Els darrers dies han corregut per les xarxes o hem rebut al WhatsApp algunes informacions o acudits referents a la contradictòria política aranzelària practicada per Donald Trump. En una de les imatges, es podia veure la gorra vermella que vesteixen els defensors del corrent republicà MAGA (Make America Great Again), impulsat i liderat per Donald Trump, i es constatava que la peça capil·lar estava confeccionada a la Xina. En una altra imatge es podia veure com la gorra Made in China anava multiplicant el seu preu de venda a conseqüència de l’increment aranzelari.
Fa setmanes que tenim portades i informacions sobre la controvertida política econòmica, comercial i impositiva de Trump. En una lluita amb la Xina, i en grau més baix amb la Unió Europea, per mantenir l’hegemonia econòmica mundial, el president nord-americà s’ha llançat a una espiral erràtica en la política comercial dels Estats Units, que els pot acabar afeblint més que beneficiant, segons apunten molts experts. La mateixa utilització d’una figura impositiva com els aranzels, més pròpia del segle XIX que de l’actual, n’és ja una mostra. Però els anuncis i frenades, les contradiccions del mateix entorn presidencial i la personalitat megalòmana de Trump encara enterboleixen més els efectes pertorbadors de les mesures comercials que impulsa. Com ha assenyalat recentment el professor Antón Costas, els erràtics aranzels de Trump poden accelerar el declivi econòmic, polític i moral dels mateixos Estats Units, a més de provocar un veritable caos econòmic mundial. Una guerra comercial que no pot tenir guanyador, en què tots hi acabarem perdent, o on només els superrics en poden acabar traient beneficis.
Però al costat de la política aranzelària, ens ha de preocupar encara més la pràctica política que comença a minar les bases democràtiques de la societat occidental. La política migratòria, amb deportacions massives i arbitràries d’immigrants llatinoamericans. La persecució d’aquells que critiquen les actituds polítiques de Trump o dels universitaris que han criticat la política del govern israelià a Gaza. Les excèntriques propostes per aconseguir acabar amb les guerres a Ucraïna i a Gaza. L’encongiment de l’oposició demòcrata. Són alguns dels senyals d’alarma per al mateix sistema democràtic i mostren la degradació institucional dels EUA. El sistema de pesos i contrapesos entre poders que ha caracteritzat el desenvolupament dels Estats Units des de la seva fundació constitucional a finals del segle XVIII s’està posant en dubte, i tant el Congrés amb majoria republicana com els Tribunals de Justícia troben veritables traves i problemes per frenar i equilibrar l’egocèntrica política trumpista. Fins i tot es comença a fer córrer la proposta d’un tercer mandat per a Trump, burlant les previsions de la vint-i-dosena esmena a la Constitució i l’esperit convencional de només presentar-se a dos mandats presidencials practicat per Washington, Jefferson o Madison. Només Franklin D. Roosevelt, i en plena guerra mundial, va ser elegit per un tercer i un quart mandat presidencial, fet que va originar el debat i aprovació de l’esmena constitucional que impossibilita presentar-se per a un tercer mandat.
Aquesta pràctica política de Trump és tan preocupant dins dels EUA com a la resta del món occidental. Els seus seguidors a Amèrica (de Milei a Bukele) i sobretot a Europa, on creix dia a dia la força política i electoral de l’extrema dreta, mostra la incidència no solament econòmica sinó sobretot política del mandatari nord-americà. El creixement de l’extrema dreta a Europa que apunten les enquestes i l’emmirallament d’una part important dels joves europeus en les polítiques trumpistes i extremistes aporten encara més preocupació.
Si des d’un punt de vista econòmic només una actitud equilibrada i ferma de la Unió Europea pot alleugerir els perills, des de l’òptica política, també el projecte de més i millor integració europea és el que pot frenar una deriva autoritària tan allunyada de les premisses i els valors democràtics fonamentals.