Les cases angleses de Sabadell viuen una segona joventut gràcies a la rehabilitació. Un fenomen que ha viscut un impuls en els darrers anys i especialment després del confinament per la pandèmia de la Covid-19, en què els sabadellencs valoren cada cop més tenir espais oberts com el pati (o eixida). “Van molt buscades”, explica l’arquitecte sabadellenc Llorenç Vallribera (Vallribera Arquitectes), especialitzat a rehabilitar o reformar aquest tipus de llars.
[caption id="attachment_211319" align="aligncenter" width="1000"]
La sala d'estar, la cuina i el pati d'una casa anglesa de Sabadell. La continuïtat dels espais busca guanyar la màxima obertura i llum natural / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
Moltes d’elles són cases centenàries, i amb el pas dels anys s’han anat transformant per adaptar-se a les necessitats i als materials de cada moment. Ara ja no tenen compartiments tancats (cuina, menjador i sala d’estar per exemple) i es busquen espais oberts, unificats, amb la màxima llum natural possible i la màxima eficiència energètica. Es manté l’essència de la profunditat que dona el passadís, tenen entre 4 i 5 metres d’amplada, pati i un cobert multifuncional, on ja no es renta la roba sinó que s’utilitza com a estudi, taller de bricolatge, magatzem, sala de música o de jocs, per exemple.
[caption id="attachment_211321" align="aligncenter" width="1000"]
El pati (o eixida) és una de les particularitats de les cases angleses / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
I fins i tot s’està recuperant la volta catalana, que en molts casos havia quedat tapada per un fals sostre. Ara, en canvi, es busca el contrast entre el sostre i la paret d’obra vista amb la fusta dels mobles del menjador o la cuina, per exemple. I també es treu més partit de les claraboies que hi ha a la teulada i donen llum a l’escala. Ara són més grans de manera que es converteixen en una eina més per repartir la llum natural cap a totes les estances.
Per Vallribera, hi ha tres elements diferencials que defineixen la casa anglesa, o casa de cos: et permet viure al centre de la ciutat, tenir pati i no necessitar el cotxe perquè en bona part estan a la zona del Centre, a Gràcia i a la Creu Alta.
Comprar i reformar
El David i la Marta són una parella de Castellar del Vallès que l’any passat es van traslladar a viure a Sabadell després de comprar una antiga casa anglesa i rehabilitar-la. Volien “més moviment” i van optar per reformar una casa antiga i fer-la al seu gust. D’una casa compartimentada i amb poca llum, van passar a un espai molt diàfan amb la màxima llum natural possible. Els arquitectes responsables de la reforma, Gerard Ribot i Núria Vílchez (Next Arquitectura), expliquen que en aquest cas han aconseguit que “tot sigui una unitat que integra programes [zones] molt diferents. Totes les peces s’integren en un únic espai”. I és que la planta baixa de la casa no té cap espai tancat a excepció del bany, de manera que es genera una continuïtat entre la cuina, el menjador i el pati que dona molta profunditat, sensació d’obertura i llum natural. En aquest tipus de cases és habitual que hi hagi escales i un primer pis.
[caption id="attachment_211323" align="aligncenter" width="1000"]
El primer pis d'una casa anglesa, una planta diàfana sense més parets que les del bany. La teulada ha estat tractada tèrmicament per mantenir l'aïllament / LLUÍS FRANCO[/caption]
A la casa del David i la Marta, aquesta primera planta s’ha concebut com un loft, de manera que tenen la seva habitació en una banda, el bany i una sala diàfana que tant pot servir per teletreballar com per tocar la guitarra, llegir o posar-hi un matalàs quan faci falta. Com també comparteix Llorenç Vallribera, “ara fem peces grans i intercanviables que donen més flexibilitat. S’ha acabat l’habitació on hi cap un llit amb prou feines”. Ni la casa del Carles ni la del David i la Marta són de fusta, però és el material constructiu del futur tal com defensen diversos arquitectes com Roser Saus (SausRibaLlonch), per les seves qualitats en eficiència i sostenibilitat.
