Sabadell

Juan Magán: "Gent que em criticava ara adora la meva música"

L’artista explica en aquesta entrevista com serà el concert d’aquest dissabte a l’Eix Macià i comparteix diverses reflexions sobre la seva carrera musical

Aleix Pujadas Carreras
Periodista

Publicat el 07 de setembre de 2024 a les 12:00

El badaloní Juan Magán (1978) és el cap de cartell de la Festa Major de Sabadell. Bailando por ahí, Se vuelve loca o He llorado són només alguns exemples d’èxits musicals amb el seu segell.

Amb quines sensacions arriba al concert de Sabadell després d’un estiu amb l’agenda atapeïda? Amb moltes ganes, perquè encara que sigui el tancament de l'estiu, que sigui a Sabadell és molt important perquè suposa tornar a casa, veure la família, amics, amics d’amics. No serà una festa ordinària sinó que la compartiré amb gent que em fa molta il·lusió i això, segurament, em donarà una energia extra que compartiré amb tothom i serà brutal. Què podem esperar del concert? Normalment sempre faig el mateix, però en ordre diferent. Al final, sóc un DJ i intento que es mantingui l'essència encara que jo interpreti les meves cançons. Prefereixo mantenir l’essència de DJ i és una mena de psicologia que he de tenir amb el públic, miro quines necessita a cada moment i les interpreto amb ells. Seran els clàssics que tothom coneix, perquè encara que volgués posar-ne de noves, la gent demana els clàssics, perquè li agraden o els recorden etapes. Quin és el secret de les cançons perquè més de 10 anys després segueixin sent tan estimades? No crec que sigui un secret, però quan les vaig fer va ser amb molta cura. Ara es fa música molt exprés, de consum molt ràpid, que dura poc. I jo, quan les vaig fer, encara que fos amb l’esperit de música comercial, volia que duressin i fossin cançons per tota la vida i que la gent s’hi sentís identificada. Ara és bonic perquè et trobes diferents generacions als concerts. Quina és la seva cançó que creu que ha triomfat més i quina és la seva preferida (de les seves)? Suposo que les que han triomfat més deuen ser Bailando por ahí o Por fin te encontré. Ben bé, no ho sé, afortunadament, moltes. De les que quan jo em poso música les gaudeixo més diria la de He llorado como un niño. La vaig escriure quan estava vivint a Miami, la família va haver de tornar a Barcelona i em sentia lluny. Aquesta cançó parla molt bé del que sentia en aquell moment i me l'estimo molt. Però les cançons són com els fills, eh? Te les estimes totes igual! S'ha proposat actualitzar o tornar a gravar algun d’aquests temes? Sí, ho he pensat moltes vegades. Però, de sobte, la roda ha girat, encara estant jo dintre, i molta gent està fent versions de les meves pròpies cançons i m'estan fent la feina. Els hi agraeixo molt, però no és com ho pensava. Aleshores, faré les meves pròpies versions quan trobi la gent amb qui vull fer equip per fer-ho per fer coses diferents a les originals. Però sí que és veritat que ara molts artistes estan fent el mateix tipus de música que jo feia fa 10 anys i és molt interessant, perquè estan revivint les meves cançons amb algunes referències. Per tant, ja està succeint però, de manera oficial, ho faré quan trobi el temps perquè no paro de viatjar i quan trobi les persones adequades per fer que les versions siguin molt diferents a les originals. En què es va inspirar per fer la cançó Bailando por ahí? En ningú. Pot semblar que parli d’algú en particular, però parlo d'un amor de qualsevol persona que després de molt de temps te la trobes a Madrid. Suposo que en aquell moment estaria allà i em semblava una ciutat que feia l'escena molt bé per aquesta cançó, però és un tema universal en realitat, la sensació de veure una ‘ex’ que s’ho està passant de meravella sense tu; és una mica d’enyorança, gelosia i, sobretot, festa, que la cançó tracta d’això, de ballar i de divertir-se. Quina col·laboració li ha agradat més fer i per què? Pitbull, Don Omar, Gente de Zona, Manuel Turizo… la llista és llarga! Amb Pitbull sempre m'agrada treballar perquè parles amb ell i aprens un munt de coses. No para de treballar, no descansa, crec que té una visió meravellosa de la vida i és un crack. Don Omar és un amic, també és una mica místic, parla de negoci, però també de la forma artística, que crec que és una cosa que s'està perdent perquè la gent només pensa en els diners. Gente de Zona són músics increïbles que fan percussió, tecles, ho saben tocar tot. Són tot terrenys i són molt grans. Amb tots els artistes que he col·laborat m’ha agradat fer-ho, de veritat. Amb quin artista li encantaria col·laborar i encara no ho ha fet? Penso que un dels artistes més grans que ha donat la música en general, però en concret la llatina, és Juan Luis Guerra. Però el trobo tan lluny de mi a nivell de coneixement perquè ell és