[M. Rosa Puig i Àngels Alonso (Membres de la Plataforma per la Llengua i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana)]
En Joan va a l’Observatori de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages. Té reservada una visita guiada en català per fer una Observació dels Perseids a la nit. Una vegada tothom assegut a la sala, el ponent diu que ho explicarà en català si no hi ha cap inconvenient. Un grup de sis sevillans diuen que si es pot fer en castellà. En Joan s’aixeca i diu: si a la informació de l’activitat hi diu que es fa en català, s’ha de fer en català, que no està d’acord que es faci en castellà. El ponent diu que farà una votació per veure què surt. En Joan contesta que la llengua no s’ha de posar a votació. Es fa la votació, i, tot i que la majoria de la gent és catalanoparlant, voten que es faci en castellà. S’aixeca de la sala i, oh sorpresa!, els sevillans se’n riuen i fan el burleta.
Quan el noi acaba la ponència, va a parlar amb el Joan i li demana disculpes argumentant que no s’hi havia trobat mai i que ell es un “gran defensor de la terra”(?) El Joan fa una queixa lingüística, i ara, a la web, s’hi especifiquen les hores de les visites i l’idioma. Fins aquí el fet real. De tot això, se’n diu submissió lingüística. Fa falta passar per tot aquest mal tràngol? A casa nostra hem de poder viure en català sense tenir dubtes. Si ve gent de fora i no entén la nostra llengua, ho hem de tenir previst. Com? Especificant les hores de visita i la llengua (català, castellà, anglès...) per no tenir els mateixos problemes que ha tingut en Joan.
Això vol dir que no ens trobarem mai més amb persones que exigeixen que es faci en castellà? No. Per desgràcia hi ha institucions, tant públiques com privades, que no donen indicacions clares als seus treballadors i és llavors quan ens trobem amb tota mena de casuístiques si no queda tot ben especificat d’entrada. Per tant, no ens hauríem de trobar la típica pregunta: “Tothom entén el català?”, perquè segur que hi haurà conflicte.
Més aviat ens hauríem de trobar guies que ho fan en català perquè ells ho tenen molt clar o tenen bones instruccions de la institució per la qual treballen i que, si algú diu que no l’entén, els contesten que ja aniran a poc a poc o que al final els faran un resum o, en cas que n’hi hagi, que vagin a la visita en la seva llengua.
En resum, a Catalunya hem de poder viure plenament en català; per això les empreses (públiques i privades) han de donar bones directrius als seus treballadors. A les pàgines web, la in formació ha de ser clara. I, en cas d’incompliment, podem fer ressenyes públiques a les empreses i podem presentar denúncies a l’Agència de Consum de la Generalitat i a la Plataforma per la Llengua.