"La
guerra a Ucraïna continua, malgrat que molts sembla que se n'han oblidat", reflexiona
l'Anna Méndez. El mes de setembre, va obrir les portes de casa a la
Verònica, una jove ucraïnesa que va iniciar un periple per Espanya després de la invasió russa el febrer del 2022. "Quan va esclatar el conflicte, sabia que volia acollir. Però la meva situació no m'ho permetia i em feia certa por". Temps després, fent una gestió a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sabadell, va veure un cartell amb un avís per acollir un refugiat. Va trucar al telèfon i es va posar en contacte amb
Refugees Welcome. Una sessió informativa al Casal Pere Quart va ser suficient per estar-ne plenament convençuda.
La Verònica vivia a
Dnipró. Durant l'escalada de tensió, es va traslladar a
Polònia, on tenia família. De seguida, però, va decidir emprendre el camí més lluny. "Tot comença al
Burgo de Osma [un municipi de menys de 5.000 habitants a Sòria]. És el segon poble al meu cor. Tothom em va ajudar i de seguida vaig poder treballar", recorda. El món de l'hostaleria va ser la porta d'entrada al mercat de treball. Enrolada en diferents programes d'ajuda d'entitats socials, va anar a viure a
Sant Boi de Llobregat, després d'un pas fugaç per
Mataró.
"Va ser un amor a primera vista"
Ja en la primera trobada entre l'Anna i la Verònica es van entendre. "
Va ser un amor a primera vista", riuen amb complicitat. Ara, comparteixen pis a
Sabadell amb
l'Andrea, estudiant de Medicina. La filosofia, coincideixen, va
més enllà de l'acollida. "És una més. Tenen les seves claus i fan i desfan com volen", riu l'Anna. L'organització marca un mínim de sis mesos per donar estabilitat. La Verònica paga uns diners mensualment, atorgant-li independència. "Fomentem que sigui assequible, ajustat a les seves condicions, lluny d'especulacions", remarca l'Anna.
[caption id="attachment_321570" align="alignnone" width="700"]
L'Anna i la Verònica, al seu pis de Sabadell | David Chao[/caption]
Després de les primeres setmanes, no descarten que s'allargui el vincle. Amb 23 anys, a
Sabadell ha trobat
pau. Malgrat que encara no ha voltat tota la ciutat, promet
explorar nous racons. "He conegut gent molt interessant, que és el més important quan ets lluny", diu, celebrant refer la seva vida a pesar dels entrebancs. "Sense la gent, no pots afrontar-ho. Molts pensen: he d'ajudar. Però és molt més que això.
Es tracta de sentir-se integrat. En comunitat", analitza sobre el vincle més enllà de l'ajut econòmic. Fins i tot ja pensa a iniciar un negoci d'espelmes aromàtiques. I també vol
millorar el seu
català: "Per ara, l'entenc", somriu.
Avui, narra,
se sent plenament feliç. "I no recordo molts moments de la meva vida que pugui dir això", precisa. El camí no ha estat fàcil. Nits
dormint en oficines,
sense aigua calenta per dutxar-se, comiats entre llàgrimes i contractes de feina que es trencaven sense raó aparent. "Quan no tens res a perdre, és quan et deixes anar". Formada com a fotògrafa a Ucraïna, es va decidir a ajudar una agència d'esdeveniments. Allà, va arribar a una de les organitzacions que l'ha ajudat a integrar-se. "A poc a poc m'he anat sentint que soc part de la societat".
El record amarg de la guerra
La Verònica manté amics i la mare a
Ucraïna. "Els primers mesos ploràvem, perquè ella no volia marxar de casa. T'adones que
estan normalitzant viure en guerra. En part ho entenc, perquè no pots estar sempre pensant en el drama. Acabaries boig", diu. A les xarxes, veu com conviuen amb el conflicte. "Van a comprar i no saben si podran tornar", relata sobre la quotidianitat al país. "Jo no em podia adaptar. Que en qualsevol moment bombardegin una estació, que sonin les sirenes i que t'hagis d'amagar al soterrani de casa...", repassa sobre les dificultats que va viure a la zona.
Les seves paraules recorden que
la guerra no s'ha acabat. "Jo tinc por. No vull tornar", confessa. Ara, a Sabadell, ha trobat en l'Andrea i l'Anna una nova família. "Molta gent no fa el pas. I crec que tothom s'ha d'atrevir a conviure, a obrir les portes de casa i trencar l'estigma per ajudar aquells que més ho necessiten", tanca l'Anna.
