Superada la fase més crítica de la sequera i amb les restriccions rebaixades de la fase d'emergència a excepcionalitat, el parc de Catalunya és a prop de recuperar els deus dos llacs. A mitjans de maig, l'Ajuntament de Sabadell va poder reomplir el llac petit –el més proper a la rotonda de la plaça de Catalunya–, la qual cosa va permetre als ànecs recuperar l'espai, que es va començar a buidar el 22 d'abril per les restriccions. Per això, tant el llac petit com el més gran van estar secs durant uns 20 dies, tenint en compte que el procés de buidatge es va allarga diverses hores.
Malgrat que la setmana del 15 de maig el llac petit es va continuar omplint d'aigua, el llac gran encara no s'ha reomplert. Respecte a aquest espai, fonts de l'Ajuntament mantenen el calendari previst quan es va buidar per l'emergència per sequera: s'està aprofitant que està sec per fer-hi tasques de manteniment que permetin optimitzar l'estat d'aquesta infraestructura i evitar-ne fuites. Les mateixes fonts detallen que "la previsió és que les obres estiguin enllestides aquest mes de juny". Aleshores, es podrà començar a reomplir el llac. "Quan s'acabi d'omplir, es retiraran les tanques", afegeixen les mateixes veus.
L'estany superior, el llac gran, beu de cinc raig d'aigua i d'un ventall. En l'estany inferior, habitualment l'aigua procedeix d'uns brolladors situats a terra, a la vora del llac. D'altra banda, la cascada té quatre metres d'alçada. Habitualment, l'aigua del llac procedeix de la mina d'un pou, tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat.
Pressió ciutadana
A causa de la sequera, els llacs del parc de Catalunya es van anar assecant perquè no es podien omplir amb el sistema d'aigua establert a causa de les restriccions imposades per la Generalitat, reiteradament replicades pel govern local perquè considera l'espai un refugi climàtic i hàbitat de diferents espècies. La pèrdua constant d'aigua ja va provocar que, el passat 1 d'abril, el servei de barques i patinets de lloguer quedés interromput.
Amb els estanys secs, els ànecs van perdre el seu hàbitat i van quedar, literalment, sobre el ciment dels llacs, la qual cosa va provocar una certa reacció ciutadana que va reclamar al Govern que fes alguna cosa per garantir-los la supervivència. A finals d'abril, es va trobar un ànec mort i un altre ferit, que podrien haver estat víctimes d’un gos o una bandada. El 29 d'abril, es van veure ànecs als escocells de l'Eix Macià aprofitant que havien quedat plens d'aigua de la pluja. L'Ajuntament confiava que la majoria d'ànecs es desplaçarien a altres llocs per si sols, però uns quants no ho van fer i, finalment, el 3 de maig el consistori va informar que n'havia traslladat una quinzena entre el riu Ripoll i un refugi. De forma simbòlica, un grup de veïnes va 'reomplir' el llac gran el 12 de maig per reclamar una solució, i alguns veïns els portaven menjar i aigua.
