La
realitat virtual (RV) és un d'aquells conceptes que fa anys que ens sobrevola. El fenomen tecnològic avança entre algunes
certeses vigents,
incògnites pendents de resoldre i
projeccions de futur, en un moment en què el món de la
intel·ligència artificial (IA) irromp amb força. "Fins ara, IA i RV no s'havien fusionat tant. Probablement, la IA permeti que les ulleres de realitat virtual, augmentada o mixta penetrin més a la societat", contextualitza el sabadellenc
Jordi Vallverdú, expert en el sector.
[caption id="attachment_318151" align="aligncenter" width="700"]
L'expert en IA i RV Jordi Vallverdú | Victor Castillo[/caption]
Multinacionals com
Meta o
Apple han fet les seves apostes, sense assolir una gran
implementació.
Softwares com Unity o Unreal, inicialment enfocats en el món del videojocs, construeixen l'escena. "Hi ha una part important de
programació. Eines que et permeten carregar un espai 3D, afegint nous personatges, fins a acabar creant una aplicació nativa", sintetitza. La
immersió i
l'aïllament, exposa, són atributs imprescindibles per parlar de realitat virtual. "De cop, saltes en un altre espai", resumeix. "En tots aquests entorns necessitem el 3D. Si abans, costava molt recrear espais com la redacció del Diari, ara es pot fer molt més fàcil, ràpid i econòmic". Això, diu Vallverdú, podria fer-ho més accessible per a la gent.
En quins camps s'ha aplicat?
El món
immobiliari, per exemple, ha tret el cap amb visites virtuals. "Permet fer un recorregut immersiu. Tenir una sala on visites seixanta immobles en menys d'una hora". El camp
cultural, amb l'experimentació de museus, també ha explorat possibilitats. "El tema de patrimoni històric té un potencial brutal", adverteix. Amb el teletreball, la RV ha buscat el seu espai en
l'entorn laboral. "No deixa de ser un ordinador. Permet estar en una sala amb tots els companys. Les pantalles et limiten. La RV pot millorar rendiments i crear entorns més col·laboratius", analitza.
[caption id="attachment_318127" align="aligncenter" width="700"]
Realitat virtual, Another World Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
En el sector de
l'oci, alguns sabadellencs han tastat la realitat virtual submergint-se en
aventures a l'altra banda de les ulleres. La franquícia
Another World, a Can Feu, va obrir aquest 2024 com un espai
d'entreteniment. "És una activitat atractiva per a grups que volen passar una estona divertida", explica l'Alfiya, una de les sòcies. La sala ofereix diferents
experiències en contextos de videojoc -alguns apocalíptics i altres més amables- per fer pujar l'adrenalina.
[caption id="attachment_318131" align="aligncenter" width="700"]
Realitat virtual, Another World Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
En el terreny formatiu, també a Sabadell, l'empresa
Hangar10 va aterrar fa un any a
l'Aeroport per oferir un espai on fer
pràctiques de vol amb els
simuladors de vol -del Boeing 737 i Airbus 320-. L'objectiu és que els futurs pilots se sotmetin a les mateixes circumstàncies -fins i tot, climatològiques- que poden viure a 10.000 metres d'altura, sense sortir de la sala, amb la màxima seguretat i eficiència. "Formem pilots que volen entrar a l'aerolínia. És una aproximació, amb el valor afegit que tenim instructors de les companyies", explica l'Abel, un dels treballadors de l'equipament. Els sistemes de l'avió són operatius i l'única diferència és que el simulador no es mou.
[caption id="attachment_318137" align="aligncenter" width="700"]
Simulador d'avió d'Hangar10 | Juanma Peláez[/caption]
La vivència, a més, està oberta a usuaris i clients no professionals ni aspirants a pilotar, que volen experimentar com seria
posar-se als compandaments d'un avió amb la màxima exactitud d'una cabina recreada al mil·límetre.
[caption id="attachment_318135" align="aligncenter" width="700"]
Simulador d'avió d'Hangar10 | Juanma Peláez[/caption]
Quin és el repte pendent?
A finals del segle XX, la NASA ja desenvolupava cascs virtuals per fer entrenament d'astronautes. Amb tot, però, Vallverdú admet que està costant més del que segurament les empreses esperaven. La gran barrera, assenyala, és la
intrusió. "Ficar-te un aparell on deixes de veure la realitat és difícil d'assimilar perquè no estem acostumats". El repte, percep, és aconseguir ulleres més petites i ergonòmiques. "La
miniaturització és clau. Jo porto ulleres i l'objectiu de les empreses és que amb aquestes dimensions es pogués introduir la realitat virtual".
L'escenari, de moment, és incert. "Hem de distingir realitat virtual, augmentada i mixta. L'augmentada afegeix informació en una nova capa. Per exemple, em podria estar donant dades sobre tu quan et miro. Crec que la cosa anirà cap aquí", pronostica. Això obre un debat legal sobre l'ús d'aquestes dades. "Hi ha un conflicte on entra la
intimitat. No sé com s'ha de fer per penetrar definitivament en el mercat. Si ho sabés, m'hauria volgut contractar alguna de les empreses que ho volen implementar", tanca rient.
