El pròxim dissabte 23 de novembre, la basílica de la Sagrada Família de Barcelona acollirà la beatificació del mossèn sabadellenc Gaietà Clausellas i Ballvé (1863-1936), juntament amb el barceloní Antoni Tort. L’acte serà a les 11 h i el mossèn emèrit de les esglésies de Sant Fèlix i la Trinitat Blai Blanquer Cutrina (1935) coordina amb la resta de parròquies del municipi l'entrega d’entrades anticipades gratuïtes i l’organització d’autocars per assistir a la celebració. Mossèn Gaietà va ser vicari de Sant Fèlix i capellà de l’asil a les Germanetes (c/ de Sant Joan, 9). Va morir assassinat el 14 d’agost del 1936. La cerimònia de beatificació la presidirà el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri de les Causes dels Sants de la Santa Seu, i es podrà seguir per streaming a través del web www.sagradafamilia.org/directes.
Qui era mossèn Gaietà i com el va conèixer?
Quan van matar mossèn Gaietà jo tenia vuit mesos. Tinc algun flaix de quan era molt petit i sentia parlar d’un senyor que li havien fet no sé què, perquè en aquell temps de la guerra tothom parlava fluixet i no volien que ningú s’adonés de res, però que era un sant. Després no hi havia pensat més, he estat 60 anys llargs fora de Sabadell. Però, quan vaig saber que l’havien declarat màrtir de la fe vaig pensar, a veure si trobo coses. Ara, fa poc, el bisbe Salvador Cristau va demanar permís a la Santa Seu per si ho podia tirar endavant [la beatificació]. Aleshores, quan el Papa el va declarar màrtir de la fe, ja volia dir que el beatificarien, i vàrem haver de córrer a buscar informació.
[caption id="attachment_321210" align="aligncenter" width="1000"]
Mossèn Blai, a la rectoria de Sant Fèlix, estudia i difón la figura de mossèn Gaietà / DAVID CHAO[/caption]
Què passarà exactament el 23 de novembre?
Es declara que és oficialment beat. Això vol dir que pot tenir culte públic. Es pot pregar públicament per ell. Així com, personalment, hi ha gent que fa anys que ho feia, ara es podrà fer públicament amb una pregària que fa la comunitat. Perquè hi ha hagut un reconeixement que és un home de fiar, perquè ha donat un testimoni cristià tota la vida fins a perdonar els que el mataven.
El que saben és que era un home totalment entregat a atendre els creients, la gent gran, els malalts i tothom que necessités un cop de mà?
L’assistència espiritual la tenia també i deia la missa a la capelleta [de les Germanetes], però si havia de donar a menjar a algú que no podia fer-ho també ho feia. I va prometre que no deixaria mai desemparats els avis, de manera que quan li van dir que marxés perquè les coses anaven molt mal dades amb la guerra, ell va dir que no se n’aniria i que es quedaria allà sabent que el perseguien. I el van descobrir. Primer li deien que es treiés la sotana perquè anaven amb sotana en aquell temps, i ell no se la volia treure. Aquí va tenir un paper important Miquel Carreras i Costajussà, que era l’arxiver municipal; un xicot molt jove, molt savi, que el va anar a trobar per dir-li ‘mossèn, marxi’. I li va dir que no. Llavors, quan va saber que havia anat un cotxe a recollir-lo per emportar-se’l, sabent que seria per matar-lo, va córrer a l’Ajuntament a parlar amb l’alcalde Moix per dir-li que no permetés que li passés això a un home de bé. No van poder-ho parar i el van matar el 14 d’agost de 1936, a les 19 h, a la carretera de Matadepera.
Era tan bon home que un milicià amic dels milicians que el van matar els va retreure aquell mateix vespre ‘què heu fet amb un home de bé? A un home de bé no se l’ha de tractar així’. I els altres van contestar que sí i que ho tornarien a fer. Hi havia gent, inclús entre els milicians, que l’admiraven a ell perquè era un home de bé.Mossèn Gaietà era afònic i no tenia oratòria?
Quan un tenia una necessitat sabia on havia d’anar, perquè s’espavilava i ajudava. Per tant, que tingués fama de sant, per la gent volia dir que era una persona de la qual se’n podien refiar. No era un home carregós perquè la figura que té és d’un home serè, molt tranquil, que descarregava el pes del vaixell que anava a trobar, perquè sabia escoltar, però no sabia parlar. No va escriure res ni tenia cap discurs, tenia afonia i tot. Per tant, com podia ser que fos un líder? Ho va ser sense tenir, en absolut, qualitats per ser-ho. El seu lideratge era la bondat que tenia, la bondat dels insignificants. Els insignificants socialment són els que, a vegades, sostenen moltes coses, quan són gent que estima i sap treballar. Sense tenir cap obligació, només moguts per la tendresa i la bondat. I mossèn Gaietà és un exemple d’això.
