Passejadors de gossos: els carrers són una mica més seus

Sabeu quants gossos hi ha a Sabadell? N’hi ha registrats 22.922, segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Són els mateixos que abans que es decretés el confinament, però ara els veiem més, se'ns fan més presents. Vam anar al Parc Catalunya per trobar-nos sabadellencs passejant el gos i saber com estan vivint aquests dies, en què es troben la ciutat buida.  

“Està prohibit que els gossos s’acostin... El Bombo s’avorreix!”. Paula Justícia i el seu sociable Bombo

 

La Paula hipnotitza amb una pilota de tennis el seu gos, el Bombo, que té uns 3 anys. Es mou tant que complica la feina a la fotògrafa. A banda d’esverat, és també molt sociable i li agrada jugar amb altres gossos. Fins i tot, ha après a utilitzar la seva simpatia per seduir altres amos perquè li donin llaminadures. Però aquests dies no pot: “Ens han dit que no es relacionin els uns amb els altres. Està prohibit que s’acostin els gossos... I s’avorreix!”, lamenta la Paula, que va ben equipada, amb guants i mascareta.

El Bombo surt a passejar les mateixes vegades al dia que normalment: dues o tres. A casa, té la sort de conviure amb un altre company caní, el Copito. La Paula confessa que el seu germà, que mai havia tret a passejar cap dels dos animals, aquests dies ha cobrat un inusual i insospitat interès per fer-ho. En casos com aquest, algú podria pensar que els papers han canviat i es podria preguntar: qui passeja a qui?

  [caption id="attachment_134690" align="aligncenter" width="1000"] Paula Justícia i el Bombo / Victòria Rovira[/caption]

"És la glòria passejar per la ciutat"

 

Pot ser que algú tingui la temptació de multiplicar les vegades que treu el seu gos a passejar per esbargir-se de casa. Però no és recomanable: si la situació s’allarga –que tot apunta que serà així–, l’animal es podria malacostumar i patiria estrès a la tornada a la normalitat. Ho explica el Sergi González, que va acompanyat del Narco i el Tico, dos pastors alemanys de 8 i 3 anys, respectivament. "És la glòria passejar per la ciutat aquests dies", diu.

[caption id="attachment_134688" align="aligncenter" width="1000"] El Sergi, acompanyat del Narco i el Tico / Victòria Rovira[/caption]  

“Necessita cremar energia, si no, ens la fa grossa a casa”. Ricard i David Truque i l’esverat Magnum

 

Un dels milers de gossos sabadellencs és el Magnum, un dòberman. Mentre la mare treballa, el pare i el fill el treuen a passejar. Ho fan tres vegades diàries: al matí, al migdia i a la nit, com és habitual. Per la raça de gos que és, ha de sortir força al carrer: “Necessita cremar energia, si no, ens la fa grossa a casa”, explica el Ricard, que té 12 anys. Admet que des que s’ha declarat el confinament obligatori, es troben amb menys gent per Sabadell i és més tranquil passejar amb el Magnum.

[caption id="attachment_134689" align="aligncenter" width="683"] El Ricard i el David Truque, amb el Magnum / Victòria Rovira[/caption]  

“Mantenim l’horari per treure-la”. Mireia del Pueblo i la tranquil·la Clara

 

La Mireia comparteix pis amb amics, i no han alterat la rutina de la Clara, una gossa molt tranquil·la i obedient: “Amb els companys de pis mantenim l’horari per treure-la. Normalment, unes tres vegades al dia perquè faci les seves necessitats. Però si es queda a casa, tampoc passa res, ja s’entreté”, explica la Mireia. La Clara és una gossa ratera andalusa mestissa i va ser rescatada de la protectora. Cau la tarda al Parc Catalunya i la Mireia acaricia l’animal: “Pobreta, quan es fa fosc té por”.   [caption id="attachment_134687" align="aligncenter" width="683"] La Mireia, acariciant la Clara / Victòria Rovira[/caption]