El càrrec polític no és per a tota la vida, el compromís polític sí que ho és. Aquesta idea distingeix els militants i regidors de la Crida per Sabadell, que ho han tornat a fer i han renovat els integrants del seu grup municipal. La Crida va aconseguir tres regidors a les últimes eleccions municipals, els mateixos que el mandat anterior, i va estar a punt de convertir-se en la segona força del ple, a tan sols uns vots d’ERC. La candidata als comicis del 2023, Nani Valero, va decidir fer un pas al costat fa dos anys, com a part de la renovació natural i sistemàtica d’aquesta formació, que ara segueix amb la retirada d’Anna Lara, que ha estat regidora durant sis anys i portaveu des del 2023. Abans de continuar reflexionant sobre la idea de la continuïtat en la política, reconeixem la dedicació i l’esforç de Lara en tots aquests anys des de l’oposició.
A la Crida ningú no dura més de vuit anys al càrrec, és un principi que tothom respecta. La formació és alternativa tant en els plantejaments com en la forma de lideratge i d’entendre el servei públic, una rara avis en un món local, en què els noms prenen una importància especial. Els canvis recurrents en aquesta formació tenen coses bones i coses dolentes, com en tot. D’una banda, és positiu que s’evitin riscos com una certa acomodació als càrrecs i que no es fomentin els egos i que, en certa manera, es garanteixi la visibilitat i els lideratges de diferents persones dins de l’organització. Què té de perjudicial? No hi ha manera de consolidar els perfils, cosa que redueix el grau de coneixement entre la ciutadania i també dificulta transmetre l’experiència al món polític local, que és molt complex i s’ha de conèixer des de dins.
Tot i els canvis, la Crida fa i farà de Crida, i continuarà sent la mateixa hi sigui el Maties, la Nani, l’Anna o ara Oriol Rifer. Tant és així, que no podem ni afirmar qui serà el candidat de les pròximes eleccions municipals. Les persones canvien, els plantejaments es queden!
