Si no acabes amb les mans com un miner asturià després d’una extenuant jornada de treball a sota terra, no és una senyora calçotada.
Diaris antics (d’aquesta casa, per descomptat), pitets ben cordats i en posició, salsa romesco localitzada i el més a prop possible a la taula, uns exercicis d’estirament previs per no lesionar les cervicals... I a l’atac!
La temporada va començar el novembre passat i, si encara no has gaudit d’un festival d’afartament d’aquestes beatificades cebes acaronades per flames, vas molt tard. Però la bona notícia és que encara hi ets a temps. Pagesos, paradistes i restauradors auguren que queden unes quantes setmanes per a poder celebrar tiberis dedicats al calçot, patrimoni de la nostra cuina i excusa ineludible per a allargar hores i hores una trobada amb amics i familiars.
L’allargada de la temporada dependrà de la meteorologia. “Des d’abans de Nadal hi ha calçots, però els primers sempre són més primets. Però les calçotades, sobretot, comencen el mes de febrer. No es pot preveure quan acabarà la temporada. Si fes molt fred, podria ser que arribés fins al maig”, comenta Elisabet Rosiñol, paradista de la botiga de verdura i fruita Elena de Caldes, del Mercat Central. “La ceba és un producte dur. No vol gaire calor, perquè si no, s’endureix”, afegeix.
Fa un temps, la parada venia els calçots de collita pròpia. “Sortien macos, grossos, boníssims”. Ara els hi arriben de la capital catalana del calçot, Valls.
A pocs quilòmetres, a la parada Mateo Orts del Mercat de la Creu Alta, també arriben calçots de Valls, sempre que no en té el seu proveïdor de confiança, un pagès d’Olesa. “El temps ha acompanyat i n’hi ha força aquest any, ja que ha fet fred. Tot i que, si la temperatura baixa en excés, i gela, va malament pels calçots i per tota la verdura en general”, comenta la Raquel, paradista.
Als mercats, els calçots es venen condimentats de consells. “La gent els relaciona amb la brasa, però també en venem de pelats. I estan boníssims! Es poden arrebossar, fer a la paella, a la planxa...”, recomana l’Elisabet.
“Els calçots que queden millor són els mitjans. Si són massa petitons, hi ha el perill que es cremin. I si són massa grans, que quedin crus”, assenyala la Raquel.
Des de fa anys, és fàcil trobar restaurants a Sabadell on fer calçotades. Ja no cal agafar el cotxe carretera avall fins a terres tarragonines. El Mariano, del restaurant Can Jonqueres, ho certifica: “Des que va començar l’any, estem omplint els dos torns del cap de setmana per fer calçotades. Tenim des de parelles fins a grups de 10, 15 o 20 persones!”. Queden lluny aquells temps en què el Procicat dictava quants podíem ser a taula. “La gent té ganes de fer grup”, precisa el restaurador.
Què no pot faltar en una calçotada?
1. Pitets
Formen part de la indumentària imprescindible per engolir calçots sense por.
2. Vi
En porró, sempre, tant si és per beure vi blanc com vi negre.
3. Estovalles
No te la juguis amb estovalles de tela, perquè la rentadora tindrà feina. De paper són perfectes.
4. Paper de Diari
Per embolicar els farcells de calçots. A l’hora de portar-los a la taula, si es col·loquen a sobre d’una teula de fang, conservaran millor l’escalfor.
5. Salsa
O bé romesco, o bé la magnífica recepta amb què acompanyem l’article.
6. Llenya
Necessitem una bona flama. Una bona recomanació és el sarment.
7. Llesques de pa
Per sucar amb la salsa!
8. Un bon digestiu
Després del tiberi, a mitja tarda, anirà bé un digestiu. Pot ser una infusió natural.
