L'auge dels
patinets elèctrics a l'espai públic és un repte d'abordatge transversal. La
convivència entre usuaris d'aquests aparells, conductors d'altres vehicles de motor i vianants no resulta sempre senzilla. Tot plegat, en un context en què la configuració de les ciutats ha d'integrar sobre la marxa l'augment de vehicles de mobilitat personal (VMP). "El primer que cal fer és relativitzar les dades. Al conjunt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona,
els desplaçaments amb patinet representen un 0,8%", assenyala
Xavi Bach, sotscap d'àrea de mobilitat de l'Institut Metròpoli, vinculat a la UAB.
Un dels aspectes que més preocupa és la
seguretat. Més d'un 5% del total d'accidents a la trama urbana de Sabadell tenen un patinet implicat, presents en un de cada vint incidents a la via pública. En els últims cinc anys, són el vehicle que més han crescut en
sinistralitat. L'any passat, 130 patinets es van veure implicats en accidents de trànsit a Sabadell. Gairebé
un cada tres dies, segons dades registrades per la Policia Municipal. Si rebobinem cinc anys, l'increment és encara més gran: de
19 sinistres el 2018 als 130 del 2023,
una xifra que s'ha multiplicat gairebé per set.
Infraccions als carrers
En paral·lel a l'accidentalitat, el nombre de
denúncies a usuaris de patinets va caure el 2023, en un moment en què
les campanyes de control d'aquests vehicles s'han intensificat a Sabadell. L'any passat es van posar
758 multes, 45 menys que l'anterior. La majoria (198) per circular dues o més persones a bord d'un patinet. Anar per la vorera o zones de vianants (167), amb auriculars (142) o saltar-se un semàfor en vermell (142) són també
infraccions habituals. De fet, cada dia es posen de mitjana dues sancions a conductors de patinets a Sabadell.

"És
una qüestió de convivència. L'usuari més fràgil és el vianant i, per tant, s'ha de fer baixar el patinet a la calçada o al carril bici", argumenta Bach. Per fer front a la problemàtica, l'expert assenyala l'opció de
rebaixar la velocitat a les ciutats per millorar l'harmonia i el civisme. "L'espai és el que és i
no podem segmentar-lo. Fa anys que hi ha un decret que diu que tots els carrers amb un carril per sentit han de ser Zona 30. Amb això es baixen els nivells de sinistralitat i es permet que convisquin", qüestionant que l'aposta en ciutats mitjanes o petites hagi de ser una xarxa extensa de carril bici: "potser és preferible tenir zones de 30 o 20", insisteix.
Lluny de criminalitzar el col·lectiu, la recepta ha de fomentar la
coexistència, un missatge que crida a la responsabilitat individual de cadascú. "Més que prohibir, cal apel·lar al
civisme. Hi ha zones on el cotxe no pot entrar, excepte pels veïns. Aquest privilegi, respecte al patinet, també hauria d'entrar en la reflexió", apunta Bach.
Restringir àrees?
A Sabadell, les
àrees restringides als patinets -definits formalment com a vehicle- són les que fixa la normativa de
Trànsit, és a dir, voreres i zones destinades als vianants. La mesura s'afegeix a la prohibició dels patinets en trams concrets, de moment, els caps de setmana. Les
àrees que es pacifiquen són l’eix central des de la Via Massagué, la Rambla i avinguda de Barbera tot el cap de setmana i l’avinguda de Matadepera només els diumenges. Espais que haurien de ser lliures de patinets en aquestes franges.
[caption id="attachment_303196" align="alignnone" width="700"]

Un patinet passant per la zona restringida en caps de setmana | Juanma Peláez[/caption]
L'Ajuntament
no contempla per ara ampliar aquestes zones, que suposarien de facto la prohibició de patinets en aquests trams horaris. Una decisió que sí que han pres altres ciutats de l'entorn comarcal, com l'altra capital del Vallès. L’Ajuntament de
Terrassa ampliarà a partir de setembre la prohibició de circular en patinet a una quinzena de carrers més de les àrees de vianants, que se sumen a l’illa de vianants on ja no podien accedir. En aquest cas, cap dia de la setmana.
Els patinets hauran de tenir assegurança
De moment, el Govern espanyol ha aprovat un projecte de llei que obligarà els patinets elèctrics i altres vehicles com les bicicletes a tenir
assegurança obligatòria de responsabilitat civil, que la nova norma anomena 'vehicles personals lleugers'. Es tracta de vehicles de motor que poden assolir una velocitat màxima entre 6 i 25 km/h si el pes és inferior a 25 kg o una velocitat màxima entre 6 i 14 km/h si el pes és superior a 25 kg.
"
La normativa desincentivarà l'ús. S'ha de fer la reflexió sobre si convé incentivar o desincentivar. Ara és la novetat i s'està treballant en regulacions. S'ha fet en el transport públic [
amb el veto a FGC i Rodalies] i segur que s'afegeixen nous elements. El debat està ara en el patinet, però no hem d'oblidar el conjunt de la mobilitat per avançar en qüestions de justícia", avisa Bach.
Opcions com el
servei de patinets compartits són presents en altres ciutats europees i donen la possibilitat de limitar les velocitats i controlar el col·lectiu, amb menys patinets privats. En qualsevol cas, pensar accions eficients per garantir la seguretat de tota la ciutadania -usuaris i vianants- és
urgent.
https://www.diaridesabadell.com/2024/06/05/patinets-vehicles-cotxes-espai-public-mobilitat/