de la millor manera. I això suposa despeses importants que ha de fer la propietat”.

Hi ha subvencions que cobreixen una part dels costos, però temps i diners són dos factors determinants en la seva gestió. Per això, donar ús als béns protegits és la millor manera de conservar-los, coincideix també el sabadellenc Miquel Puig, especialitzat en patrimoni, rehabilitació i bioconstrucció (Com-Cal; Comnou), que opina que “si un edifici no s’utilitza no es manté” i, per això, creu que edificis com aquests han de tenir un “ús que estigui connectat al territori on està”. En el cas de la Torre d’en Feu, per exemple, proposa un projecte relacionat amb l’aprofitament de l’aigua del passeig de Can Feu com a eina útil i pedagògica per al jardí de l’entorn de la torre.

Per la seva part, Victòria Bassa assenyala que “establir negocis en aquests edificis com, per exemple, la celebració d’esdeveniments, bodes o rodatges de pel·lícules és una via que ajuda una mica a mantenir-los”. En aquesta línia, afegeix que no ajuda el sector que la restricció normativa i d’usos “habitualment molt estricta” és sinònim de trigar “molt de temps i negociacions per aconseguir les llicències, a vegades estem parlant d’anys i de moltíssima inversió per portar-los a terme”. A part, afegeix que un altre tema molt rellevant en el manteniment i ús de BCIN i altres edificis protegits és la transmissió patrimonial, perquè “en molts casos, els hereus reben més aviat un problema” per les despeses que comporten.