Hi ha una dita entre la Unió Excursionista de Sabadell que diu: “El Planell sempre omple el cistell”. No es considera un expert, només un aficionat, però se sap el nom científic de desenes de bolets, les seves característiques, on es troben i com cuinar-los. Va a buscar-ne un parell de vegades a la setmana com a mínim, a vegades tres o quatre, i pocs sabadellencs coneixen tantes zones repartides per tot el territori català.
“Jo soc molt muntanyenc i deixo d’anar a escalar per la temporada de bolets. Mira si és greu l’afició!”, bromeja Jaume Planell, que, encara que no s’hi considera, és tot un expert.
Hi va tot l’any, no només a la tardor. Encara més, reivindica els bolets que proliferen durant la primavera. Com per exemple el Moixernó, que al Vallès en diem cama-sec: “Les moixerneres, els llocs on creixen, es guarden de pares a fills. Són un gran secret!”. És qüestió de saber a on anar a trobar-los, és clar. Coneix molt bé el Ripollès i li agrada anar al Maresme, al Montnegre i al Corredor, perquè sap que és una ubicació excel·lent per a trobar trompetes de la mort. Ara està jubilat i hi pot anar molt sovint, tot i que quan treballava també li agradava escapar-se alguna tarda per no haver d’esperar el cap de setmana.
Les seves excursions duren unes quatre hores, però si no en troba fa via abans cap a un altre lloc. A la seva nevera sempre hi ha un racó per als bolets. En reparteix a família i amics, de tants que en troba. La seva dona és qui normalment s’encarrega de cuinar-los, tot i que té una llarga llista mental de com combinar cada tipologia [vegeu la pàgina de l’esquerra]: per a estofats i carns amb salsa, crus per a fer carpaccio, sopes i cremes, sofregits de macarrons, risottos...
Va descobrir l’afició acompanyant el seu avi. “En sabia molt. Agafava pentinelles, que has de saber distingir molt bé perquè es poden confondre...”, comenta. “Sí, els coneixia bé, perquè no va morir pas intoxicat”, diu rient. Dels seus sogres també en va aprendre molt.
El plaer d’anar a buscar bolets és doble, assenyala: anar a la muntanya, sol immers en la tranquil·litat, i a sobre tenir recompensa. Per ell, però, ser un bon boletaire no va de saber noms científics, ni de conèixer-ne moltes coses, sinó de tenir estima per la muntanya i, sempre, deixar el bosc net.
