La globalització i Internet ha creat un nou problema i és que tothom parli del mateix i que les poques veus dissidents quedin silenciades. Contràriament a allò que els apologetes de l’avenç tecnològic auguraven, no hi ha més llibertat d’informació sinó que està més concentrada que mai. Al darrere hi ha poques mans i la majoria inconfessables: el complex industrial militar mundial. N’hi ha que de sempre n’érem escèptics.
En fi. Aquests dies amb la mort de l’argentí Jorge Mario Bergoglio hi ha un fenomen, que a més durarà setmanes, i és que han desaparegut tots els altres temes. És com si per la mort d’un argentí no es pogués parlar de res més. Respecto profundament la gent que creu en el Déu dels catòlics que estan afligits. Alhora, em foto de tots aquells racistes que ara diuen que el ploren. N’hi ha cabassos, de fet, seran la major part dels líders mundials que aniran a acomiadar-lo. Crec que hi van per cerciorar-se que efectivament està mort. Per què hi van sinó Donald Trump o Javier Milei? El que em sembla més patètic són les declaracions de la major part dels líders de les esquerres lloant el cap de l’Estat del Vaticà.
Tot el que passa és la demostració clara que l’esquerra està totalment sense nord, sense sud, sense est i sense oest. O han abraçat la postmodernitat i els spin doctors: la incultura. Volen mimetitzar-se amb el cap d’una confessió religiosa. Per l’amor de Déu! Les religions són una construcció humana i el concepte de llibre sagrat ha fet molt de mal al món, com veiem ara a Palestina. És del tot prodigiós el fet que Déu enviï l’esperit sant a un grup d’homes grans abillats de forma extravagant perquè escullin el cap de l’Església catòlica correcte. Evidentment, tenen tot el meu respecte els catòlics de bona fe.
El que em sembla increïble és que els líders d’esquerres catalans no tinguin clar que tots els referents per totes les esquerres possibles han estat anticlericals. Des de la nit dels temps. Per exemple, els remences, els líders dels quals van ser excomunicats, fins al 1960. L’any 1835 es van haver de derruir esglésies i convents per acabar el seu bestial poder terrenal. Van cremar capbreus i els registres parroquials per tal de liquidar els drets feudals i senyorials que quedaven i amb els registres de la neteja de sang.
Després quan neix l’esquerra el XIX sorgeixen organitzacions i líders ateus o agnòstics que es fotien dels que creien en “religions d’ultratomba” com Josep Robrenyo, Francesc de Paula Cuello, Francesc Pi i Margall, Josep Narcís Roca Farreras, Josep Anselm Clavé, Salvador Seguí, Dolors Aleu, Clotilde Cerdà, Rafael Campalans, Andreu Nin, Francesc Layret, Àurea Rosa Clavé. Buenaventura Durruti, Frederica Montseny, Lluís Companys, Natividad Yarza, Josep Moix, Josep Miret, Mercè Núñez Targa, Teresa Pàmies, Gregorio López Raimundo, Miquel Núñez, Maria Salvo, Maria Aurèlia Campmany o Montserrat Roig. A veure si la nostra esquerra desperta davant de tanta beneiteria. Ni que s’hagués mort l’argentí Ernesto Che Guevara!