"Em dic Imady Sense Papers". Així es presenta en una carta al Diari aquest jove senegalès de 30 anys que va sortir del seu país l'any 2017 a la recerca de millors condicions de vida. Després de quatre anys al
Marroc, va arribar a
Espanya pagant
2.500 euros per pujar a una pastera cap a les Illes Canàries. Allà, la
Creu Roja va atendre'l. Ell tenia clar on volia arribar. Ara, busca a
Sabadell la manera de deixar de ser un 'sense papers'. "Jo sé qui soc, tinc un nom i document que ho certifica. Anomenar-nos així és molt despectiu", lamenta.
La seva història exemplifica la d'altres migrants que persegueixen una oportunitat en una societat nova. Per als cinèfils, és el relat de
'Jo capità', portat de la gran pantalla als carrers de la nostra ciutat. Els senegalesos són un dels grups més nombrosos a Sabadell:
522 persones hi viuen procedents d'aquest país, el col·lectiu més present vingut de
l'Àfrica Subsahariana. Però molts d'ells, com l'Imady, ni tan sols apareixen en l'estadística perquè continuen
sense tenir el NIE.
"Només vull treballar. Trobar una feina"
"Porto gairebé tres anys aquí.
Hi estic, però encara 'no soc' de Sabadell. Tinc la intenció de treballar, trobar una feina. Però topem amb dificultats, perquè continuem sent uns 'sense papers'". Per això, la prioritat és aconseguir la
documentació. En aquest procés, ha trobat la figura del
Ramon Escapa, col·laborador de l'associació
Colors del Món, implicat en la recerca d'una feina que permeti regularitzar-lo. La burocràcia, expliquen, ho alenteix tot. És, descriuen, el peix que es mossega la cua: per a treballar necessites uns papers que no et donen si no tens una oferta de feina. Un atzucac que ha empès el Ramon a alçar la veu. "És una bona persona", defensa, qüestionant
un sistema ple d'obstacles i figures que s'aprofiten de la desesperació dels nouvinguts.
[caption id="attachment_319394" align="aligncenter" width="700"]
Imady Saw, a Sabadell | David Chao[/caption]
En el seu dia a dia, es busca la vida com pot. "Per sort, hi ha gent i entitats com Colors del Món que em donen suport, m’ensenyen els costums d’aquí, m’ajuden amb la llengua, ofereixen activitats... T'expliquen els passos a seguir i sobretot,
hi trobo escalf, amistat i companyia", relata. Durant aquest temps d’espera,
recull ferralla per sobreviure. "Faig el meu recorregut pels carrers i les obres; alguns treballadors que em coneixen em guarden materials. Hi ha jornades que, després de remenar-ho tot, no trec ni 20 euros", narra amb resignació, però mantenint l'orgull.
"Calen empresaris sensibles"
Ell demana una oportunitat. "Em sento útil per a moltes feines. No entenc per què mentre aconsegueixo els papers no hi ha una manera d’aprendre diferents oficis per estar millor preparat", sosté, crític amb els
entrebancs per poder formar-se. "Calen empresaris sensibles, que sàpiguen que hi ha un tràmit que pot durar uns mesos. El que han lluitat demostra que són fidels, compromesos", diu el Ramon. "Mereixen una oportunitat. No són sense papers, són persones", remarca ell, a qui haver viatjat i conèixer gent d'arreu ha permès ampliar la mirada.
Demanar ajuda i suport, admet el jove, no és agradable. Però apel·la a l'empatia per trencar l'estigma: "volem que ens tractin com a tothom. Que la gent sigui conscient que jo i els meus companys volem trobar una feina i deixar de ser uns 'sense papers'", reitera. Amb el que guanya ara, administra els diners, pagant
250 euros per llogar una habitació al sud. "Si puc, envio diners a la família", apunta. A més, va a classes de català i castellà i, si té temps, no es perd els partidets de futbol organitzades en una lliga d’inserció. Després de gairebé tres anys a la ciutat, l'Imady vol deixar enrere les etiquetes. I ser només un sabadellenc més.