Es va saber o s’ha volgut saber qui el va matar? En el començament de la guerra hi va haver una explosió d’odi per motivacions molt diverses. Hi havia una queixa social claríssima perquè en aquell temps les desigualtats eren claríssimes. L’Església havia fet documents com la Rerum novarum ja feia anys, que era una crida perquè hi hagués més justícia social, però se’n va fer poc cas. La riquesa i la pobresa estaven molt a la vista. I hi havia una sèrie d’organitzacions, aquí a Sabadell n’hi havia moltíssimes. Algunes eren de caràcter anarquista, després van venir els comunistes, però al començament van armar el poble, que estava esverat, tenien raons per estar queixosos i va quedar la idea que l’Església era partidària dels que els oprimien. Això ja va passar el 1909. Però, aleshores, la consigna va ser aquesta. A un home de bé el van matar perquè es creia que l'Església, la jerarquia, feia mal als obrers. Amb això ara hem de vigilar de no buscar bons i dolents perquè a totes dues bandes es va fer el mateix. Hi va haver tres anys de guerra que va ser horrorosa, però també 40 anys de victòria que també va ser horrorosa. I els morts eren per part d’uns i altres, inclús de capellans. [caption id="attachment_321209" align="aligncenter" width="1000"]
El 16 de juny de 1957, les restes de mossèn Gaietà es van traslladar definitivament a Sant Fèlix / DAVID CHAO[/caption]
Per això ara té molta actualitat una figura com aquesta, perquè ell és un home de pau encara que passi tot això. I ara que hi ha aquestes guerres que són tan injustes, i monstruosament més grans que la nostra. Aquí Sabadell van matar 63, a Terrassa 200, al començament de la guerra, en total un milió de persones, deu ni do. Ara les guerres són molt més mortíferes, amb una sola bomba fan una pila de morts. Estem en un moment de violència extrema, i optar per la pau és del tot necessari, però molt difícil. I mossèn Gaietà, sabent-ho, conscientment, es posa al costat de la pau. Fins i tot li diu a la seva cunyada quan el van a buscar, ‘si em venen a detenir, no els tinguis odi. I si després et venen a demanar auxili, ajuda’ls’. Quan se l’emporten, posa la mà darrere l’espatlla dels que se l’enduen i diu ‘apa, anem, minyons’. Per tant, que una persona de bé perdoni els que el van matar, és un miracle, això psicològicament no es fa. És com una crida a dir: hi ha coses que semblen impossibles, però es poden fer si hi ha un motiu per fer-les. I ell el tenia.
Fa anys, per beatificar o fer sant algú, s’havia de demostrar que havia fet algun miracle. Actualment, ja no és així?
Es valora el martiri, però no en el sentit que se li dona ara, perquè ara molts es diu que són màrtirs, com els gihadistes. La característica del màrtir cristià és que perdoni aquells que el maten. És un reflex de Jesús perquè, quan l’estaven crucificant, diu: ‘Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan’. Imitar Jesús sense perdre l’amor al pròxim encara que et matin, això és un miracle; psicològicament no es fa, no pots, ha de ser que tingui una força interior que li faci fer, com el convenciment de la seva fe. Aquest és el miracle principal, visible.
Quina és la diferència entre beatificació i canonització?
Canonitzar és un pas posterior. Una cosa és que el nomenin beat i l’altra, sant. Mossèn Gaietà es beatifica, i tindrà culte local; el canonitzat té culte universal. Una cosa és que sigui un personatge que ha de ser tingut en compte per la gent que ja el coneixia, com el cas de mossèn Gaietà, o bé que se’l posi com a model universal. No és com si al cel hi hagués una graderia i a un el posem més amunt o més avall. Això és entrar en el misteri de Déu, però quan un mor queda en l’àmbit de la divinitat. Mossèn Gaietà ha fet tot aquest curs i segur que està entre els que estan amb el Senyor. I, per la seva història, ens ha deixat un exemple que hem de mantenir perquè val molt la pena.
Serà el primer beat sabadellenc?
Fill de Sabadell beatificat, a part del pare Àngel Rodamilans, jo no en conec cap més. I que estigués vinculat al Centre de Sabadell i que estigués a la parròquia de Sant Fèlix, és el primer que conec.
https://www.diaridesabadell.com/2024/06/14/mossen-gaieta-sabadell-martir-papa-francesc/
