La
dislèxia és un trastorn que provoca una alteració en el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura. "El perfil va evolucionant. Al principi, són infants amb dificultats per aprendre seqüències verbals automàtiques, com l'abecedari, els dies de la setmana...", radiografia
Lorena Joga, neuropsicòloga de la Unitat de Neurologia Pediàtrica del
Parc Taulí. Els problemes per aprendre rimes, cançons o en l'associació entre el so i la grafia encenen els llums d'alerta. "Tenim signes d'alarma, que es poden advertir entre els quatre i cinc anys", apunta. Fins als vuit, però, no es pot confirmar totalment el
diagnòstic.
La rapidesa amb què s'actua condiciona la resposta posterior de l'infant. "Si el treballem des de petit, l'evolució serà molt més positiva", avisa Joga. La intervenció involucra professionals sanitaris, la família, l'escola i centres especialitzats. "Els alumnes amb dislèxia
poden arribar on la resta de companys, però el mètode necessita una sèrie de modificacions", remarca la doctora del Taulí. Per això, argumenta, donar més temps o assegurar-se que s'ha entès bé l'enunciat són pràctiques que poden facilitar el desenvolupament. Alhora, advoca per incrementar les explicacions verbals de l'alumne i ser una mica més flexibles en el judici.
Hi ha més casos?
Segons l'experta, els nens que han nascut
prematurs tenen més probabilitat d'experimentar algun trastorn de neurodesenvolupament. Alguns estudis també han relacionat l'edat del pare amb el trastorn de l'espectre autista en el fill, tot i que no s'han extret conclusions definitives. Sigui com sigui, existeix la percepció d'una afectació cada dia més present. O, almenys, més mencionada.
"Tenim la sensació que es diagnostiquen més. No és que n'hi hagi més, sinó que les famílies estan més sensibilitzades. Els centres estan fent molt bona feina en aquest sentit", diu Joga. La neuropsicòloga de l'associació
TDAH Vallès a Sabadell,
Carme Echeverria, afegeix un apunt: "hi ha més coneixement i més acceptació de les parts. Però
les prevalences no han variat en els últims anys". Els estudis, apunta ella mateixa, dibuixen entre un 3 i un 5% de persones amb dislèxia. "De vegades, les etiquetes corren molt a la lleugera. S'ha d'ajustar el diagnòstic", expressa.
[caption id="attachment_317802" align="alignnone" width="700"]
Un dels joves que assisteix al TDAH Vallès de Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
A l'aula, apareixen altres trastorns, com el dèficit d'atenció per hiperactivitat (TDAH) o l'autisme (TEA) -en diferents graus-, que
poden experimentar-se a la vegada i que obliguen els docents a personalitzar encara més els processos. "Malgrat que no sempre és així, moltes vegades la dislèxia va associada a altres dificultats en lectura i escriptura", manifesta Echeverria, apuntant el
factor hereditari com un element important. "Els centres educatius i sociosanitaris ens trobem que no tenim tots els recursos que voldríem", analitza Joga.
La visió del món educatiu
La
visibilització dels casos ha condicionat l'enfocament que es fa a les aules. "Abans, es veia com una situació greu. Ara, la sensació és que s'ha normalitzat. Hi ha més eines. Però no més recursos personals, que continuen sent limitats", explica l'Alberto, docent a l'escola Sant Francesc de Sabadell. Les
ràtios i el personal disponible fan que costi encabir aquesta situació en els centres. "És difícil donar resposta i, de vegades, tens la sensació que no es pot arribar a tot", reflexiona sobre el sentiment del professorat.
Alhora, precisa, cada vegada hi ha més realitats i creix el repte d'adaptar els ritmes d'aprenentatge. "La nostra feina és respondre a les necessitats particulars de cada infant". En aquest escenari, els centres dissenyen horaris amb franges destinades al reforç i l'educació específica. Sovint, insuficient. "
Voldríem destinar més hores, però ara mateix no és possible. Hi ha un
sentiment d'impotència: no puc treure tot el suc dels alumnes perquè hi ha contextos molt diferents i no pots enfocar-te individualment en tots ells", exposa.
"Poden arribar on vulguin"
La
dislèxia no es corregeix al 100%. Ja en edats adultes, expliquen les veus consultades, pot aparèixer alguna petita dificultat, com la velocitat de processament o les faltes d'ortografia. Històricament, el diagnòstic ha anat acompanyat per
l'estigma i el
prejudici. Una visió que ha canviat. "Des de les escoles, EAPs -equips d’assessorament i orientació psicopedagògic-, centres especialitzats i Sanitat s'està fent una gran tasca de sensibilització. Fa anys, costava més entendre la dislèxia. Avui, la majoria d'escoles estan conscienciades", sintetitza Joga.
[caption id="attachment_317801" align="alignnone" width="700"]
Un dels joves que assisteix al TDAH Vallès de Sabadell | Juanma Peláez[/caption]
Les dues neuropsicòlogues coincideixen. "La dislèxia
és una condició que forma part de la persona i sempre hi serà. Si hi ha més estrès i angoixa, les dificultats augmenten". Per això, s'han de donar les eines per fer-hi front. "No vol dir que els afectats siguin menys intel·ligents. Amb les ajudes necessàries, poden arribar allà on vulguin i es proposin", tanquen.
