El govern català obligarà les administracions públiques a fer un 50% de la compra d’aliments a base de productes de proximitat. Això afectarà, per exemple, els menjadors dels centres educatius, les presons i els centres sanitaris.
És una de les mesures incloses a l’Estratègia Alimentària 2025-2028 presentada aquest dimecres pel conseller Òscar Ordeig, d’acord amb la Llei d’Alimentació que l’executiu preveu tenir aprovada aquest 2025. Ordeig ha apuntat que el producte de proximitat representa ara tan sols el 20% de les compres d’aliment del sector públic i ha assegurat que doblar-ho generarà un impacte de 100 milions d’euros. El conseller ha defensat que cal “educar i sensibilitzar” la societat sobre la importància del consum de km 0.
Un dels focus per enfortir el consum de proximitat passa per les escoles, on el Departament d’Agricultura començarà una prova pilot de formació alimentària. Serà a una vintena de centres educatius per inculcar coneixements sobre el consum “perquè l’alumnat sigui capaç de prendre decisions sobre una alimentació saludable, sostenible i responsable”. També als centres educatius es vol fomentar la recuperació de les cuines pròpies als menjadors escolars.
En aquest sentit, a les escoles, llars d’infants i instituts se’ls obligarà a consumir almenys un 50% dels productes de proximitat. Aquesta mesura serà extensiva a qualsevol compra d’aliments per part de les administracions públiques, “perquè Catalunya és un dels llocs amb més varietat de produccions agroalimentàries i això dona moltes possibilitats”. “Les administracions públiques hem d’exercir d’aparador d’aquests productors”, ha defensat el conseller.
Segons Ordeig, actualment només el 20% dels aliments que compra el sector públic són de proximitat, i arribar al 50% generaria un impacte “molt important” de 100 milions d’euros. Ha assegurat que a països com França es mouen en aquests percentatges i ha admès que la intenció és “copiar-ho”, tot assegurant que “és perfectament viable”.
L’Estratègia Alimentària 2025-2028 també inclou mesures relacionades amb facilitar infraestructures alimentàries compartides -com obradors i escorxadors-, i la implementació d’un programa d’innovació perquè l’agricultura i la ramaderia millori en tecnificació i digitalització. En aquest sentit, es preveu un impuls de l’etiquetatge intel·ligent per a tots els productes catalans.