Fa més de trenta anys, es va començar
l'enderrocament i reconstrucció d'alguns edificis de la zona dels Merinals. La majoria van ser rehabilitats per a l'habitatge, però no tots els blocs de la zona van tenir la mateixa sort. D'altres van veure com els deixaven de banda. Després de molts anys esperant a ser els següents,
l'any 2017 els van comunicar que no farien res amb les seves cases. Aleshores es van posar en marxa amb una
associació de veïns afectats. Un total de
170 habitatges formaven part de la plataforma.
"Es va fer un gran greuge comparatiu i encara no ho entenem. Durant molts anys ens ho van justificar amb la grandària i tipologia de les bigues, però després van enderrocar un edifici que tenia les mateixes que les nostres. No té sentit i no és just", afirma el
Jaume, veí dels blocs afectats.
"Vivim amb la por que ens caigui un dia la casa a sobre. Són edificis molt mal fets. Les escales són molt estretes, els sostres baixos i les portes també. Les persones grans no poden ni sortir de casa", afegeix.
[caption id="attachment_305592" align="aligncenter" width="700"]
El Jaume, amb un pes i estatura en la mitjana, té problemes per entrar a les habitacions de la seva llar. /J.P.[/caption]
[caption id="attachment_305593" align="aligncenter" width="700"]
L'espai de les escales i la manca d'ascensor dificulta a les persones grans el sortir al carrer. /J.P.[/caption]
D'on ve tot això?
Els problemes amb aquests edificis es remunten als anys seixanta, poc després de la
construcció del polígon Arraona-Merinals (1954). La seva titularitat passa del Ministerio de Vivienda a Adigsa, l’actual Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’any 1991,
Adigsa va fer uns informes en què es constatava la presència de ciment aluminós en les dues fases de la promoció. Aleshores ja es parlava de carbonatació, oxidació i es constataven les fissures de les biguetes.
L’informe tècnic d’Adigsa del 1992 va sentenciar que calia enderrocar 592 habitatges de la fase 1 que patien patologies estructurals greus. Els 170 actuals només calia reparar-los. Va ser el 1996 quan es va redactar el pla d’enderroc i rehabilitació.
Però l’any 2018, un informe tècnic encarregat pel veïnat assegurava que les 170 llars també patien carbonatació, oxidació i aluminosi, i
els veïns afectats van haver d’apuntalar els habitatges. Eren els pisos ubicats als blocs 39, 40, 41, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57 del polígon de la fase 2 d’Arraona-Merinals. Un any després, el maig del 2019, es lliuraven les claus dels nous habitatges que substituïen la fase 1, entre satisfacció dels propietaris i protestes de la resta d’afectats.
Ha millorat la situació des d'aleshores?
Aquest dimarts, s'aprovarà el pressupost per a la rehabilitació (que no enderrocament) dels 170 habitatges afectats. "Després de set anys és un avenç", sosté una de les veïnes. D'altres, però són més escèptics amb les solucions parcials. "El que han de fer és el mateix que amb els altres blocs: enderrocar-los. Això d'ara no deixa de ser un 'parxe' més dels molts que han anat posant aquests anys i que no han servit per res", assevera la Rosa.
L'inconvenient per a la reconstrucció dels blocs és que e
l COAC no avalua els problemes com a estructurals i, per tant, les mesures que consideren necessàries són
únicament de reparació i restauració de la zona amb
pressupost tancat. "Ens donen uns diners concrets i els hem d'optimitzar. Si piquen i troben algun altre defecte, són diners que hem de redistribuir i deixar de banda un altre problema", admet la Cesca, veïna afectada.
[caption id="attachment_305594" align="aligncenter" width="700"]
Alguns dels veïns afectats. /J.P.[/caption]
Quins problemes tenen els habitatges?
Entre els grans problemes que tenen els habitatges es troba el material de construcció, la humitat que es genera i l'espai que no consideren digne per a l'habitatge.
"Hem arribat a trobar revistes i diaris de l'època entre els murs. Quan bufa vent el notes i quan plou t'entra aigua, si dones un cop de puny a la façana, fas un forat", apunten alguns dels afectats. "El meu sostre fa panxa. Fent l'anàlisis de la zona vam veure que
els ferros que sostenen el formigó estan oxidats i degradats i tenen una grandària del meu dit petit de la mà", explica el Jaume.
[caption id="attachment_305595" align="aligncenter" width="700"]
Les bigues que sostenen els edificis es troben molt deteriorades. /J.P.[/caption]
Entre els grans problemes, els afectats també assenyalen que el mal estat dels edificis i les zones del voltant genera
"un clima molt favorable per a la delinqüència que veu que l'espai no està gens cuidat". Els veïns asseguren que s'han instal·lat a la zona des de màfies d'ocupació fins a persones amb negocis lluny de la legalitat. "Jo tinc ocupes a dalt, ocupes a la casa del costat i a la de baix. He hagut de demanar als de dalt que no es dutxin perquè em cau l'aigua a casa.
És un cúmul de problemes que s'acumulen", afirma la Rosa.
Els veïns, durant tots aquests anys, han après a conviure amb una situació que consideren "molt complicada d'afrontar anímicament" i són conscients que queda encara massa feina per fer, però
veuen aquesta subvenció com un primer pas. Des de l'associació destaquen "l'ajuda de la FAVS en tot aquest procés" i "la feina d'acompanyament i recolzament que es va iniciar al govern de Matias Serracant i que va agafar l'Eloi Cortés quan van entrar els socialistes".
