El cas de la Gloria Veas és un d'aquells que demostra que, de vegades, la
burocràcia pot arribar a alentir la resolució de problemes. La sabadellenca pateix
distròfia muscular, un fet que l'obliga a viure en un pis a l'avinguda d'Estrasburg, adaptat a les seves circumstàncies marcades per l'ús de la cadira de rodes.
Fins fa 12 anys, vivia en un pis en propietat a Sabadell. Les dificultats per aclimatar-lo, però, la van obligar a buscar una alternativa, accedint a un pis social a
Can Llong que s'ajustava al seu grau de mobilitat. "En el mercat privat no trobava cap pis adaptat i va aparèixer
Vimusa", repassa ella mateixa. Per a entrar-hi, va acordar amb l'organisme cedir el seu pis en propietat a un
lloguer de mediació, a canvi d'entrar en el nou habitatge ofert.
L'escenari actual
Ara, més d'una dècada després, es troba en un carreró de difícil sortida. Fa un mes va rebre un burofax, advertint que el març de l'any que ve
haurà de deixar el seu pis actual, amb un contracte que legalment venç un cop superat el període en què ella ha viscut. Malgrat que ha pogut demanar una
tercera pròrroga que allargui l'estada un any, l'escenari la situa en un atzucac. "La burocràcia m'està impedint accedir a un pis adaptat", resumeix.
[caption id="attachment_323069" align="alignnone" width="700"]
Gloria Veas, al seu actual pis adaptat | Juanma Peláez[/caption]
"Encara tinc un pis en propietat. Davant l'avís que havia de marxar, he buscat
opcions el mercat privat i he trobat un immoble que està adaptat per a mi, però em diuen que com que els meus inquilins estan en règim de mediació, no el puc recuperar per a vendre'l fins al 2028", narra. Per poder comprar un pis i resoldre el futur incert que l'amenaça, necessita vendre el que va deixar fa 12 anys. "Però no ho puc fer. Només hi puc entrar si és per viure en un lloc on no puc viure perquè no està adaptat", analitza sobre la rocambolesca casuística.
Estudi del seu cas
A Sabadell hi ha més d’un miler de pisos en règim de lloguer social gestionats per Vimusa, que representen poc més de l’1,8% de tots els habitatges registrats al cadastre el 2022. D’aquests, un total de 400 (prop del 36%) disposen de les condicions tècniques adequades per a la residència de persones amb mobilitat reduïda, una xifra a la qual caldria sumar els de l’empresa mixta SBD Lloguer Social. En resposta a la situació, fonts municipals apel·len a una qüestió de confidencialitat, però remarquen que sempre atenen cas per cas cada realitat. "S'analitza, s'aconsella i s'acompanya la persona per trobar solucions dins les possibilitats i sent sensibles a les circumstàncies particulars de cada cas", sintetitzen des del consistori.
Mentrestant, la Gloria demana celeritat per no haver de reiniciar el camí fet. "La meva prioritat és quedar-me on soc, però, si no puc, almenys no tenir entrebancs per poder entrar a un altre pis. No té ni cap ni peus que em facin fora. M'han ajudat durant 12 anys i no entenc per què ara em deixaran sense alternativa", explica. Quan li acceptin l'any de pròrroga, considera, posposarà l'agonia. Però d'aquí a un any es trobarà en una situació igual. "És un absurd. Un sense sentit", tanca.
