Amb el rètol gegant de la marca de pneumàtics
Firestone a dalt de tot de l'edifici,
una benzinera va donar la benvinguda als vehicles que entraven a la nostra ciutat per la zona sud durant algunes dècades. Fundada l'any 1931, l'Estació de Servei Creu de Barberà va ser adquirida el 1943 per
Dolores Jaumandreu Pujol i dotze anys més tard va passar a mans d'
Emilio Rojas.
Tenia el nom del barri nascut a finals del segle XIX, que inicialment formava part del terme de Santa Maria de Barberà (actual municipi de Barberà del Vallès).
L'any 1959 va ser annexionat a Sabadell argumentant l'Ajuntament que el barri havia esdevingut un suburbi de la ciutat, de la
qual formava part i depenia el camp laboral, comercial i de serveis.
[caption id="attachment_278810" align="aligncenter" width="700"]
La plaça de la Creu de Barberà en l'actualitat / Lluís Franco[/caption]
Com s'explica en el llibre 'Històries de les estacions de servei de Catalunya' de Ramon
Balasch,
Ángel Gustà i Daniel Romaní,
Emilio Rojas va ampliar la gasolinera de la Creu de Barberà, segons un projecte atribuït a Josep
Rojas i fins i tot va instal·lar un assortidor de petroli per a estufes domèstiques. Als anys vuitanta va ser enderrocada a causa de l'ampliació de la plaça i es va traslladar al barri de Serra Camaró, al costat del camp de futbol de la Nova Creu Alta.
Un dels símbols que encara es mantenen, i es poden comprovar a diferents fotos de l'època, és
la característica i històrica creu que dona nom al barri. És considerada una obra historicista de Sabadell i protegida com a bé cultural d'interès local. El 2016 va patir danys per una bretolada i va haver de ser reconstruïda.
