No ha portat mai un autobús, ni tan sols és un apassionat del motor.
Paco López arribar quasi per casualitat a
Transports Urbans de Sabadell (TUS) fa tot just 40 anys, poc després del naixement de la cooperativa de transports, per una substitució de dos mesos a oficina. El que era temporal —i casuístic– es va convertir en la feina de la seva vida.
Quan va començar, com a auxiliar administratiu, es va obsessionar per aprendre-ho absolutament tot. Es passava les hores investigant, buscant xopar-se de tot el que pogués aprendre. Des dels 19 anys vinculat als autobusos de Sabadell. López forma part de la cooperativa de transports des de l’any 1985, n’és vicepresident des del 1990 i
president des del 2000.
I ha deixat la seva empremta a la manera de fer de TUS. “El nostre capital més important és l’humà i sempre insisteixo que hem de tractar les persones pel que són, persones. Ser agradables i entendre que TUS no és dels conductors, sinó de Sabadell” , considera. “
Després de la Torre de l’Aigua, hem d’intentar que tothom se’n recordi de TUS”.
D’altra banda, també assenyala la vida a l’interior dels vehicles: “Als autobusos batega la ciutat. Si algú vol saber què preocupa els veïns, que pugi als autobusos”, reflexiona.
Testimoni i catalitzador dels canvis
És el treballador més antic de la cooperativa i ha estat testimoni i catalitzador
de la transformació de TUS: des dels seients de fusta a la més robusta tecnologia a bord. “És una evolució diària, no són grans salts”. Des de l’eliminació dels graons i l’arribada dels autobusos de plataforma, la incorporació de les màquines validadores –abans només es cobrava amb efectiu– i la integració tarifària i l’arribada dels primers elèctrics, una fita que López veurà abans de jubilar-se.
[caption id="attachment_333073" align="aligncenter" width="700"]
/ DAVID CHAO[/caption]
“TUS sempre s’ha sabut adaptar, transformar-se al moment”, reflexiona.
Malgrat que la cooperativa no va tenir uns inicis fàcils. “Era revolucionari que els ajuntaments adquirissin la responsabilitat i gestió del transport públic”, exposa.
També s’ha transformat el servei: “
Fa anys, entraven 110 persones a l’autobús. Ara, els vehicles són diferents i també l’ús que se’n fa. “Ara, pugen 43 persones... i l’autobús està ple”, diu. Als anys 1980, en un dia un conductor podia vendre 1.200 bitllets. Ara, un xòfer ven 40 bitllets. I 10 els paguen amb targeta de crèdit.
Malgrat que fa un pas al costat per deixar la presidència a altres companys, no es desvincula pas de les seves funcions: continuarà a
TUS com a cap de relacions institucionals i fent números, al timó de l’empresa. “El que més m’omple és el contacte amb la gent. Des d’alts càrrecs executius a usuaris del servei. Jo soc la mateixa persona amb tothom.
Aquell noi de Ca n’Oriac”.
Tot i que s’ha trobat de tot, sosté. “Recordo que vaig oferir un boli BIC a un alt càrrec per signar un document i me’l va tirar, amb menyspreu. Immediatament, va treure la seva ploma d’escriure”, recorda López. “Tinc clar qui soc i d’on vinc. El meu pare va emigrar amb una maleta de cartó i jo no em deixo encegar per les llums de l’escenari”, apunta.
Però,
insisteix, les bones experiències sempre han superat les dolentes. “Són tantes les vivències positives viscudes...”, diu.
Ara fa una passa al costat, però
continua sent copilot de TUS.
https://www.diaridesabadell.com/2022/02/01/tus-sabadell-40-anys-autobusos/
