Dia Mundial amb aigua

[Josep Mercadé, periodista] El tòpic que la pluja no cau a gust de tothom és inevitable repetir-lo aquests dies en què les nostres reserves de vitamina D han baixat estrepitosament. Es deu a aquest llarg període de pluges i de cel ennuvolat que ha fet pràcticament desaparèixer el sol de les nostres vides. Aquest episodi s’ha viscut amb una lògica eufòria després de la sequera i les restriccions. Però si continuem amb els tòpics, podem assegurar que una flor no fa estiu. Per tant, és en aquests moments quan cal adoptar una actitud de prudència. Les converses més recurrents d’aquests dies han estat sobre la meteorologia. Per sort, l’episodi de pluges a casa nostra ha estat com els d’abans. Ha caigut a tot arreu i, sobretot, on feia més falta. La intensitat ha estat també la correcta, sense provocar estralls. A diferència del que ha passat a bona part de la península Ibèrica, aquí les crescudes dels rius han estat generoses i controlades. L’aigua està corrent per indrets on feia temps que no hi passava ni una gota. Hem tingut un exemple de manual del que hauria de representar la pluviometria a la zona mediterrània amb l’afegitó d’una intensa nevada al Pirineu. El que hem vist a moltes zones d’Espanya, més la dana a València, no fa més que confirmar que estem en un altre estadi climatològic. Per tant, estem sotmesos a canvis sobtats i amb uns efectes a què no estàvem acostumats a les nostres contrades. Aquests són prou motius per no sentir-nos eufòrics, tot i que podem estar contents que les pluges han contribuït a una millora extraordinària de la situació dels pantans. Ara les conques internes que abasteixen la nostra gran metròpoli es troben alleugerides gràcies a aquest episodi de pluges. Quan es vagi fonent la neu, encara s’incrementaran més aquestes reserves i farà més difícil a la Generalitat mantenir les alertes per sequera. Però cal que no abaixin la guàrdia i que no es frenin les iniciatives per a un millor aprofitament dels recursos hídrics. Les persones tenim una gran capacitat d’oblit, com s’ha demostrat amb la pandèmia. Per això cal continuar fent molta pedagogia per ser conscients que no podem malbaratar l’aigua. Ves per on que aquest any el 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, va passar sense pena ni glòria precisament pel fet que coincidia amb aquest episodi de pluges generals i generoses. Els anys anteriors permetien posar de manifest els efectes de la sequera, però cal que aquest, més que mai, ens faci adonar de com som de vulnerables a tots aquests canvis.