Els refugis, testimonis de la guerra

[Editorial, 3 d'abril de 2025] “Aquells que no puguin recordar la seva història estan condemnats a repetir-la”. El filòsof George Santayana ens avisava fa un segle del perill de caure en la desmemòria. Espanya va viure una transició pacífica i civilitzada de la dictadura a la democràcia a finals dels anys setanta, però el preu a pagar va ser heretar moltes de les estructures i lleis franquistes, i una política de desmemòria que durant dècades van preservar tant el PSOE com el PP, a la contra d’altres països europeus colpejats pel terror dels feixistes i els soviètics, com Alemanya i Polònia. El govern de l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez, ha trencat amb aquesta política des del 2019, quan el dictador va ser exhumat del Valle de los Caídos, avui el Valle de Cuelgamuros. Des d’aleshores, s’ha aprovat una llei de memòria democràtica, una fiscalia específica per investigar els crims del franquisme i un pla d’exhumació i de suport a les víctimes del règim autoritari. Malgrat totes aquestes mesures, queden molts passos per fer per restablir la memòria de les víctimes i per donar a conèixer les històries i atrocitats comeses per part del règim. L’Ajuntament de Sabadell va aprovar, a través del ple, una moció per ampliar els espais de memòria democràtica, crear un centre de record específic, declarar la fàbrica Baygual i Llonch bé cultural d’interès local i recuperar el refugi del Pau Vila. Una iniciativa de Sabadell en Comú Podem que només va rebutjar la ultradreta, és clar. El Govern no està obligat a complir amb aquesta moció, ni qualsevol altra, però l’instem perquè ho faci. Hem de recordar d’on venim per evitar que es torni a produir.