Els espais naturals periurbans en el context de les polítiques europees de restauració de la natura

Per Marià Martí Viudes, biòleg Una valorització i visualització del capital natural la trobem en les polítiques europees de desenvolupament de la natura. A les institucions europees està en tràmit d’aprovació definitiva la Llei de restauració de la natura, una proposta que ha generat moltes controvèrsies i que es va acabar aprovant inicialment al juny de 2023 per un marge estret de votació. Per tant, aquesta llei no és plenament operativa encara i s’espera que arrenqui enguany o com a molt tard a principis de 2026. D’aquest tema en parlarem més a fons properament, però sí que vull esmentar-lo perquè ja és el marc en el qual es desenvolupa la protecció de la natura a la Unió Europea. En la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre la restauració de la natura (22/06/2022), l’article 6 Restauració dels ecosistemes urbans diu:

1. Els estats membres vetllaran perquè no es produeixi una pèrdua neta d’espai verd urbà ni de coberta arbòria urbana d’aquí a 2030, en comparació amb 2021, a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes.
2. Els estats membres garantiran un augment de la superfície total nacional de l’espai verd urbà a les ciutats, municipis i zones suburbanes que es corresponguin com a mínim amb el 3% de la superfície total que ocupaven les ciutats, municipis i zones suburbanes el 2021, d’aquí a 2040, i com a mínim amb el 5% d’aquí a 2050. A més, els estats membres garantiran:
   1. Un mínim del 10% de coberta arbòria urbana a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes d’aquí a 2050.
   2. Un augment net de l’espai verd urbà integrat en infraestructures i edificis existents i nous, realitzant, si és necessari, reformes i rehabilitacions a totes les ciutats, municipis i zones suburbanes.

Això significa el reconeixement que la natura i l’espai verd han de formar part intrínseca i ineludible de la ciutat per garantir la seva qualitat i habitabilitat i el seu compromís per la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Per arribar a aquest reconeixement ha calgut recórrer un llarg camí, partint d’un concepte de protecció d’espais que es materialitzava en parcs naturals i nacionals, lluny de les àrees de fort desenvolupament urbà, fins a incorporar espais naturals i rurals situats al bell mig d’àrees metropolitanes conflictives.     En aquest sentit crec important explicar l’experiència de la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans (FEDENATUR), iniciativa que ha contribuït, junt a d’altres, que això sigui una realitat. FEDENATUR va néixer a Barcelona el 17 de desembre de 1997, fruit dels acords del II Simposi Internacional sobre Espais Naturals en Àrees Metropolitanes i Periurbanes, celebrat a Barcelona l’octubre de 1995 i promogut pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola. La seva seu es va fixar al Parc de Collserola. El fet de crear una nova associació i no acollir-se a la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC FEDERATION) creada l’any 1973 és degut que es va considerar que aquesta associació no recollia les especificitats dels espais naturals i rurals de característiques periurbanes. El seu objectiu va ser crear una plataforma d’acció de parcs periurbans per a l’intercanvi d’experiències mitjançant jornades i visites tècniques, i de promoció a nivell europeu de la protecció i la valorització d’espais naturals i rurals en contextos metropolitans o de forta pressió antròpica, així com reconèixer l’especificitat i categorització d’aquests espais en el context de la protecció dels espais naturals. El març de 2003 FEDENATUR va dur a terme el III Simposi Internacional sobre Espais Naturals en Àrees Metropolitanes i Periurbanes, també a Barcelona, sota el títol «El sistema d’espais lliures en l’articulació de las àrees metropolitanes». Al llarg dels seus 20 anys d’existència ha acollit com a membres els parcs següents:

• Consorci del Parc de Collserola (àrea metropolitana de Barcelona)
• Grand Parc Miribel–Jonage (àrea metropolitana de Lió)
• Parco Agrícolo Sud Milano
• Anillo Verde de Vitoria-Gasteiz (País Basc)
• Service des Espaces Verts (Estrasburg)
• Parque Florestal de Monsanto (Lisboa)
• L’Arche da la Nature (àrea metropolitana de Le Mans)
• Métropole Européenne de Lille
• Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona
• Consorci de l’Espai Rural de Gallecs (Regió Metropolitana de Barcelona)
• Bruxelles Environnement – IBGE (Région de Bruxelles)
• Parco Nord Milano
• Ente Parco di Portofino (Gènova)
• Aree protette del Po e della Collina Torinese (Torino)
• Ente Parco di Montemarcello-Magra (La Spezia)
• Parc Agrari i Parc del riu Ripoll (Ajuntament de Sabadell)
• Servei Devesa – Albufera, Ajuntament de València
• Communauté d’agglomération Grenoble – Alpes Métropole
• Mount Hymettus Aesthetic Forest (Atenes)
• Parco delle Groane (Milà)
• Parco Fluviale Gesso e Stura (Cunneo)
• Natural Park Drahán – Troja (Praga)
• SPAY – Mount Hymettus (Atenes)
• RomaNatura (Comune di Roma)
• Parco Adda Nord (Trezzo sull’Adda – Regione Lombardia)
• Agence Départamentale des Espaces Sensibles (Marsella)
• Parc de Saint Quintin-en-Yvelines (Îlle-de-France)
• Consorzio del Parco del Conero (Ancona)
• Red de Parques Metropolitanos de Andalucía
• Regione Toscana
• Espace Nature Tours
• Red de Espacios Naturales Protegidos de Andalucía
• Espaces Verts – Seine-Saint Denis
• Associació Metropolitana de l’Alta Silèsia (Katowice)

