El
personal de neteja va ser el perfil més sol·licitat la primera meitat de l’any en els
Serveis Locals d’Ocupació del Vallès Occidental impulsats per la Diputació de Barcelona (11,13%). Actualment, a Catalunya hi ha al voltant de
100.000 persones que treballen en aquest sector. Unes dades que, en canvi, van acompanyades d'un menysteniment que pesa sobre els treballadors. Un estudi elaborat per la CNT Sabadell adverteix
irregularitats que s'estenen sistemàticament en diferents
empreses. "No importa per a qui treballis. Passa arreu", coincideix el personal. L'abús de la jornada parcial, la manca d'horaris fixos o no pagar desplaçaments i hores extra, denuncien, són pràctiques habituals en un sector
feminitzat i amb gran presència
d'estrangers.
Fotos de Juanma Peláez:
Quatre testimonis com a mostra d'un mal endèmic
"Un dia vaig tornar a casa volent-ho deixar tot"
La Margarita Fernández posa veu a la duresa en un sector que molts cops viu silenciat, amb por d'expressar-se. Actualment, està de baixa després de patir
tres atacs d'angoixa. "No puc ni passar per davant de l'empresa". Té 53 anys i va començar amb 20. "A mi m'agrada anar a netejar. Conèixer els veïns i parlar-hi. He passat anys fantàstics". En fa 17, l'empresa va canviar de mans i va començar el malson. "He estat tres vegades ingressada a Salut Mental. Un dia
vaig tornar a casa pensant que volia deixar-ho tot", recorda.
Ella treballa a escales, fàbriques i oficines. "En general,
se'ns tracta com si fóssim inferiors", sintetitza. Moltes companyes, diu, fins i tot han viscut actituds masclistes i despòtiques per part d'alts càrrecs. Avui, reivindica el
risc d'una feina que no és només passar el drap. "He estat netejant sota zero, amb les mans congelades", exemplifica. "He guardat salfumant i altres productes tòxics al meu cotxe particular. Coses que no es tenen en compte", lamenta. "Per a una mare com jo, divorciada i amb dos fills, és encara més complicat", analitza sobre el sentiment de
vulnerabilitat que es reprodueix en el seu entorn.
"Ens tractem com si no tinguéssim els drets que té tothom"
El
Ricardo Ipanaque neteja en un club de
Sabadell. "Pensava que era un sector molt més acollidor i amable a l'hora de treballar-hi", apunta. Després de vint anys en el món industrial a la ciutat, assegura que el que he vist ara és una realitat plena d'injustícies, "
un maltractament generalitzat. Un tracte com si no tinguéssim els drets que té tothom", remarca.
Ell és nascut a l'Equador i el 2003 va arribar a la ciutat. Amb 63 anys, s'ha trobat amb actuacions que no havia experimentat abans. "Jo treballo tots els caps de setmana. Hi ha dies que faig més hores. Però no m'han pagat el que estableix la llei per extres i festius. Sembla que hàgim d'estar contents només pel fet de cobrar, encara que sigui menys del que ens toca", sosté sobre
una feina infravalorada. "Em sorprèn veure un sector que no respecta ningú, siguis vell, jove, home o dona. És un problema que afecta tots els treballadors, és igual per a qui treballin", es resigna.
"Som com les empestades"
[caption id="attachment_323474" align="aligncenter" width="700"]
OLYMPUS DIGITAL CAMERA[/caption]
La Conchi Valderrama té 48 anys. Els
'càstigs', confessa, són a l'ordre del dia. "A mi em van sancionar perquè, segons el propietari de la companyia, no havia atès la feina. Ara m'han duplicat les tasques", relata. Després d'una operació de compravenda, van acomiadar bona part de la plantilla amb qui treballava. "És un
plantejament dictatorial". Un problema afegit, radiografia, és la distància amb els responsables de supervisar les seves funcions.
Provinent del món de l'hostaleria, acumula gairebé una dècada netejant. "M'he trobat un sector
precaritzat.
Som les empestades. L'únic que demanem és que la gent empatitzi més amb nosaltres. Perquè la nostra feina no està prou pagada ni valorada", emfatitza. "Només volem que se'ns tracti com a persones", reitera enumerant les darreres reivindicacions, que han servit per corregir certes dinàmiques negatives.
"Em devien 8.000 euros"
El José Muñoz, de 63 anys, porta
des del 2000 treballant en el sector. "Vaig començar en una empresa de neteja industrial, que després es va subrogar i, posteriorment, va passar a una altra propietat. He vist com tot empitjorava", repassa sobre condicions que no fan justícia a la seva tasca. Ell ha patit
retallades en la nòmina, hores extres que es paguen per sota del conveni i plusos de perillositat o de transport de personal que s'obvien. "Em devien més de 8.000 euros. A un company, 16.000", exposa. Fins que el 2022 va denunciar. "Llavors comencen les represàlies".
Eren gairebé vuitanta treballadors i en van quedar onze. Molts no van aguantar la
precarietat i van marxar. "Em van treure el plus de responsable i em van posar a les ordres d'un altre càrrec". Ara, narra, la seva empresa ha estat adquirida per una companyia europea, però no té gaire esperança de millorar. "T'adones que són els mateixos gossos, però amb diferent corretja", tanca sobre el funcionament en el sector.
"Sembla que tothom pot fer-ho, i no li donem el valor que té"
Les quatre veus reflecteixen el sentiment del col·lectiu. "Sembla que qualsevol pot fer-ho, i no li donem el valor que mereix", sintetitza Xavi Abante, secretari de la CNT de Sabadell. Juntament amb Manel Martos, van presentar dimarts a l'Ateneu Llibertari un treball sobre el sector de la neteja que pretén
dignificar el col·lectiu i millorar condicions que molts cops són precàries. "Hi ha problemàtiques repetides, que ens fan pensar que no és una qüestió individual, sinó del sector. I cal abordar-les amb tots els actors implicats", resumeixen.
