Quants campionats d’Espanya de natació ha guanyat el Club Natació Sabadell al llarg de la seva història –957–? Qui va fer el gol 10.000 en lliga nacional femenina de waterpolo i el gol 2.000 en competició europea, l’any 2022 a Atenes –Judith Forca? O el primer gol en lliga nacional masculina, el febrer del 1966 –Santiago Moliné–?
Aquestes i d’altres dades històriques, recollides en els 2.846 expedients catalogats, entre electrònics (2000-2024) i en paper, amb documentació oficial des de l’any de la fundació de l’entitat centenària (1916), tenen amb Francesc Fontdevila (Sabadell, 1966), un dels artífexs, juntament amb altres persones, que al llarg dels anys han tingut la sensibilitat perquè avui dia el Club tingui una memòria històrica envejable.
Fontdevila, biòleg de formació, però estadístic de vocació, va acabar descobrint el que realment el seduïa, amb el treball final de màster, sobre l’antropometria d’esportistes, en què comparava les diferències en el creixement de joves (10-14 anys) en funció de l’esport que practicaven –atletisme, voleibol, natació i bàsquet–: “L’ecologia i la biologia humana han estat dues branques que sempre m’han interessat. En centrar-me en l’antropometria, em vaig sentir atret per l’estadística, camí que m’ha dut fins aquí”, explica.
Paral·lelament a la seva formació, Fontdevila, ja tenia un vincle amb el Club, del qual n’és soci des de l’any 1972, lligat als esports d’aigua: des de monitor de natació, passant per entrenador de categories inferiors i més tard com a secretari tècnic de les dues seccions d’aigua més rellevants de l’entitat –waterpolo i natació–. “Malgrat que eren petites, he entrenat diverses nedadores olímpiques, com la Melissa Caballero, la Judith Ignacio, l’Aschwin Wildeboer o la Clàudia Dasca. Com deia molt bé el Paul –Wildeboer–, els nedadors eren del Club, no de l’entrenador. Aquí, tots hem ajudat amb què hem pogut”, defensa.
Reconeix que el físic no el va acompanyar per viure aquest esport des de dins de l’aigua, i ja a la dècada dels 2000, va passar a ser àrbitre d’ambdues disciplines –natació i waterpolo–, una de les quals, la natació, la més agraïda per als del xiulet: “Al waterpolo t’encasellen fàcilment, et marca molt d’on vens. En la natació em van ensenyar que quan arbitres no mires el casques, mires com neda, per tant, desqualifiques o no independentment del club el qual representa el nedador”.
“Els grans resultats, amb gent de la casa”
Ara fa tretze anys, l’any 2011, un cop fet un pas al costat en la secretaria tècnica, li confien la gestió de l’arxiu del Club Natació Sabadell. Un nou repte que va entomar amb especial il·lusió: “L’oferiment em va fer gràcia, no t’enganyaré. Amb un grup de gent vam reunir-nos per posar ordre i gràcies al David González, de l’Arxiu Històric de Sabadell, qui ens va dirigir el projecte i com ens havíem d’organitzar, hem aconseguit posar ordre. En la part esportiva d’aigua, el Rafel Sánchez hi va jugar un paper clau, gràcies a la seva sensibilitat per guardar-ho tot. Ara podem dir que som l’únic club que des de l’any 1980 ho tenim tot documentat, entre digital i paper”, assegura, orgullós.
En els més de cinquanta anys de soci, en clau esportiva ha viscut derrotes, però també moltes alegries de les diverses seccions, entre les quals, les del waterpolo, amb especial èmfasi a la secció femenina, que en aquesta darrera dècada ha tocat el cel amb set copes d’Europa. Malgrat que els títols han arribat ara, Fontdevila s’atura per recordar i defensar que “l’any 2011 no va arribar la primera copa d’Europa per casualitat. En general, falta memòria històrica: la temporada 2002-2003, el Xavi Balaguer va aconseguir una tercera plaça a la ‘final four’ de Sicília. Els grans resultats sempre s’han aconseguit amb un gran gruix de gent de la casa”, sentencia.
