[Jordi Serrano, historiador i rector emèrit de la UPEC]
A la ciutat funciona un mantra que diu que no es pot tancar la Gran Via fins que no es faci la ronda Nord, el Quart Cinturó o les dues coses a la vegada. I la gent es queda tan ampla, sense pensar res més. És una afirmació fake.
Els que ens hem oposat sempre al Quart Cinturó, el temps ens ha donat la raó i en el futur encara més. Fer circular pel mig de Sabadell tots els camions que van de França al centre de la península no seria la millor idea de pensar en una ciutat saludable. Que un tros pot ser soterrat? Sí, però els fums dels camions i cotxes per alguna banda han de sortir, no ens enganyem. Quan molts opinadors parlen de la contaminació, ho fan com si això fos un element només ideològic (que també) i no una realitat analitzable i palpable. A veure si ens entenem, la contaminació mata. Mata molt. Fa emmalaltir nens sabadellencs. El mateix passa amb les enormes resistències a crear zones de baixes emissions. Es tracta com si fos un debat postmodern i no un problema evident d’empudegament de la ciutat.
Ens mana una minoria que condueix cotxes. Això és el que es va fer farts d’explicar l’enyorat Ole Thorson, home molt vinculat a Sabadell. No em refereixo només a l’ajuntament, és clar, sinó als que manen de veritat. Representen tirant llarg només un 30% de la ciutat. Ocupen el 70% de l’espai públic i a sobre intoxiquen tots els sabadellencs. No em sembla gens democràtic. Els cotxes són com les rates, ocupen tot l’espai que els donem.
A Pontevedra un govern amb l’alcalde Miguel Anxo Fernández Lores, del BNG, amb el suport PSOE, l’any 1999 va pacificar amb molt poc temps la ciutat. Van acabar amb dues carreteres nacionals que entravessaven la ciutat, va crear 1,3 milions de metres quadrats lliures de cotxes i va reduir a 7.000 els 80.000 cotxes que circulaven pel centre. I ho van fer en el decurs de poques setmanes. I no va passar res. Al contrari, tothom molt content. I els cotxes? Podeu pensar, doncs res, com les rates, es van buscar la vida en altres alternatives. I, a més, no ens enganyem, una manera d’acabar amb les rates és matant-les i que no es reprodueixin. No donar-los més clavegueres i més places.
A més, ara molts cotxes ja no va per la Gran Via, sinó que se’n va per la ronda Oest. L’ambiciós programa sobre la Gran Via que va proposar CiU amb Carme Ciuró en el seu moment ha quedat com a quatre detalls de maquillatge sense cap efecte pràctic. Fins i tot en alguns casos es va usar uns fons destinats a fer saludable la ciutat a només fer passar les bicis per les voreres dels vianants sense acabar amb els vuit carrils dedicats als cotxes, per circular i per aparcar. Vegi’s el cas del carrer Forrellat i Compte Urgell. En fi, si no es converteix la Gran Via en un passeig ja, és perquè no es vol, perquè hi ha por. Por a la minoria de sabadellencs que van motoritzats i que imposen una dictadura que infesta la ciutat d’un aire que ens fa emmalaltir a tots, també els que anem a peu o en transport públic.
