Carreteres secundàries de primera

[Editorial, 13 març 2025] Avui és un dia més al Vallès. I com cada dia laboral, hi haurà milers de desplaçaments dins de la comarca, per motius laborals fonamentalment. Sabadell i el conjunt de la comarca tenen un tret distintiu que els diferencia amb gran part del país: el pes de la indústria i de la logística als polígons d’activitat econòmica és especialment rellevant, fet que obliga a fer desplaçaments amb cotxe i camió. És difícil que un treballador vagi amb bus fins al polígon industrial, perquè l’oferta que hi ha és escassa i no dona gaire marge segons l’horari de l’empleat. Tampoc no hi ha estacions de tren a prop de la majoria de pols industrials. La gent va en cotxe i continuarà anant en cotxe mentre això sigui així, i cada cop més en cotxes elèctrics. Ens hem acostat a la crua realitat del que pateixen milers de vallesans cada dia d’haver de recórrer a les carreteres secundàries del Vallès. La B-140, que uneix els polígons de Can Roqueta i de Polinyà, es col·lapsa en hora punta. Ens trobem amb escenes similars a la C-1413a, entre Sant Quirze i Rubí. Aquest país s’ha construït sobre grans autovies i, mai millor dit, ha deixat les carreteres secundàries en un segon lloc, amb inversions de segona. En el cas del Vallès, això és especialment perjudicial, perquè té gairebé un milió d’habitants i un pes econòmic cabdal. Tant ajuntaments com el teixit empresarial de la comarca demanen millores per al conductor i el transportista davant d’unes infraestructures al límit de la seva capacitat. Podem fer BRCat i carrils bici, però també cal oferir solucions per a tots els usuaris, i això implica fer canvis estructurals i millorar l’eficiència i capacitat de la xarxa de carreteres secundàries.