La plataforma HBO Max acaba d’estrenar El Triangle de la tristesa, Palma d’Or al Festival de Cannes de l’any 2022. Dins l’actual panorama cinematogràfic, marcat per una mediocritat generalitzada, resulta encoratjador descobrir una obra mestra com aquesta. Més enllà del virtuosisme visual del director, el suec Ruben Östlund, ens trobem davant d’una apassionada defensa del cinema d’autor com a instrument de reflexió sobre la societat contemporània.
El film, que narra les desventures d’un grup de milionaris en un creuer de luxe, ofereix una mirada crítica sobre com els diners estructuren el nostre sistema social i condicionen, fins i tot, les nostres relacions sentimentals i sexuals. Una relectura de la sàtira burgesa de Buñuel, amb la cruesa de Pasolini i l’existencialisme simbòlic del seu compatriota Bergman. En un dels clímaxs de l’obra, un oligarca rus i un comunista nord-americà (interpretat pel gran Woody Harrelson) protagonitzen un ebri duel dialèctic, amb cites tan provocadores com: “La diferència entre un d’esquerres i un de dretes és que el primer ha llegit Marx i el segon l’ha entès”.
Certament, vivim en temps de paradoxes. En un país com els Estats Units, fundat sobre les idees de prevenció de la tirania de Locke i Montesquieu, el Rei Sol Trump es lleva cada dia amb una nova ocurrència. Aquest suposat apòstol del lliure mercat fa miques, a cops de martell aranzelari, la mà invisible d’Adam Smith i omet deliberadament el joc de suma positiva del comerç internacional que David Ricardo va fonamentar fa més de dos segles enrere. Aquests darrers dies, molts opinadors pronostiquen la imminent fi de l’hegemonia de l’imperi nord-americà. Francament, crec que es tracta d’un vaticini un pèl precipitat. No es pot confondre Trump amb el conjunt de la societat americana. Vull ser optimista i esperar que, més d’hora que tard, apareixeran mecanismes de control intern. Hi ha massa coses en joc.
Per acabar, no podem oblidar que europeus i nord-americans som cosins germans. Sovint exagerem les nostres diferències. Establir aliances i compromisos amb altres latituds d’escasses garanties democràtiques, regides per codis de valors molt allunyats dels nostres, comporta riscos considerables. És moment de perfil baix, més de despatxos que de fotografies.