Hi ha jocs que coneixem molt bé. El Monopoly, per exemple, és d’aquells jocs clàssics que ens ensenyen que qui més té, més pot. Que les normes són les mateixes per a tothom, però que el punt de partida i les caselles del tauler determinen qui guanya i qui sempre perd.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) funciona com el tauler del Monopoly, però a la vida real. Marca què es pot fer i què no a cada racó de la ciutat: si una zona és d’habitatge o d’indústria, si s’hi pot construir una escola o un supermercat, si aquell espai serà un parc, un pàrquing o un bloc de pisos.
El problema és que a Sabadell fa més de 30 anys que juguem amb un tauler vell. El POUM vigent és del 1993. S’ha anat modificant puntualment –més de 50 vegades!–, però no s’ha actualitzat mai de forma integral. El resultat és una ciutat desequilibrada, amb barris que no tenen els mateixos serveis, zones sense habitatge assequible i un planejament ambiental que ha quedat obsolet davant l’emergència climàtica.
Per això, des d’Esquerra Republicana, proposem fer un pas endavant i impulsar l’Avanç del nou POUM. Però què vol dir això exactament?
L’Avanç: el moment de pensar la ciutat que volem
L’Avanç és el primer pas per redactar un nou POUM. És com obrir una partida nova del joc, però, abans d’imprimir el tauler, ens asseiem a decidir com ha de ser. És el moment de pensar quins són els objectius de la ciutat, quins criteris volem seguir i quines alternatives tenim per ordenar millor el territori.
Aquesta primera fase també serveix per assegurar que el nou pla ajudarà a protegir el medi ambient; per exemple, mantenint les zones verdes, millorant la mobilitat o evitant la contaminació. Però sobretot, és el moment en què la gent pot començar a participar. Perquè fer una ciutat nova no és cosa només d’experts: tothom hi ha de poder dir què vol per al seu barri, com vol anar a escola, on vol jugar, com vol que sigui el parc o la plaça del costat de casa. És una conversa que hem de tenir entre totes i tots.
Construir una ciutat pensada per a la vida
Un nou POUM ens permetria corregir dèficits històrics i imaginar una ciutat més equilibrada, en la qual l’habitatge assequible no sigui un privilegi, sinó un dret garantit. En què els barris no quedin desconnectats del centre. En què hi hagi més espai verd, més equipaments de proximitat, més mobilitat sostenible i menys asfalt.
I, sobretot, un POUM que incorpori perspectives que abans ni tan sols es preveien: la perspectiva de gènere, per repensar l’espai públic des de les cures, la seguretat i la vida quotidiana. O la perspectiva de salut, per garantir entorns sans i segurs.
Evitar els errors de sempre
També és important entendre que començar un nou POUM és, en certa manera, com obrir la capsa de Pandora. Quan una ciutat anuncia que vol replantejar el seu futur urbanístic, molts interessos es desperten de cop. Tothom vol moure fitxa abans no es tanqui el nou tauler. És com si algú digués: “S’estan canviant les regles del joc, i, si m’afanyo, potser encara jugo amb les d’abans”.
Per això, la llei permet una eina molt important: la suspensió temporal de llicències a determinades zones. No és una prohibició arbitrària. És una mesura de prudència. Un escut. Un fre que ens ajuda a protegir la ciutat de l’especulació mentre es redacta el nou pla. Perquè, si volem escriure un POUM pensant en el bé comú, primer hem d’assegurar que ningú se’ns avança amb interessos particulars que podrien condicionar-lo tot.
El POUM ha de servir per endreçar millor la ciutat, no per justificar decisions que ja s’han pres per la via ràpida. I això només serà possible si fem el procés amb calma, amb transparència i amb les eines que ens protegeixen dels riscos.
Una ciutat no es construeix des dels despatxos
Per tot això, proposem que l’Avanç vagi acompanyat d’un Programa de Participació Ciutadana real i transformador. Amb assemblees als barris, tallers oberts, processos educatius i canals digitals que permetin que tothom pugui dir-hi la seva. Perquè una ciutat justa no és només la que té bones regles, sinó la que convida tothom a decidir-les.
Si volem un Sabadell que pensi en les properes generacions, no podem seguir amb el tauler vell; necessitem redibuixar les caselles amb criteris de sostenibilitat, justícia i equitat. Necessitem un nou POUM. I l’Avanç és la primera peça imprescindible per construir-lo.