[Ander Zurimendi]
És greixosa i gairebé sempre en mengem quan ja som plens de la botifarra, les truites i tots els altres plats típics del Dijous Llarder. Però, què farem? Menjar coca de Sant Joan per Carnestoltes?
Deixeu lloc a la panxa que arriba la coca de llardons. Si sou espavilats, podeu comprar els llardons a les cansaladeries i coure-la vosaltres mateixos a casa. I si us fa mandra elaborar la base, sempre podeu comprar la massa de full. “O fer una barreja de llardons amb ou i sucre i al forn”, expliquen des de la xarcuteria Andreu, al Mercat Central. “En deu minuts tens fetes unes postres genials”, afegeixen.
Però els tastaolletes que es posin a fer la seva coca de llardons en seran molts menys que els que la comprin feta. Una aposta imbatible és la pastisseria Sallés, que quasi sempre té la porta de l’obrador semioberta i es pot veure la família Sallés feinejant. Aquesta campanya és una de les fortes de l’any, per descomptat. Per les coques de llardons i les coques de crema (per a qui vol festa, sense menjar carn animal). Però també pels bunyols, tant els foradats com els de vent (rodons).
A la Sallés es concentren aquests dies amb les coques, però la setmana passada ja oferien bunyols. “Fa deu anys no era així. I no es començava a fer-los fins al Dimecres de Cendra, que és quan comença la Quaresma”, explica Albert Sallés. “Però ara altres pastisseries s’avancen, ja des de setmanes abans, i d’alguna manera ens obliguen a nosaltres a fer-ho també”, afegeix.
El fenomen social que subjau en aquest cas és la dilatació en el temps de les campanyes. “Amb la modernitat, les trobades familiars ja no són estrictament només el dia que toca”. Per exemple, han estat tot el gener fornejant tortells de Reis. “I encara tindrem algun encàrrec més”, revela, “perquè tant per seguretat pel tema Covid com per disponibilitat, moltes famílies han esponjat les celebracions”.
Sallés també avança que la setmana vinent ja començarà a omplir les prestatgeries amb les primeres mones de Pasqua. “Les campanyes de cada diada s’allarguen cada cop més, perquè a les grans superfícies els interessa. Però al petit comerç no ens va bé”.
Tot i la crítica, el pragmatisme. No és el tradicional, però s’han hagut d’adaptar. S’han venut bombons de xocolata amb forma de cor molt abans de Sant Valentí. “I si algú vol el pastís de Sant Jordi una setmana abans… doncs cap problema”. Ara es concentren amb les coques. Tant de pasta fullada com de brioix. “La de fulls és la tradicional, però la de brioix és la meva preferida, perquè és molt esponjosa, però alhora té el gust de la tradicional”.
També al forn E. Valls trobareu llardons, tant en coca de full com de brioix. Al forn Carreras hi haurà coques de full de llardons amb crema, així com bunyols de Quaresma a partir de dimecres vinent, mentre que els establiments d’Art Bo fa unes setmanes que n’ofereixen (els dimecres, divendres i dissabtes).
Als forns Valero tenen tant bunyols com unes altres postres tradicionals de Carnestoltes, com torrades de Santa Teresa. És cert que no és tradicional a tot Catalunya i que té més força a algunes zones de l’Estat espanyol que no pas al Vallès. Però en trobareu als menús d’alguns restaurants sabadellencs i als forns Valero (dimarts i dijous).
Són una de les menges de la cuina d’aprofitament, que segurament va néixer amb la idea d’acabar el pa dur. A altres zones del país rep noms com coquetes de Santa Teresa, sopes de partera, gresoletes dolces i llesques amb ou.
Tanquem la passejada al Pa del Niko, que manté la seva idiosincràsia i aposta per les receptes pròpies, com la nova ensaïmada de blat (germana del roll de canyella).
