L’
Agrupació Artística de Modelistes Aeronavals de Sabadell es reuneix aquest diumenge a la Bassa en la
26ª edició de la trobada per
Festa Major. “Ve molta gent. És l’activitat més important que fem cada any”, avança
Manel Canales, fundador del club.
Allà, hi haurà
velers, vaixells elèctrics, de vapor, un submarí... En total, al voltant de 25 aparells. Alguns, navegant i altres exposats perquè els assistents puguin gaudir d’aquesta curiosa passió.
“De petit, m’agradava fer vaixells. El meu pare tenia una fusteria i jo hi anava, remenava eines i destrossava fustes”, diu sobre els inicis.
Fa 48 anys, va crear el club. Ara, amb 78, no perd l’emoció d’aquelles primeres vegades. “Estic en plena forma. I ja no trenco tantes fustes”, confessa rient.
Les
maquetes, diu, han canviat bastant. “Abans es feia tot a mà. Avui, es fa servir el
3D, talls amb làser, impressions... Hi ha una part comercial, amb peces que venen ja fetes. Això agilitza el procés de construcció”, radiografia. En cadascun dels models que s’exposaran, hi ha invertits
mesos de feina. Alguns dels que té a casa l’han mantingut gairebé un any ocupat, abans de poder acabar l’obra.
“
El més important del modelisme és tenir espai. Si et poses a la cuina a fer-ho, potser et tiren els plats pel cap”, riu. A casa, té una petita mostra, amb més d’una desena d’exemplars diferents, alguns de més d’un metre i mig. Tot i això, n’ha fet molts més. “Quan ja ha passat un temps,
els trenco i en faig un de nou. No tinc manies. El desmunto, aprofito electrònica, llums, emissores i motors, però la resta es pot llençar... I començar de nou!”, narra sobre el procés.
El club, format per
una cinquantena de socis, té la seu a Cal Balsach, on es fan cursos, oberts a tots els interessats. En l’últim any han fet més d’una trentena d’activitats, des de viatges a Camprodon fins a Fuenlabrada. Llocs de parada on mostren les seves creacions i gaudeixen d’altres models.
“La gent està molt engrescada. Tothom en pot gaudir. És cert que hi ha una edat que et permet dedicar-t’hi més. La majoria som jubilats. Com dic jo,
són joguines per a gent gran”, somriu. Tot i que hi ha qui ho compagina amb un dia a dia més ocupat, convertint-se en un moment de desconnexió.
Per a aquells que vulguin iniciar-se, recomana fer
aparells senzills i estar assessorat, contactant amb algú que conegui els secrets del modelisme. “Sempre dic que és millor no comprar una peça comercial de grans dimensions. Sovint s’acaba fracassant”. La part més difícil, diu, és la impermeabilització. Després, arriba el moment de pintar i afegir la resta de detalls, fins a aconseguir teledirigir-los. “Hi ha moltes maniobres i totes tenen un perquè”. Qui vulgui ho podrà comprovar de prop aquest diumenge.
Fotos de David Chao