massa, que em fa molta vergonya treballar amb ell perquè crec que no estaré a l'alçada. Però si n'hagués de fer alguna, seria amb ell sense cap mena de dubte. Com va anar la gravació d'El món de veritat amb Buhos? Molt bé, el Guillem [Solé] és un màquina, molt actiu, que si no et troba un dia, et persegueix per fer-ho. Em va agradar per fer per primer cop una cançó en català. Després, per fer-ho amb ells, que són increïbles i me’ls estimo moltíssim. I, després, l’ímpetu que té el Guillem és que és crack, un nervi de veritat. Quina valoració fa del panorama musical en català? Preveu o li agradaria fer més música en llengua catalana? A casa només escolto flamenc o hip hop en anglès, normalment d'artistes canadencs. Però m'agrada escoltar la música que s’està fent al meu voltant i he escoltat The Tyets, 31 Fam, la Mushkaa, Buhos, etc. Hi ha un munt de grups que estan triomfant a Catalunya i encara els anirà millor. Me n’estic adonant de l’evolució que estan fent i és brutal. Crec que podran entrar en un mercat més global més d’hora que tard. Cantant en català o canviant de llengua? Cantant en català. Fer-ho en un altre idioma seria entrar en les normes de la indústria global. Si ho fas en català, seria per aplaudir, perquè seria fer-ho en un idioma que no és el global de la indústria i ho estaries aconseguint. I crec que ja ho estan aconseguint, hi ha molts grups catalans que estan fent gires a Madrid, al nord d’Espanya, a Itàlia, etc. Els ritmes electro llatins estan deixant pas al trap i al dembow, o és una moda passatgera? La música és una roda i arriben coses noves, ara a Europa, però escolto dembow a Santo Domingo des de fa quinze anys. Tot depèn molt de la migració; el públic dominicà és molt migrant, surt molt i contagien molt la seva música i alegria a l’hora de festejar per tot arreu. Crec que els anirà bé sempre que facin una evolució de la seva pròpia música, però si continua funcionant els anirà molt bé. També és una cosa que depèn dels aspectes socioculturals de cada país. Al final tot depèn de moltes coses, i està passant alguna cosa al carrer perquè es posi de moda el trap, el hip hop, el drill o el que sigui. És veritat que la forma d’arribar als nens amb el trap o el drill ara és més fàcil, el que passa és que el que s’explica a les cançons no està en coherència amb l’edat de les persones que ho estan escoltant. L’artista ha de ser lliure de dir el que vulgui a les seves cançons i, després, a casa, cadascú posarà els seus filtres ja siguin els pares, tutors o qui sigui. L’artista s’ha de sentir lliure de dir el que vulgui, i no els jutjo, però sí que és veritat que a casa has de dir ‘això ara encara no et toca’. Hem d'anar amb compte a casa i explicar als nens que això que expliquen aquestes cançons probablement és mentida i, si és veritat, quan siguis gran ja veuràs el que fas però, de moment, jo et recomano que facis això. Però mai posaré a la corda fluixa l’artista que ho està fent. Ell pot explicar el que vulgui, però prefereixo que el meu fill no ho escolti o, si ho escolta perquè ho escoltarà perquè no ho pots tapar, prefereixo explicar-li com ho veig jo i els meus valors i que, de gran, ja ho veurà. Què li agrada més de la cultura dominicana? En general és molt semblant a la hispana. Allà la gent que viu a la ciutat va a la seva, però m’agrada molt que encara trobes gent que té la humilitat que et trobaves aquí fa 30 anys, quan els veïns es trobaven a la porta del carrer i xerraven. Són molt relaxats, encara que tinguin estrès, viuen d’una altra manera, treballen per viure i no viuen per treballar, que és una mica el que ens està passant a tots aquí. Tinc molt interès en la cultura prèvia i posterior a la colonització. És una meravella poder visitar Santo Domingo i la República Dominicana i enriquir-te amb tota la seva cultura, més enllà del menjar, que és brutal. Té la sensació que algú l'escolta d’amagat? La tenia quan començava i no m’equivocava, perquè després, amb els anys, gent que em criticava moltíssim ara em diuen que era EuroDisney al costat del que passa ara. Hi havia gent que m’escoltava moltíssim, que s’ho passava molt bé, que se li movia la cama quan escoltava la meva música, però no ho deia, i ara em diuen que adoren les cançons perquè els recorden una època. Són comentaris molt agradables d’escoltar ara perquè jo no els entomava amb odi, però me’n recordo perquè m’ho van fer passar malament. A dia d’avui, però, ja està superat. Si hi ha algú que no el coneix, què li diria per explicar-li qui és Juan Magán? Soc una persona que té una família amb quatre fills, que l'he fet créixer amb una carrera de quinze anys i he tingut èxit tant en l’àmbit familiar com laboral, fent-ho a la vegada i treballant com s'ha de treballar, fent de pare com Déu mana i de professional com Déu mana.