Què comporta viure en un edifici construït fa 60 anys? “Vol dir problemes”, resumeix Josep Maria Fontanet, veí d’un edifici de la plaça de les Termes construït el 1960. La façana, la teulada, l’ascensor, la instal·lació elèctrica, les escales i una llarga llista d’elements de l’edifici que s’han de rehabilitar d’una forma integral o constantment amb el cost que això comporta.
[caption id="attachment_184005" align="aligncenter" width="800"]
Josep Maria Fontanet, a la plaça de les Termes / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
En molts casos, el problema ve perquè són edificis anteriors a les primeres normatives d’accessibilitat i eficiència energètica, cosa que comporta situacions com que “si hi hagués un incendi, haurem d’acabar tots cremats, no hi ha escala d’incendis; no tindríem per on escapar, els de dalt de tot que facin el que puguin”, assegura Fontanet, que afegeix que “el camió escala dels bombers tampoc arriba a dalt de tot”. En aquest casos no hi ha ni ascensor ni escales ni sortides d’emergències ni portes antiincendis. Tot es fia a la sort i a l’escala de la comunitat.
[caption id="attachment_183991" align="aligncenter" width="800"]
La plaça de les Termes, on els habitatges tenen una mitjana d'edat de 55 anys / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
Un dels problemes amb què es troben els veïns és que “cada dia hi ha més gent de lloguer” i això fa que “hi ha més problemes per posar-nos d’acord per fer reformes”, assegura Fontanet. Una altra cosa és que les reformes que es fan no tenen la qualitat o la duració esperada i s’han de refer contínuament. La inversió sol ser la mínima imprescindible en funció de la renda dels veïns, molta gent gran, sola i amb pocs recursos, i en aquests cas “ara totes les façanes estan arreglades, però això es fa i al cap d’anys cau de nou perquè el que es fa no es fa correctament”, considera aquest veí.
Una altra situació d’aquest tipus és la que viuen Jesús Lagunas i Mari Carmen Aguado, propietaris d’un pis a la plaça de les Termes, en aquest cas edificat el 1963, de manera que té 58 anys. Abans d’entrar a la seva comunitat ja es fa evident que té un problema d’accessibilitat, començant pel graó que hi ha a la porta d’entrada i el fet que no hi ha ascensor, sobre el qual fa mesos que discuteixen si el posen o no. Un veí el reclama perquè el veu necessari, mentre que la veïna que viu al baix no el vol.
[caption id="attachment_184004" align="aligncenter" width="800"]
Jesús Lagunas i Mari Carmen Aguado, al seu domicili de les Termes, el segon barri amb els habitatges més vells / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
Sigui com sigui, el problema és que “en aquests pisos l’estructura no està feta per fer-hi un ascensor i s’ha de fer molta obra a la façana”, cosa que encareix substancialment el preu, explica Lagunas. Ells creuen que l’acabaran posant, però tot just acaben de pagar la reparació del terrat amb un préstec que han anat retornant durat deu anys. “Aquí sempre estàs amb alguna cosa”, conclou Lagunas, al que Aguado assenteix, però després de parlar de les coses menys positives, destaca una virtut: “El millor és que tot el pis és exterior!”.
https://www.diaridesabadell.com/2021/05/14/rehabilitar-els-habitatges-assignatura-pendent/
