A l’espera d’una llicència d’obres

Sabadell és, segons un informe del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el municipi de Catalunya on més es triga a atorgar llicències d’obres: 9,3 mesos de mitjana, segons els professionals del sector enquestats per l’entitat. A ciutats semblants com Granollers o Terrassa, en canvi, els terminis són de 4,8 i 4,4 mesos, respectivament. “Aquests temps frenen l’inici d’obres i aturen l’activitat. I aquest és un problema greu que tenen moltes ciutats, no només Sabadell. La mitjana catalana és de 5,6 mesos però, per exemple, a districtes com Ciutat Vella, a Barcelona, estem en 18 mesos”, explica Sandra Bestraten, presidenta del COAC a la demarcació de Barcelona, que inclou Sabadell. Aquests retards en l’adjudicació de llicències, expliquen des del Col·legi, poden deure’s a múltiples raons: des d’una manca d’agilitat en els tràmits, a una digitalització deficient dels processos. El principal motiu, però, és la manca de tècnics. “L’última llei que es va fer a l’Estat limitava els ajuntaments a l’hora de contractar arquitectes. En els darrers anys, molts s’han jubilat i no han pogut ser reemplaçats”, diu Bestraten. Amb tot, des del COAC indiquen que s’ha començat a treballar amb diversos ajuntaments –inclòs el de Sabadell– per millorar els tràmits i reduir els temps d’espera. “Com a Col·legi fa temps que estem treballant amb l’Ajuntament per corregir-ho. El missatge, per tant, és que tot i que [a Sabadell] els ha sortit una mala xifra de temps, estem fent avanços per millorar-ho”, assegura Bestraten.

4,5 mesos, segons l’Ajuntament de Sabadell

Segons fonts del govern municipal, tot i que els temps d’espera eren extensos temps enrere, des de l’entrada del nou executiu els terminis s’han reduït a 4,5 mesos de mitjana. La previsió, a més, diuen des del consistori, és que al llarg dels propers mesos es redueixin encara més els terminis de resposta. “Al llarg de l’any 2019 s’han incorporat un tècnic mitjà en arquitectura, dos tècnics superiors en arquitectura i un auxiliar administratiu a la Secció d’Edificació amb la finalitat de disminuir els temps de resposta”, expliquen des de l’Ajuntament de Sabadell, “la incorporació de personal ha contribuït decididament a reduir els temps de resposta”. Durant l'anterior mandat, el govern quadripartit ja va iniciar algunes accions per agilitzar els tràmits en aquest àmbit. Concretament es va engegar una nova ordenança municipal reguladora d’expedients urbanístics que va permetre agilitzar la tramitació de reformes i actuacions de poca envergadura sense necessitat d'una llicència d'obres; només fent una comunicació prèvia dels treballs. També es va obrir la possibilitat de sol·licitar la verificació i control de les obres a entitats col·laboradores de l’administració i col·legis professionals; i es van contractar nous tècnics. "Vam treballar intensament per resoldre el problema amb tots els recursos al nostre abast", explica Juli Fernández, responsable d’Urbanisme d'aquell moment, "també vam impulsar l'administració electrònica a l'Ajuntament de Sabadell, amb un projecte al qual vam destinar prop de tres milions d'euros". La digitalització hauria d'haver començat a ser efectiva des de l'últim trimestre del 2019 i les llicències s'haurien de començar a tramitar electrònicament des d'aquest primer trimestre del 2020. "Això, si el govern actual compleix el calendari que vam fixar per a la implantació de l'administració electrònica a l'ajuntament, és clar", afegeix Fernández. [caption id="attachment_125133" align="aligncenter" width="900"] Imatge d'arxiu d'un edifici en obres a Sabadell / LLUÍS FRANCO[/caption] Pel que fa a la dada concreta dels 9,3 mesos que apareix a l'estudi del COAC, des de l’Ajuntament puntualitzen que l’enquesta, tot i que es va realitzar entre el 30 d’octubre i el 18 de novembre del 2019 i amb el nou govern ja en marxa, refereix als tràmits portats a terme a la ciutat en els darrers tres anys. I no només en els darrers mesos. A més, indiquen les mateixes fonts, els resultats del COAC comptabilitzen el total de mesos entre la petició d’una llicència i que sigui atorgada; mentre que els 4,5 mesos del consistori corresponen només al temps de resposta dels tècnics. A vegades, apunten, després del primer informe dels funcionaris “es requereix algun tipus de documentació o informació addicional per poder atorgar la llicència i aquest temps es va allargant en funció del que triguin a aportar-la”.

