"Vet aquí una vegada una colla que es reunia a casa de dos germans al carrer de Colom, número 25 de
Sabadell". Així comença el relat l'Arnaldo -a qui diuen afectuosament
Chacho-, que ha convocat per a l'ocasió el
Ciscu i el
Seve. Junts recorden les primeres anècdotes en una planta baixa de la ciutat convertida en discoteca improvisada on es ballava i reia a parts iguals.
'Guateques' que van començar a forjar uns vincles que avui perduren.
Aquesta és la història d'una amistat. Una de les moltes que tenen en Sabadell i la seva gent els seus
orígens. Perquè, de vegades, no calen grans efemèrides per celebrar. Simplement, que l'estima continua. Com passa amb
'Els amics del 74', com es van batejar ells mateixos. Un grup de joves que es van conèixer al costat del Mercat Central, amb l'handbol com a punt de connexió, i que el passat cap de setmana van reunir-se per commemorar
mig segle aguantant-se. "Suposo que no hi haurà molts grups que puguin dir el mateix...", riuen.
[caption id="attachment_305385" align="alignnone" width="700"]
El Seve, el Ciscu i el Chacho, amics des de fa 50 anys | Juanma Peláez[/caption]
Aquelles trobades que s'allargaven hores i hores van teixir amistats... i alguna cosa més: fins i tot hi ha hagut casaments entre els integrants. "Quedem
33 amics, dels quals tretze són matrimonis". En la reunió a Ca n'Alzina, van fer un dinar per bufar les espelmes. Tot i que la flama continua ben viva. Allà hi van ser una vintena de membres, que no es van perdre un moment ben especial. "Alguns ja no són entre nosaltres", lamenten emocionats, recordant
el Mingo, el Martín, la Pepi o el Toni. Altres són lluny de Sabadell. A
Almeria, Galícia o Astúries hi ha una peça d'aquest puzle que els ha permès viure aventures úniques.
Casa Meri, com li deien, es va convertir en el punt de trobada, amb discjòquei inclòs i joves que han esdevingut reconegudes figures amb el pas dels anys. "La gent venia de
l'Escola Industrial, l'handbol de l'Arraona, l'Europrix i la infermeria de Santa Fe", expliquen sobre els lligams. Les portes d'aquell local de l'època, admeten, estaven sempre obertes gràcies a la predisposició de la família Gómez Duran. Tots ells són testimonis del Sabadell d'una època que rememoren "en blanc i negre". Primers amors, viatges, escapades de cap de setmana, creuers i cases rurals han omplert un llibre de memòries que fins i tot ha impulsat un
blog on mostren algunes de les trobades.
[caption id="attachment_305380" align="alignnone" width="700"]
El Seve, el Ciscu i el Chacho, amics des de fa 50 anys | Juanma Peláez[/caption]
Malgrat que durant aquestes cinc dècades han viscut períodes en què es veien menys per les obligacions de la vida adulta,
el fil mai s'ha trencat. La
cafeteria Black de Can Rull va ser el nou epicentre per recuperar l'activitat fa uns anys. "Ara, el grup de whatsapp no para", confessen. La recepta de l'èxit, coincideixen, es basa en el
respecte i la
tolerància. "Som tots bona gent. I has de saber perdonar el defecte de l'altre, que tots els tenim". Deixar de banda política i futbol va ser un altre ingredient important. "Les diferències sempre hi són. Però, si es vol, l'amistat sempre pesa més", tanquen.
[caption id="attachment_305381" align="alignnone" width="700"]
El Seve, el Ciscu i el Chacho, amics des de fa 50 anys | Juanma Peláez[/caption]
[caption id="attachment_305383" align="alignnone" width="700"]
El Seve, el Ciscu i el Chacho, amics des de fa 50 anys | Juanma Peláez[/caption]
