El debat sobre el futur de la mobilitat a Sabadell i al Vallès és legítim i necessari. Tanmateix, no podem caure en dogmatismes que ignoren la realitat del territori i les necessitats de la ciutadania. En un moment en què el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) pretén ordenar el transport amb una mirada cap al futur, sorprèn la crítica frontal a infraestructures com la Ronda Nord i la B-40, que són precisament eines per descongestionar, ordenar i fer més eficient la mobilitat al Vallès.
Més de 13.000 vehicles a la Gran Via: una realitat insostenible
Cada dia, més de 13.000 vehicles travessen la Gran Via de Sabadell, un vial urbà convertit de facto en una carretera intercomarcal. Això genera greus problemes de contaminació, soroll i inseguretat per als veïns, especialment entorn de barris densament poblats com Can Rull o el Centre.
Ignorar aquesta realitat i negar-se a desviar aquest trànsit per una infraestructura perimetral com la Ronda Nord és, en el fons, condemnar Sabadell a mantenir una situació ambiental i urbana crítica. Treure cotxes del centre és un objectiu compartit, i per fer-ho cal oferir alternatives viàries reals, no només bones intencions.
No és fòbia al cotxe, és realitat: la mobilitat particular és una necessitat
Apostar pel transport públic és essencial, i cal continuar invertint-hi amb determinació. Ara bé, això no vol dir demonitzar el vehicle privat, que per a molts ciutadans continua sent una eina indispensable, especialment per als desplaçaments laborals, familiars o intermunicipals que no tenen una alternativa viable. Les empreses, els autònoms, els serveis d’emergència, les famílies... no desapareixeran perquè posem més carrils bici.
La fòbia al cotxe que alguns sectors impulsen no reconeix la pluralitat de realitats que existeixen a la nostra societat. No podem fer polítiques pensades només per a qui pot viure i treballar dins d’un radi de dos quilòmetres. El dret a una mobilitat justa també inclou el dret a una xarxa viària funcional.
El mite de la demanda induïda, fora de context
L’argument de la “demanda induïda” sovint es treu de context. Aquest fenomen pot existir en àrees on la construcció de noves vies es fa per fomentar el creixement urbanístic o econòmic. Però en el cas de la Ronda Nord, l’objectiu no és crear nova demanda, sinó gestionar millor l’existent. No és un caprici: és una resposta a una realitat que ja avui supera la capacitat de les vies urbanes.
A més, en l’actual context tecnològic, amb vehicles cada vegada més eficients i la transició cap a la mobilitat elèctrica, el focus ambiental no ha de ser només la infraestructura, sinó com s’utilitza.
Transport públic sí, però no a costa de paralitzar la mobilitat
Tothom vol un transport públic més eficient, més freqüent i més integrat. Però això no ha de ser incompatible amb tenir una xarxa viària ordenada. Les inversions en mobilitat no han de ser excloents, sinó complementàries. Només així s’aconsegueix una xarxa multimodal, on el cotxe privat, el bus, la bici o el tren tinguin espais propis i adaptats.
També cal recordar que la B-40 és una infraestructura amb una vocació metropolitana: connectar el Vallès Occidental amb l’Oriental, millorar l’accessibilitat als polígons industrials i donar resposta a una de les àrees més dinàmiques del país. Bloquejar la seva continuïtat és un fre al desenvolupament econòmic i territorial.
Conclusió: ciutat sostenible sí, però amb sentit comú
La sostenibilitat no pot ser sinònim de paràlisi. Cal actuar amb ambició ambiental, però també amb rigor tècnic i social. Construir la Ronda Nord i completar la B-40 no és triar el cotxe per sobre de les persones, sinó treure els cotxes del centre per tornar-lo a les persones. És posar ordre allà on avui hi ha caos.
Els del “no a tot”: una oposició que no construeix
És hora de parlar clar: els mateixos grups, col·lectius i partits que ara rebutgen la Ronda Nord i la B-40, són els que sistemàticament s’oposen a qualsevol infraestructura que impliqui millores en la mobilitat viària. Avui diuen no a la ronda, ahir deien no a la C-58 i demà diran no a qualsevol altre projecte que no encaixi en la seva visió limitada i excloent de la mobilitat.
Aquest “no a tot” permanent no ajuda a avançar ni a resoldre els problemes reals de la gent. És una actitud que prefereix la paràlisi a l’acció i el discurs fàcil al compromís amb solucions complexes però necessàries.
Podem i hem de tenir una ciutat més verda, més amable i menys contaminada. Però això no passarà negant la realitat, sinó afrontant-la amb solucions valentes, equilibrades i realistes. I això passa, també, per executar la Ronda Nord.