“Els recursos per tenir un fill amb TEA són insuficients”. És el testimoni de l’Alícia, mare d’un nen amb trastorn de l’espectre autista. La seva realitat pot semblar anòmala, però és molt més comuna del que pensa la majoria: l’1,23% de la població catalana, és a dir, un de cada 81 catalans, té algun grau d’autisme. El diagnòstic triga perquè es tracta d’un trastorn difícil de detectar en els primers anys, no perquè les tècniques de la medicina no permetin abordar-ho. Tant famílies com experts demanen que es faci més pedagogia per detectar els trets amb més facilitat perquè com abans es faci, abans es podrà començar a treballar per trobar-hi una solució.
Estem avançant en la sensibilització i la visibilització d’aquest trastorn i d’altres que afecten tant la població jove com l’adulta, però encara ens queda molt camp per recórrer. També pensem que s’ha de facilitar a les famílies l’ajut necessari, i no ha de ser exclusivament econòmic. És important que els pares i els avis disposin de les eines necessàries per poder conviure amb una persona amb TEA en el dia a dia.
I també els mestres i professors han de poder respondre a aquesta realitat, en el marc d’un sistema educatiu que és molt inclusiu de paraula, però que no acaba de ser funcional dins de l’aula. Els docents han de tenir els recursos humans, tècnics i els coneixements necessaris i creiem que avui això no està garantit.
