Eva Abellán: «Hi ha molts problemes que s’han de tractar que veiem en el dia a dia»

  • Premien l’Ajuntament de Palau-Solità per la seva transparència
Publicat el 28 d’abril de 2018 a les 11:33
Actualitzat el 18 de febrer de 2021 a les 11:56
El ple municipal d’aquest mes d’abril ha nomenat Eva Abellan (Sabadell, 1977) Síndica Municipal de Greuges per un període de cinc anys. Abellan és la segona persona que ocupa aquest càrrec, ara de confiança, després de Josep Escartín. En aquesta nova etapa a la sindicatura vol acostar la institució a la ciutadania i ser propositiva a l’hora de treballar per la ciutat. Amb el suport dels 27 regidors del ple, el 2 de maig prendrà possessió del càrrec en un acte al Saló de Plens de l’Ajuntament. Qui és Eva Abellan? Jo sóc sabadellenca, des dels dos anys, primer vivia a Parets, després els meus pares van venir a viure a Sabadell, al barri dels Merinals, i sóc una persona que sempre m’he dedicat als temes d’acció social, de consultoria, sóc sociòloga de formació i una persona molt interessada en tots els temes socials bàsicament i sobretot de transformació. Com entoma el repte de ser Síndica? Per una banda em sento molt honrada, penso que és una responsabilitat molt gran i més en una ciutat com Sabadell, de 200.000 habitants, on hi ha tantíssimes problemàtiques i tantes coses que han d’encaixar. Em sento honrada i amb un punt d’haver d’assumir una responsabilitat que a més en Josep Escartín, l’antic Síndic, va deixar un llistó molt alt. Per tant, poder estar a aquest nivell també és un repte.
Quines són les problemàtiques que has detectat? Quan vaig estar preparant el projecte em vaig reunir amb algunes entitats de la ciutat per copsar el seu dia a dia. Sobretot amb entitats de persones amb discapacitat, en vaig veure dues, l’ONCE i l’Associació de Sords de Sabadell, i aquests últims em comentaven que tenen dificultats per anar al metge: caus i et fas mal i si no hi ha un intèrpret en llengua de signes és difícil quet’entenguinalCAP,oacaben simplificant molt la informació. També em vaig reunir amb la Federació d’Associacions de Veïns (FAVS) que també em van comentar que hi havia molts temes que s’havien de tractar. Però ja els veiem en el dia a dia, ara fa quatre dies va passar el tema dels pisos que s’han d’arreglar als Merinals, hi ha la residència Sud que no s’ha arribat a construir mai, etc, hi ha molts temes. I més enllà de tot això hi ha temes que ja no són només de la ciutat de Sabadell sinó que són molt generals; problemes de violència masclista, persones amb molta vulnerabilitat social, persones a l’atur, Càritas també està fent molta feina. Per mi el focus és sobretot el treball en les persones vulnerables.
Per què Sabadell ha de tenir la figura de la Síndica? Perquè és una ciutat de 200.000 habitants amb molta diversitat i problemàtica, i al final el fet que hi hagi una Síndica és una garantia de compliment dels drets dels ciutadans. Quan un ciutadà sent vulnerats els seus drets per l’administració pot anar-hi a reclamar, però si l’administració no li dona una resposta satisfactòria qui el defensa? Anem al Contenciós? El Síndic fa aquesta feina de mediació per no haver d’arribar a un Contenciós, que acaba sent molt car i que el ciutadà en molt casos no pot arribar a assumir. El Síndic ha de fer aquesta feina de mediació, i Sabadell sent una ciutat tan gran com és el necessita.
Què pot fer aquesta persona? La Síndica pot fer recomanacions a l’Ajuntament, pot mediar les parts en conflicte, pot investigar per veure realment en el punt de discrepància quina de les dues parts té la raó. Però sobretot jo crec en el punt aquest que pot mediar per evitar contenciosos, poder arribar a acords. I a banda, pot acabar tenint aquesta visió com més global de l’estat de la ciutat per fer recomanacions d’ofici a l’Ajuntament perquè es canviïn coses des de l’acció política directament. Tot i això, la seva acció no és vinculant. Exacte, és a dir, la Síndica pot recomanar, fer molt èmfasi en el que està demanant. El que la Síndica pot fer en aquest cas és persuadir a les instàncies, però realment no fa lleis, fa recomanacions que es poden o no acceptar. Quin és el pla de mandat que proposes pels cinc anys del càrrec? En el projecte que vaig presentar pel qual em van votar tenia uns eixos temàtics, més enllà de la feina ordinària de la Síndica. Un és ‘Convivència i consciència ciutadana’, ‘Entitats socials i col·lectius vulnerables’, ‘Sostenibilitat i medi ambient’, ‘Transparència i bon govern’ i ‘Construïm ciutat’.
L’any passat el Síndic va atendre 1.012 persones. Creus que és una institució prou coneguda? És una institució coneguda, però també és coneguda en determinats barris o estaments. Molta ciutadania no coneix la institució, però també crec que és un tema de comunicació, de com es comunica. Hi ha coses que s’han de millorar, com és l’eix de la comunicació: millorem el web, fem-lo amb tres idiomes mínim, comuniquem d’una forma que el ciutadà entengui per què serveixes. Quina serà la teva dedicació al càrrec? El primer any la dedicació serà parcial, del 30 per cent. El reglament del Síndic diu que cada any s’assigna la dedicació segons els pressupostos. El projecte que vaig presentar i que van votar per unanimitat és un projecte on en tot moment vaig dir que era per exercir-lo amb dedicació exclusiva. Per tant, tinc interès en què a finals d’any o l’any vinent tornar-me a reunir amb els grups polítics per posar sobre la taula que per poder tirar això endavant cal una altra dedicació, però de moment aquest any farem dedicació parcial i el que calgui. Ara treballo en una consultora ambiental però m’estic plantejant què faig, perquè realment tinc moltes ganes de posar moltes hores en la sindicatura. T’han votat a favor els 27 regidors, quina valoració en fas? Per una banda crec que com a ciutat és una molt bona notícia, m’hagin triat a mi o a qualsevol altra, perquè tenim un consistori molt plural i que s’hagin posat d’acord en una figura que és tan important per garantir els drets de la ciutadania ho trobo molt valuós. D’altra banda em dóna molta llibertat, perquè com que no vinc de cap partit polític, de cara a l’opinió pública i els polítics, el meu és un criteri propi que no ve induit per cap ideologia. També és una extra-responsabilitat perquè trien algú que realment no coneixen