L’activitat aeroportuària de l’Aeroport de Sabadell, en relació amb el volum d’operacions, va créixer un 22% respecte del 2023 i un 117% en relació amb les xifres del 2014, ara fa una dècada. L’aviació corporativa també va mostrar una variació interanual positiva, per sobre el 5%.
Dades que ajuden a explicar que l’aeròdrom sabadellenc va a velocitat de creuer, amb vent de cua, empès per la trentena d’empreses, mig miler de treballadors i centenars d’alumnes vinguts d’arreu del món, malgrat el sotrac de la pandèmia: “La salut del teixit empresarial és molt bona, amb empreses especialitzades i referents, com Heliswiss Ibérica, Futurhangar, Eliance o Helitrans, entre altres. De totes les operacions, un 85% són formatives, amb les diverses escoles que formen els pilots. Sabadell és referent en la formació per la ubicació on es troba, per la seva proximitat amb Barcelona, i per la meteorologia”, explica Dora Hernández, presidenta de l’Associació d’Empreses i Operadors de l’Aeroport de Sabadell (AEOAS).
Malgrat que la tendència sempre ha anat in crescendo, respecte del 2020, no ha estat fins aquest 2024 que s’ha viscut el “punt d’inflexió”, tal com reconeix Cristina Biosca, directora general de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, amb un augment del nombre de matriculacions: “Ara ja estem en volums del 2019, i entre les diverses modalitats, entre les quals pilots comercials d’aerolínia o pilots privats, tenim 270 alumnes”. En el cas de la Barcelona Flight School, l’escola de l’Aeroclub, aquesta recuperació, apunten, és provocada per dos motius: el sector s’ha mostrat més actiu, i una potenciació a escala interna per establir acords comercials amb tercers països que operen amb llicència de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA): “Al voltant del 50% dels alumnes són nacionals, però l’altre 50% està repartit entre Europa, l’Orient Mitjà, l’Índia i del Vietnam”.
Des de Coptering, empresa dedicada als vols xàrter, treballs aeris i formació de per a pilots d’helicòpters, també han detectat un augment en les matriculacions. En el seu cas, però, bona part d’aquest creixement ha vingut provocat per l’acord signat amb l’OTAN, per a la formació com a pilots d’helicòpter dels exèrcits i cossos de seguretat dels països membres de l’organització. “Ha estat tot un honor i ens ha donat visibilitat i reconeixement a tot Europa. De moment tenim amb nosaltres un grup de la policia grega i aviat ens vindran dos grups més d’exèrcits d’altres dos estats. Durant cinc anys, som l’escola oficial de l’OTAN per la formació de pilots d’helicòpter”, explica Mónica Barnola, Accountable Manager de Coptering, companyia amb una flota de set helicòpters i un simulador certificat de l’Airbus H-125.
Tot i això, segons el Global Services Forecast (GSF) 2023-2042 del gegant francès Airbus, estima que en els pròxims vint anys la indústria aeronàutica necessitarà 680.000 nous tècnics, 590.000 nous pilots i 920.000 tripulants de cabina, sumant més de 2,2 milions de persones que d’alta qualificació que Airbus preveu. Davant aquest escenari, i no des del passat 2024, universitats i centres de recerca, i escoles formatives han establert lligams per afrontar les pròximes dècades: “Després de la pandèmia hem tornat a agafar el tren, en el que apostem per la innovació tecnològica, la investigació i la contribució de l’Aeroport a la formació dels diversos professionals que requereix la indústria aeronàutica, estratègicament imprescindible”, afegeix Hernández. En aquesta línia, s’expressa Biosca, en explicar que “hi ha una gran mancança de professionals de mecànics d’aviació. Veient aquesta situació, vam decidir que era l’hora de fer planter, formant-los nosaltres i amb els Jesuïtes el Clot, cadascú amb l’expertesa del seu àmbit”, aliança que s’ha traduït amb el cicle formatiu en Manteniment aeromecànic d’avions amb motor de turbina.
En el camí per potenciar aquest vessant formatiu, –una de les potes del Hub Aeronàutic–, per fer front a la mancança de professionals d’alt valor, la Universitat Autònoma de Barcelona hi juga un paper destacat, com també Heliswiss Ibèrica, com a viver de futurs professionals. Segons el coordinador del Grau en Gestió Aeronàutica, que s’imparteix a Sabadell, Xavier Verge, explica que “en l’actualitat tenim 250 estudiants i cada any se’n matriculen prop de 70 alumnes, amb una ocupabilitat del 97% i sense desviació de gènere entre els estudiants”.
Verge apunta que l’Aeroport té, encara, moltes potencialitats per explotar, sigui en l’àmbit de la recerca i la investigació, i en els drons: “Hem de ser més atractius per a l’atracció de la indústria. Som capaços de fer consorcis amb empreses d’arreu d’Europa i a vegades amb els veïns no ho aconseguim. En l’àmbit dels drons tenim camp per córrer, i aquí a Sabadell, un aeroport de segon nivell, es podrien fer les proves de convivència, en entorns urbans on és més complex, però que permetria moure les coses molt més ràpides –aerotaxi, transport de mercaderies, vigilància o fotografia–”.