    Entre les moltes accions desenvolupades cal ressaltar les següents:

• Per tal de tirar endavant el dossier europeu, FEDENATUR va promoure i/o participar en diferents projectes europeus del programa INTERREG: (II C) Réseau transnational des pôles de compétences sur la métropolisation / Les espaces naturels périurbains (2000-2001); (III B) Métropole Nature: Les espaces naturels et la ville durable (2002-2004); (III B) Green Link: Linking urban developments to green areas (2006-2008); (IV C) Periurban parks: Improving environmental conditions in suburban areas (2010-2012).
• En la línia de col·laboració amb la Comissió Europea (CE) la DG Environnement li va encarregar el l’informe «El lloc dels espais naturals periurbans (ENP) i la ciutat sostenible», el gener de 2004. L’any 2005, Fedenatur fou admesa com a membre de l’European Habitat Forum, organisme consultiu de la Comissió Europea amb seu a Brussel·les, a l’oficina regional de la UICN per a Europa.
• Pel que fa a la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), al maig del 2007 Fedenatur va participar a la «Reunió-cimera sobre les categories dels espais naturals protegits de la UICN», celebrada a Almeria. En aquesta trobada, la categoria V (paisatge terrestre o marí protegit), que correspon a parc natural, es va defensar com el millor identificador de les característiques que reuneixen els nostres espais periurbans. Posteriorment va participar al Congrés Mundial de la Natura de la UICN, que es va celebrar a Barcelona a l’octubre de 2008 i on va aconseguir que s’aprovés la moció 4.128 Setting up networks of protected urban and periurban natural areas (Configuració de xarxes d’àrees naturals urbanes i periurbanes protegides).
• L’any 2012 la Comissió Europea (CE) va emprendre el desenvolupament de l’Estratègia per a la posada en marxa de la infraestructura verda. L’objectiu principal era que fos un dels principals instruments contra la pèrdua de biodiversitat a Europa. Tota aquesta acció en el si de la CE ha anat cristal·litzant finalment en el Pacte Verd Europeu (2022) i la Llei de restauració de la natura (2023).
• A l’assemblea anual de Fedenatur de maig de 2016 celebrada a València, atès que s’havien iniciat converses d’aproximació amb EUROPARC, es va decidir iniciar un procés de fusió amb aquesta entitat, que agrupa al voltant de 400 parcs de tot el continent europeu. Aquest procés va concloure el 6 de setembre de 2017, quan l’assemblea extraordinària Fedenatur va acordar la seva dissolució i la incorporació dels seus membres a EUROPARC.

    El fet és que 20 anys després de la creació de Fedenatur, EUROPARC per fi va incorporar com un dels seus pilars els parcs periurbans, al costat dels altres tres que ja tenia: parcs nacionals / parcs naturals i regionals / zones marines protegides. També al si d’EUROPARC es va crear la Comissió Periurbana per desenvolupar dins de la Federació les tasques i objectius que promovia Fedenatur. El resultat de la fusió es considera una gran oportunitat per ampliar l’abast dels objectius de Fedenatur, incorporant-los a EUROPARC com a propis, i per poder compartir-los amb els altres espais naturals associats. En definitiva, implementar progressos per fer les nostres ciutats més sostenibles i compromeses amb la biodiversitat. Amb aquest article he volgut descriure i posar de manifest un procés de maduració al si d’Europa en l’àmbit de les entitats no governamentals, i també de les governamentals, de la incorporació de la natura periurbana com un objectiu estratègic clau per a les ciutats, així com per a l’estratègia global de protecció de la natura. Finalment, cal remarcar que aquesta iniciativa nascuda a Barcelona, després d’un treball de 20 anys, va ser incorporada a EUROPARC per sumar i empènyer la visualització de l’interès per la salvaguarda i gestió de la natura en general. Aquesta història és també un reconeixement a totes les persones que ho varen fer possible.