Tots coneixeu en Donald Trump, president de la major potencia mundial: els Estats Units d’Amèrica. Ell, autoanomenat el «nou xerif del poble», acaba de posar en marxa una sèrie d’aranzels contra tots els països del món, a partir del 2 d’abril. Amb l’“un altre cop fem Amèrica gran”, vol que tot el que es consumeix als Estats Units sigui produït allà. Com extremista que és, intenta donar solucions senzilles a problemes complexos.
Però la majoria segur que no coneixeu a Sunzi. Potser us preguntareu, és un ministre xinès? O el president d’un país asiàtic? Doncs no, de fet ni tan sols són coetanis, ja que Sunzi va néixer el 544 abans de Crist. Sunzi (Mestre Sun; en xinès) fou un pensador i militar, autor de L’art de la guerra, un antic llibre xinès sobre estratègia militar.
Aquest llibre no sols s’ha fet servir per estratègia militar, sinó també per estratègia empresarial. En el meu cas, el vaig descobrir en un curs d’estratègia de vendes i, a partir d’aquell moment, he fet fer servir contínuament aquests coneixements. I us puc ben dir que amb uns grans resultats, tant en les vendes, com en les compres.
Un dels punts destacables sobre l’estratègia és que, qui guanya no és el més fort, sinó qui utilitza la millor estratègia per vèncer. De fet, tots sabem que David va guanyar Goliat.
L’estratègia que ha fet servir Donald Trump és la d’atac fontal. Una estratègia frontal és un atac directe usant forces aclaparadores. En general, es diu que hi ha d’haver una relació 3 a 1. Sent la primera potència mundial, semblaria lògic utilitzar aquesta estratègia. De fet, és la més usada, però també, i això convé recalcar-ho, la que ocasiona més pèrdues.
Compararem. El 2024 el PIB dels EUA va ser de 26.962.619 M€. I els de la UE 17.940.890, Xina 16.418.614, Japó 3.901.540, Canadà 2.070.752 o Cora del Sud 1.700.344. Així, els EUA tenen un PIB del 150% de la UE o de la Xina però, atenció, no del 300%.
Però en Donald Trump, ha començat una guerra comercial contra tots al mateix temps. Si sumem els PIB dels contendents principals, el PIB del USA és només un 50% de l’agregat. Guanyarà amb un atac frontal quan tens sols la meitat de força que els altres? Doncs podem afirmar amb rotunditat que NO. De fet, a mitjans d’abril la cosa sembla que ja trontolla.
I què fan els altres països? Un atac frontal? Doncs no. Fan servir dues estratègies més adients. Una és la de flanqueig, que és un atac indirecte que desplaça la campanya cap a rumbs nous o diferents. Es fa servir quan no tens capacitat de fer un atac frontal. Per exemple, Canadà o Mèxic en comptes d’enfrontar-se amb els EUA per a l’aranzel el petroli, han deixat de vendre’ls-hi i ho dirigeixen tot a la Xina i a Europa.
Una altra estratègia que utilitzen és la de fragmentació, que és un atac que separa les campanyes en seccions petites. El famós divideix i venceràs. En general, s’han enfocat a atacar els que han donat el suport a Trump. Així, la Xina ha deixat de comprar gra als EUA i s’ha dirigit a l’Argentina i Brasil. També hi ha una campanya contra els Tesla, fins i tot dins dels EUA. A Europa les seves vendes, de moment, han baixat un 70% quan el mercat ha pujat un 30%.
Des del punt de vista estrictament estratègic, l’opció d’atac frontal del USA té tot l’aire de ser un fracàs, por molt que els EUA siguin, de llarg, la primera potencia mundial. Des del punt de vista econòmic, llegiu al professor Xavier Sala i Martín, i també us dirà que serà un fracàs. En tots els casos en què es va intentar una autarquia, va ser un desastre pel país. Aquí, la gent d’una certa edat encara recorda les penúries d’Espanya. I si mirem les dades econòmiques dels EUA, la reserva federal preveu que hi pugui haver una caiguda del PIB el 2025. I la borsa segueix baixant.
Personalment, crec que es conformarà una nova estructura de comerç mundial on els països cercaran socis més fiables. De fet, Canadà, que estava íntimament lligat als EUA, està trencant aquest vincle i es comença a plantejar unir-se a la Comunitat Europea. Com diu el refrany: Amb amics com aquests, qui necessita enemics?