L
'accés a l'habitatge és un dels grans problemes avui, sobretot per als
joves. Una carpeta oberta que obliga a coordinar una resposta a l'increment de preus en el
mercat. Les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat indiquen que, en l’última dècada, comprar un pis és
entre un 40% i un 60% més car de mitjana a Sabadell, segons si és de segona mà o nou. L’
informe del Consell Comarcal sobre habitatge el 2023 il·lustra una realitat: no existeix un parc d’habitatges assequible suficient per canalitzar la demanda.
En resposta a la radiografia actual, una de les mesures adoptades està repercutint en el
repunt dels pisos protegits (HPO). Un tipus d'habitatge de preu limitat i, gairebé sempre, parcialment subvencionat per l'administració pública espanyola, que guanya pes després d’una dècada d’estancament. A
Sabadell, l'evolució és clara: entre el 2008 i el 2012 es van iniciar 1.102 pisos protegits. En els següents quatre anys (2013-2017), la xifra va caure fins als 243, en una tendència que es va mantenir entre el 2018 i el 2022: 205. El 2023, es van començar 31 habitatges, un lleuger increment que podria anticipar un canvi de dinàmica. Més encara tenint en compte a la ciutat es van acabar
104 pisos d'HPO només l'any passat, més de la meitat que en els dos períodes de quatre anys anteriors -159 i 169, és a dir, 328 en vuit anys-.
Ritmes diferents entre oferta i demanda
"El que demanda la situació actual és una intervenció pública en la modalitat de
pisos protegits, perquè el problema comença a ser seriós. Aquesta oferta és necessària, no només des del punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu", exposa el professor de la UAB i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics
Juan Antonio Módenes. En resum, diu, cal aportar una xifra d'habitatges anual per sobre de la que s'està fent fins ara. "L'estoc de famílies creix a una velocitat més alta que l'estoc d'habitatge. I això genera un dèficit perillós", sintetitza sobre la realitat a Sabadell i en altres punts de la comarca.
De la mateixa manera, argumenta, l'aposta és important perquè el nou parc creat pot sortir com a
lloguer públic, no només com a propietat amb protecció, la modalitat més freqüent en el passat. "El parc públic també té una funció reguladora de preus. Si hi ha una oferta considerable d'aquesta tipologia, té pes en tot el mercat, inclòs el privat", sosté. Amb tot, l'oferta d'habitatge protegit actual és encara incapaç d'assumir la demanda, tal com reflecteixen les sol·licituds registrades en l'informe comarcal: 1.712 a Sabadell, 78,5 per cada 10.000 habitants. Per sobre de la mitjana vallesana (71,5).
Com es regula el mercat?
Segons apunta el mateix Módenes, el creixement de la xifra de llars deriva d'un flux d'entrada i sortida. "Es constitueixen noves llars i, alhora, hi ha noves famílies, per emancipació de joves i per immigració". A l'altra banda, la balança es compensa sobretot per la mortalitat. "Els joves necessiten habitatge i el flux de sortida per mortalitat allibera un volum important cada any. La compensació tradicionalment havia estat favorable per garantir que el mercat era suficient". L'envelliment de la població i l'aturada de la construcció nova, però,
ha invertit aquest equilibri.
En aquest punt, analitza, apareix un altre repte: gestionar aquests habitatges que queden alliberats. "És un parc relativament antic, que
necessita polítiques de rehabilitació perquè puguin tornar a ser ocupats per gent jove sense riscos. És clau que no quedi només en una iniciativa privada per reaprofitar aquest parc envellit", destaca l'expert.
Sabadell, al capdavant en HPO construït
Sabadell lidera des del 2008 la finalització d’HPO a la comarca:
1.890 habitatges protegits acabats, un 29,8%. Terrassa (18,2%) i Sant Cugat del Vallès (16,2) completen el podi, que concentra la major part. En aquest mateix període, Terrassa lidera el rànquing pel que fa a obres iniciades, per davant de Sabadell.
La recepta de Módenes té tres ingredients: que es construeixi el que és necessari per cobrir la demanda neta -el creixement de llars-; que hi hagi polítiques públiques per gestionar el parc existent alliberat; i que el parc amb ús demogràfic ho continuï sent. "Si una part d'aquest habitatge passa al mercat turístic, deixa de ser utilitzable. S'està construint poc, creix la demanda per la immigració i apareix el risc que els habitatges alliberats deixin de ser-ho", avisa.
[caption id="attachment_318854" align="alignnone" width="700"]
Construcció de pisos a Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
En aquesta línia, el sector de la construcció ha afegit els darrers temps alguns dubtes sobre la capacitat de l'administració per afrontar el volum i els terminis marcats en obra pública. Per això, el president del Gremi de Constructors, Pere Mañero,
va insistir fa uns mesos que cal fer "més atractiva l’opció de la construcció i promoció d’habitatge social" per part d’empreses privades.
Els riscos que apareixen en el futur
Sigui com sigui, l'impacte de
l'habitatge turístic no és tan gran com en altres localitats com Barcelona, tot i que té un efecte en cadena. "Sabadell ha tingut una funció d'acollida molt important, absorbint una part de població expulsada de llocs com Barcelona. La capacitat de creixement del parc sabadellenc, en comparació, per exemple, amb Terrassa, és inferior. Però apareix un factor: què passarà a Sabadell quan la gent que va arribar els anys 1970 alliberin aquests habitatges? Tindrà la capacitat d'atraure població?", qüestiona Módenes.
La prioritat a la nostra ciutat, planteja, ha d'enfocar-se sobretot a
la gestió del parc existent i administrar aquesta
rotació prevista. "És interessant veure com s'aniran donant els fluxos metropolitans en el futur, amb una Barcelona més complexa i on potser la població tradicional es va esgotant. No tenim una resposta, però existeix una inquietud per veure el paper de Sabadell en aquestes dinàmiques". Alhora, dibuixa un escenari que caldrà abordar: "la tendència a l'alça del règim de lloguer obre el repte de saber què passarà quan les llars vagin envellint. Continuaran sent de lloguer? Cal pensar en les persones grans. Ara mirem els joves. Però potser d'aquí a tres dècades podem trobar un problema amb aquests perfils quan siguin ancians", conclou el demògraf.
