El sabadellenc Josep Solé (1974) és l’organista de les celebracions litúrgiques del Papa de Roma amb el cor Capella Sixtina i de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquests dies de Festa Major és a Sabadell, on farà un concert d’orgue amb peces de Bach diumenge, dia 8, a les 18 h, a l’església de la Santíssima Trinitat, a la Rambla cantonada Zurbano. L’accés és lliure i gratuït.
[caption id="attachment_313262" align="aligncenter" width="1000"]
Solé, tocant l'orgue de l'església de la Trinitat / JUANMA PELÁEZ[/caption]
Bentornat a Sabadell, hi ve sovint?
Regularment cada dos anys, perquè com que la meva senyora és de Mèxic, fem vacances un any a Sabadell i, l’altre, allà, així els fills veuen els avis d’aquí i d’allà. Com que estem tant a prop, la meva mare ve més sovint a Roma que jo a Sabadell.
Quins records té de la seva ciutat natal?
Sabadell és la imatge de la meva infància i joventut. Raconets, quan anàvem al cine Principal, a missa a la parròquia, quan sortia a passejar amb els amics, etc.
Va començar a tocar l’orgue a la Trinitat.
Quan tenia 14 anys, a les misses amb mossèn Miquel, a qui li vaig demanar si hi podia anar i em va dir que sí. L’inici, la meva primera missa aquí, va ser en la festa de la Santíssima Trinitat, el mes de maig del 1988. Encara no hi havia l’orgue que hi ha ara, n’hi havia un d’electrònic.
Això vol dir que amb 14 anys ja tocava l’orgue prou bé per deixar-lo tocar en una missa, imagino…
Ja tenia la mà, l’ofici, tot i que sent tan jove, poder tocar cada diumenge em va permetre practicar i aprendre.
A Sabadell va ser professor de música.
Al Claret i al Sant Nicolau [2002-03 i 2003-04]. Vaig fer vida normal fins als 29 anys. El 2003, sent professor del Sant Nicolau, pel pont de la Constitució vaig anar de vacances a Roma, sense imaginar-me res. I, precisament, va ser assistint a una celebració a Santa Maria Major i després al Vaticà que vaig pensar, com que tota la vida havia volgut ser organista: ‘aquest és el meu lloc’. Vaig deixar la feina fixa del Sant Nicolau i me’n vaig anar a l’aventura.
Què va fer quan va arribar allà?
Vaig anar al Pontifici Institut de Música Sagrada. El primer any tenia un ‘raconet’ per poder-me mantenir i, de seguida, quan estàs allà sempre hi ha algun capellà d’alguna parròquia que et diu que hi vagis a tocar. I vaig entrar a cantar a la basílica de Santa Maria Major, que la dirigia el català Valentí Miserachs, el qual em va facilitar tots els tràmits. A la basílica de Sant Pere també hi anava de tant en tant, però menys, fins que després es van començar a estabilitzar les coses.
Com és el seu dia a dia a Itàlia?
Visc a Ciampino, a quinze minuts del centre de Roma amb tren. La meva feina és acompanyar els assajos del cor de la Capella Sixtina i les celebracions del Sant Pare –sempre a Sant Pere–. I, paral·lelament, les misses de diumenge a la basílica de Sant Pere [habitualment oficiades pels canonges]. La seu del cor és al centre de la ciutat. A la Capella Sixtina com a tal hi fem dos concerts l’any, privats per a les nostres famílies. Com que tenim nens, també és un regal que els fem perquè puguin venir. I també hi fem dues litúrgies, una per Advent, de preparació del Nadal, i l’altra per Quaresma, de preparació per la Pasqua.
És un entorn amb una disciplina molt estricta?
Sí. Les celebracions litúrgiques estan preparades almenys amb mig any d’antelació. El papa Francesc no decideix res musicalment, a diferència de Benet XVI, que sí que decidia. Actualment, decideix el cerimonier papal. Em sento afortunat, entre cometes, perquè la peça final la puc triar lliurement.
Quins compositors sol triar? Normalment escullo tocates franceses que tenen molt efecte. Totes les peces que trio van lligades amb el context de l’any litúrgic: si estàs a Advent has de fer un tipus de repertori, per Nadal, Quaresma, Pasqua, la mare de Déu, els sants, etc. I, això sí, no et pots passar de la ratlla i sortir d’aquest esquema.Considera que el seu treball és el resultat d’una vocació, o d’una feina?
És una vocació que després es converteix en feina, però s’ha d’intentar evitar que no es perdi la vocació, no mecanitzar-ho. I, si alguna vegada passa, s’ha d’intentar fer que cada dia sigui la primera vegada, perquè un s’acostuma a tocar a Sant Pere i has d’evitar que això passi.
És una feina que té data de caducitat? Ara tot té caducitat, malauradament… Els meus nomenaments depenen del mestre de capella i és una cosa que has d’assumir que tard o d’hora s’acabarà. Recorda el seu primer dia com a organista a la basílica de Sant Pere? El juny del 2009, el meu predecessor es va posar malalt i, casualment, en aquell moment estava a la basílica. No hi havia de ser, però acompanyava la meva nòvia aleshores, que ara és la meva dona. I el mestre de capella, que no em coneixia, estava disposat a tocar ell i a dirigir amb el cap perquè l’organista estava malalt i no es va presentar. I la meva dona va ser qui li va dir ‘mira, aquí hi ha el meu nòvio’. Eren cinc minuts abans de la missa, l’altre se’n va fiar i em va dir ‘vine a tocar’. I ens vàrem entendre tan bé que ja se’m van quedar, perquè la malaltia del meu predecessor es va anar aguditzant i va començar a faltar fins que va dimitir i vaig entrar jo. A la basílica hi vaig entrar com a organista el 2018. Al cor del Papa, Capella Sixtina, hi vaig entrar el 2012 de professor de nens. I no va ser fins al 2021, quan es va jubilar el meu predecessor, un altre català, Joan Paradell, que vaig pasar a ser l’organista del Papa. Ara d’una banda soc organista de la basílica i organista de les celebracions pontifícies o del Papa.Cal ser creient per ser l’organista del Vaticà?
Demanen el baptisme, la confirmació i l’estil de vida, però no cal ser capellà. Soc catòlic, creient i practicant, que és pràcticament obligatori i gairebé moralment també ho és. Si treballes a l’Església i no creus en Déu, també penses ‘què hi vas a fer?’. Tothom té dret a guanyar-se el pa, però…
A quants papes de Roma ha conegut?
Benet i Francesc. Quan vaig arribar a Roma, encara hi havia Joan Pau II i vaig arribar a cantar un salm en una missa seva. Als altres dos sí que els he conegut. Benet XVI era un intel·lectual, músic, teòleg; el papa Francesc també, però més focalitzat en l’aspecte social i pastoral.
Què trobaran a la Trinitat les persones que vinguin al concert de diumenge?
Em centraré en la música de Bach; sempre procuro tocar una peça seva a tots els concerts, és pràcticament obligatori.
Habitualment, intento fer repertoris una mica internacionals, perquè sóc un espanyol que viu a Itàlia i toco al Vaticà. Sempre m’interessa tocar peces catalanes, però al mateix temps Bach i una mica de tots els països, que sigui el màxim internacional possible. Concretament, però, diumenge serà tot Bach.
