Queden una vegada a la setmana per xerrar. Tot fent un cafè; o una cervesa. Per parlar de cultura, de viatges, d’actualitat o, fins i tot, de qüestions personals. Més de 70 hores de conversa han servit per trencar el gel. El que va començar com una parella lingüística per aprendre català ha acabat amb una bona amistat. I amb uns resultats sorprenents: quasi sense adonar-se’n, l’Olga i la Bea, ja tenen un català fluid i perfectament entenedor preparat per a qualsevol conversa. Porten més d’una setantena d’hores de conversa amb el Xavi, que va decidir entregar part del seu temps lliure a ajudar a millorar el català oral de les persones interessades. Les parelles lingüístiques són una iniciativa que impulsa el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell, com a factor afegit a les classes de català.
Xavi Serret:
“Estic quasi a les 900 hores de conversa amb parelles lingüístiques”
“M’he agafat tot això amb molta il·lusió perquè veig que hi ha moltes persones predisposades a aprendre el català”, explica el sabadellenc Xavi Serret. És jubilat i va decidir emprendre una tasca sociocultural totalment voluntària. “Vaig apuntar-me al Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell per ajudar persones que volen aprendre el català”, comenta. Li demanaven un mínim de 10 sessions. “Ja en porto quasi 900”, diu. “Si vas a classes de català potser hi ha 20 o 25 persones i les oportunitats de parlar-lo són mínimes”, explica. Per això, va decidir convertir-se en parella lingüística de persones que volen practicar la llengua en un ambient distès i quotidià. “Quedem una hora a la setmana en una cafeteria, per exemple, i mantenim converses molt fluides”, explica el sabadellenc. “La conversa no se’ns acaba mai!”.
Precisament, el Xavi recentment va puntuar un 100 a l’examen C2 de català. “Volia tenir al màxim de nocions de la llengua perquè a vegades em plantejaven dubtes i no els sabia resoldre de forma normativa”, diu. El català no és fàcil, afegeix el Xavi. “És una llengua amb molts paranys, té les esses, els pronoms febles, els relatius...”.
Bea Lozano:
“Ara vaig al teatre, escolto música i vaig al cinema, tot en català”
La Bea Lozano va començar fa dos anys i mig a aprendre la llengua catalana. “Em vaig casar amb un noi català, vaig començar a viure a Sabadell i volia integrar-me al 100%”, explica. Venia de Granada i li va semblar oportú començar a fer classes de català. “Al cap d’uns mesos vaig començar a fer de parella lingüística amb el Xavi i va ser una de les millors decisions que vaig prendre”, detalla. De fet, la Bea ha aconseguit treure’s el certificat C1 de català. Tot un repte amb només dos anys. “Amb l’ajuda del Xavi vaig millorar moltíssim el meu nivell de català, sobretot oral”, celebra la nativa d’Andalusia.
Segons el seu parer, és responsabilitat de la persona que arriba a un territori aprendre la llengua que hi parlen els seus habitants. “En el meu cas, estic completament obsessionada amb el català: intento anar al teatre, escoltar música i anar al cinema tot en català”. La Bea assegura que no deixarà de fer la seva xerrada setmanal amb el Xavi perquè vol “seguir aprenent la llengua”. Encara que ja quasi no li faria falta. “Puc estar molta estona parlant i practicant el català sense por d’equivocar-me”, conclou.
Olga Krasínskaya:
“Quan vaig arribar a Barcelona tenia un bloqueig amb el català”
L’Olga Krasínskaya va venir de Rússia fa onze anys. “Quan vaig arribar a Barcelona tenia una mica de bloqueig i parlava sempre en castellà”, admet. Va ser mitjançant la seva feina que va començar a detectar que no poder mantenir converses en català li suposava algun entrebanc. “Treballo en un ambulatori i he de fer servir el català amb la gent cada dia”, comenta. “Al principi se’m feia complicat perquè no podia contestar segons quines coses ni debatre temes en profunditat”, afegeix. L’Olga es trobava sovint que molts dels pacients mantenien el català encara que ella els contestava en castellà. “Aquest va ser el punt d’inflexió”, diu.
Després d’informar-se sobre les millors fórmules per aprendre la llengua catalana, va topar amb el Xavi, amb qui ja porta més de 70 sessions de conversa. “Aprendre el català em va ajudar moltíssim a obrir-me i també a conèixer gent”, sosté. Ara que ja el domina, l’Olga veu que “no pots aprendre l’idioma si no el vius i el practiques al carrer”. Al principi, en determinades situacions “feia el salt al castellà”. “Ara ja em defenso i puc tenir converses més llargues, parlar d’emocions o tenir debats”, celebra. “Mai coneixes la cultura catalana fins que la parles”, afegeix per esclarir que aprendre català li ha obert la porta a noves amistats i tradicions.
