Les pomeres de la plaça d'Espanya i altres secrets que amaga

El Col·legi d’Arquitectes inicia un cicle amb tres activitats per conèixer espais i edificis de la ciutat amb professionals que hi han treballat

  • Les pomeres de la plaça d'Espanya i altres secrets que amaga
Publicat el 07 de novembre de 2024 a les 11:43
Actualitzat el 07 de novembre de 2024 a les 13:43

La plaça d’Espanya és un cas excepcional a Sabadell i el seu aspecte actual respon a una nova manera de concebre els espais verds que s’està aplicant des de fa uns anys a tota la ciutat. “Solucions basades en la natura”, resumeix l’arquitecta Rosa Maria Torra, que forma part de l’equip de tècnics municipals d’Obres Públiques i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell. Són els professionals que hi ha al darrere de projectes com aquest, també del parc de les Aigües o del Jardí del Sud, per posar dos exemples. Torra serà l’encarregada de desgranar les claus de la naturalització, concretament, de la plaça d’Espanya, amb una visita guiada in situ oberta a tothom organitzada pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) aquest dissabte, 9 de novembre, d’11 a 12.30 h.

Una de les claus per aplicar les solucions basades en la natura que s’apliquen a tota Europa és afavorir la infiltració de l’aigua de la pluja al subsol perquè la pugui reaprofitar la vegetació. Però també i, especialment, perquè “permets retenir l’aigua i tens un menor volum que baixa o se’n va a la claveguera”. D’alguna forma, es busca que si plou de forma abundant, no tota l’aigua vagi directament al clavegueram –que es pot saturar– sinó que hi arribi de forma més esglaonada.

[caption id="attachment_321829" align="aligncenter" width="1000"] Pomeres a la plaça d'Espanya / VÍCTOR CASTILLO[/caption]

En segon lloc, es tracta de “permetre que els processos naturals es puguin dur a terme”. Per exemple, els talussos de la plaça són prats naturals que tenen diferents plantes que fructifiquen i floreixen en diversos moments de l’any, la qual cosa permet que els insectes puguin alimentar-se tot l’any. Alhora, l’arquitecta assenyala que és clau utilitzar “plantes mediterrànies o ben adaptades al nostre clima perquè siguin més resilients”.

Una altra de les singularitats de l’espai són les seves pomeres, que estan plantades en espatllera, un suport per guiar-les en el seu creixement i que contribueix a concebre la natura com a element ornamental per si mateix. Que n’hi hagi, i anualment produeixin pomes, no és només una anècdota sinó que respon a la voluntat d’aproximar la producció agrícola als parcs o jardins locals i contribuir a difondre el procés de floració i fructificació de les espècies.

Nou cicle d’activitats del COAC el novembre

A banda d’aquesta visita guiada, el COAC ha previst dues activitats més. La segona seran dues conferències sobre l’església d’’Els Padres’ dimecres, 13 de novembre, de 18.30 a 20.30 h a la Fundació Bosch i Cardellach (c. d’En Font, 1). Hi participaran l'historiadora de l'art Maria Garganté i l'arquitecta responsable de la darrera rehabilitació de l'equipament religiós, Núria Marcet.

[caption id="attachment_321837" align="aligncenter" width="1000"] Gargante, Marcet, López i Torra / CEDIDES[/caption]

La tercera proposta és la visita guiada que conduirà l'arquitecta Marta López en què compararà les dues escoles industrials de Sabadell, dissabte 16 de novembre, d’11 a 12 h amb punt de trobada a la plaça de Mercat Central. En tots els casos, inclòsa la visita a la plaça d'Espanya, cal inscriure’s gratuïtament enviant un correu electrònic a vallescultura@coac.cat indicant-hi l'activitat en la qual es vol participar i el número d'assistents.