La
Mola va viure a començaments de l'any passat un punt d'inflexió que ha marcat el 2024 i condicionarà el futur del cim. La Diputació de Barcelona va decidir
no prorrogar la concessió del restaurant per iniciar
un procés de transformació que ja està en marxa. La decisió ha despertat en els últims mesos les crítiques d'una part del món excursionista, qüestionant una mesura dràstica i sense el consens de totes les parts. "Han tirat pel dret i potser es podria haver trobat una solució intermèdia", resumeix Quico Sala en la línia de diverses veus consultades.
Des del desembre,
les tasques -amb helicòpter inclòs- s'han focalitzat a retirar mobiliari obsolet i dur a terme el manteniment a més de mil metres d'altitud. La Diputació ha refrescat el pla en una roda de premsa aquest dimecres, en què ha presentat un projecte d'uns 700.000 euros -amb una part dels fons Next Generation-, amb l'objectiu de "condicionar l'entorn i reduir la massificació actual" i l'impacte ambiental en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El projecte, per fases, s'allargarà almenys fins a l'inici del 2027 i inclou intervencions com la rehabilitació del Camí dels Monjos o la neteja i desinfecció dels espais, entre altres.
Les postures de les parts
La institució pública vol marcar clar l'accés al cim, definint les vies d'ascensió. El procés, remarquen,
no restringirà el pas dels usuaris en cap cas. "L'objectiu és endreçar l'arribada a la Mola, de la mà de l'Ajuntament de Matadepera. És un tema d'ordenació", ha sintetitzat
Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda. Els usuaris, però, perceben el risc de desvirtuar l'essència de la muntanya. "No volem que que es posin dificultats a la gent per anar-hi. Si s'han de fer millores, s'entén que es vulgui regular més l'activitat. És un equilibri complicat i crec que la prioritat ha de ser garantir que tothom hi pugui pujar amb llibertat", relata Núria Corbi, habitual en l'indret.
[caption id="attachment_332059" align="alignnone" width="700"]
Pujada a la Mola | Victor Castillo[/caption]
En aquest sentit, les entitats excursionistes vallesanes coincideixen a destacar la intenció
reguladora per part de l'administració. "Potser voldrien que no hi anés ningú, però la gent té ganes de sortir. La Mola és un lloc mític, un dels
100 Cims, que justament fomenta les visites a diferents indrets", reivindica
Josep Maria Manyosa, president de la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
"S'està restringint molt l'accés"
Entre els excursionistes, sobrevola la crítica a un plantejament que limita l'activitat i condiciona l'experiència. Així, qüestionen l'efectivitat de mesures dissuasives que detecten a la Mola i altres parcs naturals. "No podem organitzar activitats de més de 300 persones. S'està restringint molt l'accés a determinades zones. Quan ens reunim les vegueries de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), les queixes són les mateixes. La sensació general és que anirà a més a tot arreu", analitza
Carme Pelayo, del Centre Excursionista de Castellar. La pandèmia ha suposat un abans i un després. "La gent s'ha llançat a la natura. No només caminadors. També ciclistes i corredors. Cada cop més entitats fan moltes sortides a la natura, i han decidit que tot això s'ha de regular", expressa.
Caiguda del 21% de l'afluència en un any
Les dades de la Diputació mostren que
l'afluència ha caigut entre el 2023 i el 2024 a la Mola: de més de 171.000 usuaris fins als 135.000 de l'any passat (-21%), una davallada que els responsables del parc atribueixen al tancament del restaurant. En canvi, la percepció sobre el terreny no sempre reforça les dades. "En els últims mesos no he notat diferència.
Continua havent-hi molta gent, sobretot els caps de setmana", observa Corbi, que puja freqüentment fins al monestir. Com ella, altres veus coincideixen que el tancament de l'establiment no ha condicionat gaire, ja que molts porten l'entrepà i el refresc de casa. La nova directora del parc, Sònia Llobet, assenyala la intenció d'ampliar el focus i fer valdre el patrimoni del lloc.
"Treballem per ensenyar què és la Mola i tot el seu entorn", diu, amb el repte que no es concentrin els pics d'afluència en dies festius.
En aquest context, s'han incorporat
informadors i personal de seguretat per millorar la comunicació amb els visitants. La mesura pretén reduir les incidències. Les entitats, però, demanen esforços en formació i sensibilització. "Cal una tasca de conscienciació, no només aplicar accions dissuasives. Diumenge vaig anar a la Mola i pujava més gent que mai. Potser no estan aconseguint l'objectiu si no es fan mesures per educar la gent", concep Manyosa. "Si condueixo, necessito un carnet que acrediti que puc portar un cotxe. Una de les oportunitats que tenim les entitats és ser nuclis de formació", remata la idea
Xavi Busom, l'homòleg al Centre Excursionista de Terrassa.
No hi haurà restaurant
Sigui com sigui,
el restaurant no tornarà al cim. "És absolutament insostenible una activitat com es tenia ara", detalla Gomar. L'estudi de necessitats energètiques de la Diputació determina que la infraestructura de producció actual ha quedat obsoleta i l'espai per a noves plaques fotovoltaiques no permet generar prou energia. El mateix diagnòstic tampoc contempla l'ús de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), de manera que els lavabos al cim seran secs. "Si volem un espai sostenible energèticament, no es pot fer més activitat que la que hem fixat", sosté el diputat.
Per a molts, el restaurant no era només un lloc on menjar i beure. "Si deixes de prestar un servei, es nota, però potser no tant com preveien.
Fa mal que la solució fos tancar l'equipament, perquè era un punt de trobada i socialització amb gent d'altres poblacions", manifesta Sala. "A més, quan fa fred, és un bon lloc per refugiar-se", afegeix. En els últims dotze anys, ha pujat mil vegades fins a dalt, on sempre hi ha trobat aixopluc. A partir de l'estiu, està previst que la sala Mirador s'obri a la gent com a
espai de museu amb una exposició permanent on conèixer la història del monestir i el seu entorn, canviant l'ús per a promocionar el Bé Cultural d'Interès Natural.
El mateix Sala, alineat amb altres veus a la muntanya, considera que la Diputació ha deixat funcionar molts anys l'espai amb la comoditat que els gestors
-la família Gimferrer- s'encarregaven de tot. Els darrers passos es veuen en alguns sectors com una manera de reforçar el paper de les institucions. "Han de justificar la seva actuació i el seu poder sobre el parc. Però
hem trobat a faltar contingut, sobretot en la col·laboració amb entitats i excursionistes", sentencia. Mentrestant, des de la Diputació emfatitzen que no es tracta de limitar, sinó de
descongestionar. "La xifra de visitants s'ha de poder mantenir o fins i tot apujar. Però hem de fer valdre tot el patrimoni. La Mola i el parc no només són un lloc per a fer l'excursió", tanca Gomar.
https://www.diaridesabadell.com/2025/02/05/aparcament-mola-matadepera-zona-verda-on-carrers-acces-parc/