L’amplada de les cases angleses la determinava la mida de les bigues que es podien aconseguir pel sostre, d’entre 3,80 i 5 metres d’amplada. I el constructor, en funció del pressupost, en solia fer només una o més d’una, moment en què neixen els rengles de cases angleses que hi ha en diversos carrers.
Els cables i el patrimoni
Algunes cases angleses tenen més valor arquitectònic que d’altres. La del Carles, un sabadellenc que viu en una casa projectada per l’arquitecte Josep Renom, és de les que tenen la façana protegida. Per ell, això “és un reconeixement i un inconvenient perquè a l’hora de fer qualsevol cosa l’Ajuntament ho considera una obra major”, i els tràmits s’allarguen especialment la concessió de la llicència. “Ha sigut una mica un calvari”, explica el Carles.
[caption id="attachment_211326" align="aligncenter" width="1000"]
La primera habitació d'una casa anglesa, que també pot ser un espai polivalent / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
En el seu cas, valora molt positivament i veu com un honor viure en una casa feta per un arquitecte de prestigi com Renom i tenir una façana treballada, a més de protegida, però s’indigna en parlar dels cables de telefonia i internet que la creuen. El sabadellenc denuncia que “per posar cables enmig de la façana, no tenen problema. I Déu vos guard que tu hi facis un forat!”. Entre el sector sabadellenc de la construcció hi ha consens en què l’atorgament de les llicències d’obres ha millorat respecte anys enrere, però arquitectes, promotors i constructors voldrien que encara s’anés més ràpid en aquest aspecte. I, tanmateix, diverses veus apunten que seria bo que l’Ajuntament fos més flexible a l’hora de rehabilitar aquestes cases per evitar que acabin sent descartades o deixades pels seus propietaris.
Els inconvenients
Les cases angleses tenen principalment dos inconvenients, o dues coses almenys a tenir en compte com pot passar en la resta de cases. D’una banda, no tenen ascensor, i posar-ne no sempre és fàcil per una qüestió d’espai. I l’altra és que originalment no tenen aparcament. Però com el cas del David i la Marta, en la reforma de casa seva van optar per canviar l’habitació que habitualment hi ha a l’entrada per fer-hi garatge, de manera que ocupa tota l’amplada de la façana i és el primer que hi ha abans d’entrar pròpiament al domicili.
[caption id="attachment_211329" align="aligncenter" width="1000"]
La volta catalana s'està recuperant. Les bigues de fusta es mantenen i es tracten per assegurar la seva funcionalitat i duració / LLUÍS FRANCO[/caption]
[caption id="attachment_211332" align="aligncenter" width="1000"]
Les obertures permeten baixar la llum de la claraboia al bany i al menjador (foto anterior) / LLUÍS FRANCO[/caption]
[caption id="attachment_211328" align="aligncenter" width="1000"]
La casa anglesa anterior vista des de l'altra banda. "Totes les peces s’integren en un únic espai", explica l'arquitecte Gerard Ribot / LLUÍS FRANCO[/caption]
[caption id="attachment_211322" align="aligncenter" width="1000"]
En aquest cas, la primera planta de la casa és tota una unitat, amb l'excepció del bany, que té espai lliure tant al passadís com tocant a la paret. Així es guanya sensació d'amplitud / LLUÍS FRANCO[/caption]
[caption id="attachment_211327" align="aligncenter" width="1000"]
Una de les tendències és combinar la paret d'obra vista amb els materials més moderns / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_211333" align="aligncenter" width="1000"]
Les escales són un altre element distintiu de les cases angleses / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_211334" align="aligncenter" width="683"]
Detall d'un vidre a la porta d'accés a la sala d'estar d'una casa anglesa / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
https://www.diaridesabadell.com/2022/02/10/historia-cases-angleses-jaume-barbera-sabadell/