Massa estrictes?

Amb tot, és precisament aquesta exigència dels tècnics amb els projectes el que resulta més problemàtic per als professionals del sector i causa, segons ells, gran part dels retards en els terminis. Segons l’enquesta del COAC, un 44,7% dels arquitectes catalans consideren que el nombre d’esmenes fetes pels ajuntaments resultaven excessives. En el cas concret de Sabadell, 32 professionals van considerar exagerades les esmenes, 24 les van trobar adequades, i 5 no en van rebre cap. La ciutat té, en aquest sentit, la tercera pitjor puntuació dels enquestats, després de Barcelona (286 respostes negatives) i Terrassa (33). “L’objectiu del COAC amb aquesta enquesta era proposar una estratègia per oferir col·laboració a aquells ajuntaments que, per les raons que siguin, tenen un temps excessiu d’espera en el servei de llicències d’obres”, destaca Sandra Bestraten, “i en aquest sentit és positiu perquè amb consistoris com el de Sabadell ja hem començat a treballar conjuntament”. Segons dades de l’Ajuntament de Sabadell, ja s’està reduint dràsticament el nombre total de sol·licituds de llicències d’obres majors que havien quedat acumulades i sense resposta. “A títol indicatiu, el mes de març del 2019 hi havia una acumulació de 120 expedients pendents d’informar i, segons dades del 15 de gener, s’ha reduït a 73 expedients”, afirmen. Durant l’any 2019, segons dades oficials, el consistori va rebre un total de 257 sol·licituds de llicències d’obres majors. El mes que se’n van demanar més va ser el maig (36), seguit del juliol (36) i el desembre (27). Coincideix que els mesos amb més activitat es van donar després de les eleccions municipals.

Petit descens en la construcció

Tot i aquestes dades, el 2019 ha estat un any de descens en la construcció a Sabadell. Segons dades del Col·legi d’Arquitectes fetes públiques el dilluns passat, els habitatges de nova creació visats a Sabadell (és a dir, controlats pel COAC) van reduir-se un 5,3%. En concret, es van visar a la ciutat 39 projectes d’habitatges menys que l’any anterior. “El cert és que en termes d’habitatge, Sabadell va tenir una pujada molt gran el 2018; de manera que, tot i que hi ha una baixada aquest any, estem parlant d’unes dades importants”, opina la presidenta del COAC a Barcelona, Sandra Bestraten. Sabadell és, de fet, la quarta ciutat entre els principals municipis de Catalunya per nombre d’habitatges visats, després de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. On Bestraten sí que considera que Sabadell pateix un dèficit és en la construcció d’edificis no dedicats a l’habitatge. Per exemple, els destinats al comerç, l’hostaleria, la indústria o la sanitat. En aquest àmbit, la superfície visada ha caigut a la ciutat un 57,6% el 2019. Segons dades del COAC, Sabadell ha passat de tenir 18 projectes visats l’any 2012 (la majoria destinats a la indústria i al comerç), a 7 el passat any. Cap d’ells industrial. “Estaria bé millorar les xifres de projectes que no són d’habitatges, ja que donen una idea de les oportunitats de treball que hi ha a la ciutat. Seria bo que aquest àmbit tingués una mica més d’activitat”, afirma Bestraten. Un altre punt que segons l’experta caldria millorar és el fet que a Sabadell –com a Catalunya– els projectes d’obra nova visats superen amb escreix els de rehabilitació. “Ens preocupa que l’habitatge sigui sobretot d’obra nova i que la rehabilitació hagi baixat. Tenim ciutats amb un parc força envellit i obsolet, i hauríem d’estar posant més energies a la rehabilitació”. Segons el COAC, el 70% del parc residencial de Catalunya va construir-se abans del 1980. “És evident la necessitat de la rehabilitació, que a més reverteix en el benestar i la salut de les persones i, alhora, demostra la consciència que tenim com a societat en la cura del nostre hàbitat”, diuen des del Col·legi. En aquest sentit, Bestraten demana que “des de l’administració es faciliti la rehabilitació”, ja que “és un sector econòmic molt important”. Per fer segons quines rehabilitacions, per cert, també cal llicència d’obres municipal.